Manual de conversa

ca gran - petit   »   lv liels – mazs

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

68 [sešdesmit astoņi]

liels – mazs

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
gran i petit li--s u--m--s l____ u_ m___ l-e-s u- m-z- ------------- liels un mazs 0
L’elefant és gran. Z----is ir -ie-s. Z______ i_ l_____ Z-l-n-s i- l-e-s- ----------------- Zilonis ir liels. 0
El ratolí és petit. Pele ir m-z-. P___ i_ m____ P-l- i- m-z-. ------------- Pele ir maza. 0
fosc i clar t-mšs-u--gaišs t____ u_ g____ t-m-s u- g-i-s -------------- tumšs un gaišs 0
La nit és fosca. Nak----r-tu-š-. N____ i_ t_____ N-k-s i- t-m-a- --------------- Nakts ir tumša. 0
El dia és clar. Diena--r-g----. D____ i_ g_____ D-e-a i- g-i-a- --------------- Diena ir gaiša. 0
vell i jove v-cs--- -a--s v___ u_ j____ v-c- u- j-u-s ------------- vecs un jauns 0
El nostre avi és molt vell. Mūsu -e-t--------o-i -e-s. M___ v______ i_ ļ___ v____ M-s- v-c-ē-s i- ļ-t- v-c-. -------------------------- Mūsu vectēvs ir ļoti vecs. 0
Fa 70 anys encara era jove. P-rms--- g-d-e--viņ--v---b--a-j-un-. P____ 7_ g_____ v___ v__ b___ j_____ P-r-s 7- g-d-e- v-ņ- v-l b-j- j-u-s- ------------------------------------ Pirms 70 gadiem viņš vēl bija jauns. 0
bell i lleig s---sts-un-neg--ts s______ u_ n______ s-a-s-s u- n-g-ī-s ------------------ skaists un neglīts 0
La papallona és bonica. T-ureni---r-skais--. T_______ i_ s_______ T-u-e-i- i- s-a-s-s- -------------------- Taurenis ir skaists. 0
L’aranya és lletja. Z---e---- ir--e--īts. Z________ i_ n_______ Z-r-e-l-s i- n-g-ī-s- --------------------- Zirneklis ir neglīts. 0
gras i prim re-ns-u-----vs r____ u_ t____ r-s-s u- t-e-s -------------- resns un tievs 0
Una dona de cent quilos és grassa. 10- k---g----- -mag-----v---e-i----sn-. 1__ k_________ s____ s_______ i_ r_____ 1-0 k-l-g-a-u- s-a-a s-e-i-t- i- r-s-a- --------------------------------------- 100 kilogramus smaga sieviete ir resna. 0
Un home de cinquanta quilos és prim. 5---i--g-am-----ag- -īr-etis-i---i---. 5_ k_________ s____ v_______ i_ t_____ 5- k-l-g-a-u- s-a-s v-r-e-i- i- t-e-s- -------------------------------------- 50 kilogramus smags vīrietis ir tievs. 0
car i barat d-rgs-un l-ts d____ u_ l___ d-r-s u- l-t- ------------- dārgs un lēts 0
El cotxe és car. M-šī-a -r dā--a. M_____ i_ d_____ M-š-n- i- d-r-a- ---------------- Mašīna ir dārga. 0
El diari és barat. A---e--- l-t-. A____ i_ l____ A-ī-e i- l-t-. -------------- Avīze ir lēta. 0

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...