Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   lv kaut ko vēlēties

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [septiņdesmit]

kaut ko vēlēties

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Vai ----v----ies sm---t? V__ J__ v_______ s______ V-i J-s v-l-t-e- s-ē-ē-? ------------------------ Vai Jūs vēlaties smēķēt? 0
Que li agradaria ballar a vostè? V-i-Jū- ---at-es d---t? V__ J__ v_______ d_____ V-i J-s v-l-t-e- d-j-t- ----------------------- Vai Jūs vēlaties dejot? 0
Que li agradaria passejar a vostè? V-- -ūs v-lati-s --t -astaigā-i--? V__ J__ v_______ i__ p____________ V-i J-s v-l-t-e- i-t p-s-a-g-t-e-? ---------------------------------- Vai Jūs vēlaties iet pastaigāties? 0
M’agradaria fumar. E--v-l-s----ķēt. E_ v____ s______ E- v-l-s s-ē-ē-. ---------------- Es vēlos smēķēt. 0
Voldries un cigarret? V-- t--v--i-s -i-are--? V__ t_ v_____ c________ V-i t- v-l-e- c-g-r-t-? ----------------------- Vai tu vēlies cigareti? 0
(Ell) voldria foc. V-ņš--ēlas -iesm-ķ-t. V___ v____ p_________ V-ņ- v-l-s p-e-m-ķ-t- --------------------- Viņš vēlas piesmēķēt. 0
M’agradaria beure alguna cosa. E--v-los k-u---- -e--ert. E_ v____ k___ k_ i_______ E- v-l-s k-u- k- i-d-e-t- ------------------------- Es vēlos kaut ko iedzert. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. E- -ē--s-k--- -- ē--. E_ v____ k___ k_ ē___ E- v-l-s k-u- k- ē-t- --------------------- Es vēlos kaut ko ēst. 0
M’agradaria descansar una mica. Es -ēlo- ---a--- --pū--i-s. E_ v____ n______ a_________ E- v-l-s n-d-u-z a-p-s-i-s- --------------------------- Es vēlos nedaudz atpūsties. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. Es -ē-os--u----o --j-u--t. E_ v____ J___ k_ p________ E- v-l-s J-m- k- p-j-u-ā-. -------------------------- Es vēlos Jums ko pajautāt. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. E---ē--s--ums-k- l-g-. E_ v____ J___ k_ l____ E- v-l-s J-m- k- l-g-. ---------------------- Es vēlos Jums ko lūgt. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. E- v---- -ū- -z-k--- -o u---ci-āt. E_ v____ J__ u_ k___ k_ u_________ E- v-l-s J-s u- k-u- k- u-a-c-n-t- ---------------------------------- Es vēlos Jūs uz kaut ko uzaicināt. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? Ko--ū-, -ūdz-,--ēla----? K_ J___ l_____ v________ K- J-s- l-d-u- v-l-t-e-? ------------------------ Ko Jūs, lūdzu, vēlaties? 0
Voldria un cafè? Va- --s vē-at----k-fi--? V__ J__ v_______ k______ V-i J-s v-l-t-e- k-f-j-? ------------------------ Vai Jūs vēlaties kafiju? 0
O preferiria un te? V-rb------ -abāk --l----- -ē--? V_____ J__ l____ v_______ t____ V-r-ū- J-s l-b-k v-l-t-e- t-j-? ------------------------------- Varbūt Jūs labāk vēlaties tēju? 0
Ens agradaria anar a casa. M-s vē-a------ra-k--mā-ās. M__ v_______ b_____ m_____ M-s v-l-m-e- b-a-k- m-j-s- -------------------------- Mēs vēlamies braukt mājās. 0
Voleu un taxi? V-- Jū- --lat--- t--s--e---? V__ J__ v_______ t__________ V-i J-s v-l-t-e- t-k-o-e-r-? ---------------------------- Vai Jūs vēlaties taksometru? 0
Voldrien trucar per telèfon. Vi-i v-------ezv-nīt. V___ v____ p_________ V-ņ- v-l-s p-e-v-n-t- --------------------- Viņi vēlas piezvanīt. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + letó (1-100) MP3 letó (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...