Manual de conversa

ca Al camp   »   lv Dabā

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [divdesmit seši]

Dabā

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Veus allà la torre? Vai-tu ----re--- --rn-? V__ t_ t__ r____ t_____ V-i t- t-r r-d-i t-r-i- ----------------------- Vai tu tur redzi torni? 0
Veus allà la muntanya? V-- t--tur re-zi--a-n-? V__ t_ t__ r____ k_____ V-i t- t-r r-d-i k-l-u- ----------------------- Vai tu tur redzi kalnu? 0
Veus allà el poble? Vai--- t-r -edz---i--a--? V__ t_ t__ r____ c_______ V-i t- t-r r-d-i c-e-a-u- ------------------------- Vai tu tur redzi ciematu? 0
Veus allà el riu? Vai -u------e--i--pi? V__ t_ t__ r____ u___ V-i t- t-r r-d-i u-i- --------------------- Vai tu tur redzi upi? 0
Veus allà el pont? Va--t- -u- r-d-i -i-t-? V__ t_ t__ r____ t_____ V-i t- t-r r-d-i t-l-u- ----------------------- Vai tu tur redzi tiltu? 0
Veus allà el llac? Va--tu-t-r --dz----e--? V__ t_ t__ r____ e_____ V-i t- t-r r-d-i e-e-u- ----------------------- Vai tu tur redzi ezeru? 0
M’agrada aquell ocell. T-s---tns--an----ī-. T__ p____ m__ p_____ T-s p-t-s m-n p-t-k- -------------------- Tas putns man patīk. 0
M’agrada aquell arbre. Ta--ko-s---n-p-tīk. T__ k___ m__ p_____ T-s k-k- m-n p-t-k- ------------------- Tas koks man patīk. 0
M’agrada aquesta pedra. Tas ak-e----an p--īk. T__ a_____ m__ p_____ T-s a-m-n- m-n p-t-k- --------------------- Tas akmens man patīk. 0
M’agrada aquell parc. Tas-park----n ----k. T__ p____ m__ p_____ T-s p-r-s m-n p-t-k- -------------------- Tas parks man patīk. 0
M’agrada aquell jardí. Tas dār-s--a----tīk. T__ d____ m__ p_____ T-s d-r-s m-n p-t-k- -------------------- Tas dārzs man patīk. 0
M’agrada aquesta flor. Š----ķ----n----ī-. Š_ p___ m__ p_____ Š- p-ķ- m-n p-t-k- ------------------ Šī puķe man patīk. 0
Ho trobo bonic. M-n---s---i---ja--s. M__ t__ š____ j_____ M-n t-s š-i-t j-u-s- -------------------- Man tas šķiet jauks. 0
Em sembla interessant. Man t-- -ķiet-i--er-----s. M__ t__ š____ i___________ M-n t-s š-i-t i-t-r-s-n-s- -------------------------- Man tas šķiet interesants. 0
Ho trobo meravellós. M-n-tas --i-- brīn--sk-i--s. M__ t__ š____ b_____________ M-n t-s š-i-t b-ī-u-s-a-s-s- ---------------------------- Man tas šķiet brīnumskaists. 0
Em sembla lleig. M-n t-s š---- ---lī-s. M__ t__ š____ n_______ M-n t-s š-i-t n-g-ī-s- ---------------------- Man tas šķiet neglīts. 0
Em sembla avorrit. M-n --s š-i-t garl-i-ī-s. M__ t__ š____ g__________ M-n t-s š-i-t g-r-a-c-g-. ------------------------- Man tas šķiet garlaicīgs. 0
Em sembla horrible. M-- t-- ---e---a-smī-s. M__ t__ š____ š________ M-n t-s š-i-t š-u-m-g-. ----------------------- Man tas šķiet šausmīgs. 0

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.