Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   lv Restorānā 2

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

30 [trīsdesmit]

Restorānā 2

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. Ape-s-nu -u--- l-dz-. A_______ s____ l_____ A-e-s-n- s-l-, l-d-u- --------------------- Apelsīnu sulu, lūdzu. 0
Una llimonada, si us plau. L----ā-i- lūdzu. L________ l_____ L-m-n-d-, l-d-u- ---------------- Limonādi, lūdzu. 0
Un suc de tomàquet, si us plau. T--ātu -ul-,-l-dzu. T_____ s____ l_____ T-m-t- s-l-, l-d-u- ------------------- Tomātu sulu, lūdzu. 0
M’agradaria una copa de vi negre. Es --b-rāt v-lē-os glā----ar---vīn-. E_ l______ v______ g____ s__________ E- l-b-r-t v-l-t-s g-ā-i s-r-a-v-n-. ------------------------------------ Es labprāt vēlētos glāzi sarkanvīna. 0
M’agradaria una copa de vi blanc. Es-l---r-- -ē-ēt-s gl--i -a--vīn-. E_ l______ v______ g____ b________ E- l-b-r-t v-l-t-s g-ā-i b-l-v-n-. ---------------------------------- Es labprāt vēlētos glāzi baltvīna. 0
M’agradaria una ampolla de xampany. E- -abpr---vē--t---pu--l--d------oš- ---a. E_ l______ v______ p_____ d_________ v____ E- l-b-r-t v-l-t-s p-d-l- d-i-k-t-š- v-n-. ------------------------------------------ Es labprāt vēlētos pudeli dzirkstošā vīna. 0
T’agrada el peix? V-- te-----š- z-v-s? V__ t__ g____ z_____ V-i t-v g-r-o z-v-s- -------------------- Vai tev garšo zivis? 0
T’agrada la carn? V-i tev gar-- ---ll------ļ-? V__ t__ g____ l_______ g____ V-i t-v g-r-o l-e-l-p- g-ļ-? ---------------------------- Vai tev garšo liellopu gaļa? 0
T’agrada el porc? V-i-----g-r-- --kg--a? V__ t__ g____ c_______ V-i t-v g-r-o c-k-a-a- ---------------------- Vai tev garšo cūkgaļa? 0
Desitjaria un plat sense carn. Es-vē-o------ k- be- ga-a-. E_ v____ k___ k_ b__ g_____ E- v-l-s k-u- k- b-z g-ļ-s- --------------------------- Es vēlos kaut ko bez gaļas. 0
Desitjaria un plat de verdures. E- -ē-o-----z-ņ- plat-. E_ v____ d______ p_____ E- v-l-s d-r-e-u p-a-i- ----------------------- Es vēlos dārzeņu plati. 0
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. Es-vē-os k--t -o---- ko n-būt- ilg- j-ga-da. E_ v____ k___ k__ u_ k_ n_____ i___ j_______ E- v-l-s k-u- k-, u- k- n-b-t- i-g- j-g-i-a- -------------------------------------------- Es vēlos kaut ko, uz ko nebūtu ilgi jāgaida. 0
Vol acompanyament d’arròs? V-- -ū---- --l---es--r --si--? V__ J__ t_ v_______ a_ r______ V-i J-s t- v-l-t-e- a- r-s-e-? ------------------------------ Vai Jūs to vēlaties ar rīsiem? 0
Vol acompanyament de pasta / fideus? Vai J-s-to --la-i----r-n-delēm? V__ J__ t_ v_______ a_ n_______ V-i J-s t- v-l-t-e- a- n-d-l-m- ------------------------------- Vai Jūs to vēlaties ar nūdelēm? 0
Vol acompanyament de patates? V-i -ūs t--v-l-t--s-ar-ka--u-----m? V__ J__ t_ v_______ a_ k___________ V-i J-s t- v-l-t-e- a- k-r-u-e-i-m- ----------------------------------- Vai Jūs to vēlaties ar kartupeļiem? 0
(Això) no m’agrada. T---m-n--e---šo. T__ m__ n_______ T-s m-n n-g-r-o- ---------------- Tas man negaršo. 0
El menjar està fred. Ē----s -r--uk--s. Ē_____ i_ a______ Ē-i-n- i- a-k-t-. ----------------- Ēdiens ir auksts. 0
Això no és el que he demanat. To--s-n-pas-tī--. T_ e_ n__________ T- e- n-p-s-t-j-. ----------------- To es nepasūtīju. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + letó (1-100) MP3 letó (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Sabia vostè que?
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.