Manual de conversa

ca Fer compres   »   lv Iepirkšanās

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [piecdesmit četri]

Iepirkšanās

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Vull comprar un regal. E--vēl-s -o--rkt-d--a-u. E_ v____ n______ d______ E- v-l-s n-p-r-t d-v-n-. ------------------------ Es vēlos nopirkt dāvanu. 0
Però res massa car. Be---eko pā--k-dā-g-. B__ n___ p____ d_____ B-t n-k- p-r-k d-r-u- --------------------- Bet neko pārāk dārgu. 0
Potser una bossa? Va-bū- r---s-omiņu? V_____ r___________ V-r-ū- r-k-s-o-i-u- ------------------- Varbūt rokassomiņu? 0
De quin color la vol? K--ā k-ā--? K___ k_____ K-d- k-ā-ā- ----------- Kādā krāsā? 0
Negra, marró o blanca? Me-n-,--rū-- -ai --ltu? M_____ b____ v__ b_____ M-l-u- b-ū-u v-i b-l-u- ----------------------- Melnu, brūnu vai baltu? 0
Una de gran o petita? L-el- -ai--a-u? L____ v__ m____ L-e-u v-i m-z-? --------------- Lielu vai mazu? 0
Que puc veure aquesta? V-i -s-v--ēt- -psk-tīt š-? V__ e_ v_____ a_______ š__ V-i e- v-r-t- a-s-a-ī- š-? -------------------------- Vai es varētu apskatīt šo? 0
És de cuir? V---t- -r no-ā-as? V__ t_ i_ n_ ā____ V-i t- i- n- ā-a-? ------------------ Vai tā ir no ādas? 0
O de plàstic? V-i--ā ir-n--mā-slī----ādas? V__ t_ i_ n_ m________ ā____ V-i t- i- n- m-k-l-g-s ā-a-? ---------------------------- Vai tā ir no mākslīgās ādas? 0
De cuir, és clar. N- ----, ---ta-s. N_ ā____ p_______ N- ā-a-, p-o-a-s- ----------------- No ādas, protams. 0
És de molt bona qualitat. Tā-i- īpa-- -a-a-kv---t-t-. T_ i_ ī____ l___ k_________ T- i- ī-a-i l-b- k-a-i-ā-e- --------------------------- Tā ir īpaši laba kvalitāte. 0
I la bossa és realment a un bon preu. U- ro--s-o-----ir-ti-šām ---a. U_ r__________ i_ t_____ l____ U- r-k-s-o-i-a i- t-e-ā- l-t-. ------------------------------ Un rokassomiņa ir tiešām lēta. 0
M’agrada. T- m---p-tīk. T_ m__ p_____ T- m-n p-t-k- ------------- Tā man patīk. 0
La compro. T- -s-ņ-mšu. T_ e_ ņ_____ T- e- ņ-m-u- ------------ To es ņemšu. 0
La puc tornar, si de cas? Vai-es--o v--ēš--a-ī--p-a---t? V__ e_ t_ v_____ a__ a________ V-i e- t- v-r-š- a-ī a-m-i-ī-? ------------------------------ Vai es to varēšu arī apmainīt? 0
Naturalment. P-t- -ar --vi s-p--tam-. P___ p__ s___ s_________ P-t- p-r s-v- s-p-o-a-s- ------------------------ Pats par sevi saprotams. 0
L’empaquetem per regal. M-- -o--e-ai---i- kā-d--a-u. M__ t_ i_________ k_ d______ M-s t- i-s-i-o-i- k- d-v-n-. ---------------------------- Mēs to iesaiņosim kā dāvanu. 0
La caixa és allà. Tur--ār--t-j- --sē i- -ase. T__ p___ t___ p___ i_ k____ T-r p-r- t-j- p-s- i- k-s-. --------------------------- Tur pāri tajā pusē ir kase. 0

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...