Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   lv Īpašības vārdi 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [septiņdesmit deviņi]

Īpašības vārdi 2

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Porto un vestit blau. Ma----gurā----z--a-k-eit-. M__ m_____ i_ z___ k______ M-n m-g-r- i- z-l- k-e-t-. -------------------------- Man mugurā ir zila kleita. 0
Porto un vestit vermell. Man-m--ur- i- -a-kana kl--t-. M__ m_____ i_ s______ k______ M-n m-g-r- i- s-r-a-a k-e-t-. ----------------------------- Man mugurā ir sarkana kleita. 0
Porto un vestit verd. Ma- m----- i--zaļ---lei--. M__ m_____ i_ z___ k______ M-n m-g-r- i- z-ļ- k-e-t-. -------------------------- Man mugurā ir zaļa kleita. 0
Compro una bossa negra. Es pēr-u---l-u-s-mu. E_ p____ m____ s____ E- p-r-u m-l-u s-m-. -------------------- Es pērku melnu somu. 0
Compro una bossa marró. Es-p---u--r--u -o--. E_ p____ b____ s____ E- p-r-u b-ū-u s-m-. -------------------- Es pērku brūnu somu. 0
Compro una bossa blanca. E--pē--u ba-tu -o-u. E_ p____ b____ s____ E- p-r-u b-l-u s-m-. -------------------- Es pērku baltu somu. 0
Necessito un cotxe nou. Man-v---g----n- ---ī-u. M__ v____ j____ m______ M-n v-j-g j-u-u m-š-n-. ----------------------- Man vajag jaunu mašīnu. 0
Necessito un cotxe ràpid. M-n ----g-ā--u maš-nu. M__ v____ ā___ m______ M-n v-j-g ā-r- m-š-n-. ---------------------- Man vajag ātru mašīnu. 0
Necessito un cotxe còmode. M-n----ag --tu mašīn-. M__ v____ ē___ m______ M-n v-j-g ē-t- m-š-n-. ---------------------- Man vajag ērtu mašīnu. 0
A dalt hi viu una dona gran / vella. T-- -u--ā-d---- -e-----e-i---. T__ a____ d____ v___ s________ T-r a-g-ā d-ī-o v-c- s-e-i-t-. ------------------------------ Tur augšā dzīvo veca sieviete. 0
A dalt hi viu una dona grassa. T-r --gš- ---vo ----------i-te. T__ a____ d____ r____ s________ T-r a-g-ā d-ī-o r-s-a s-e-i-t-. ------------------------------- Tur augšā dzīvo resna sieviete. 0
A baix hi viu una dona curiosa. Tu-----ā--zīvo -iņ-ā-----sievie-e. T__ l___ d____ z________ s________ T-r l-j- d-ī-o z-ņ-ā-ī-a s-e-i-t-. ---------------------------------- Tur lejā dzīvo ziņkārīga sieviete. 0
Els nostres convidats eren gent simpàtica. Mūs---i-s- b--a ja--i ļa--is. M___ v____ b___ j____ ļ______ M-s- v-e-i b-j- j-u-i ļ-u-i-. ----------------------------- Mūsu viesi bija jauki ļaudis. 0
Els nostres convidats eren gent educada. Mū---v--s---ija---e---j--- -audi-. M___ v____ b___ p_________ ļ______ M-s- v-e-i b-j- p-e-l-j-g- ļ-u-i-. ---------------------------------- Mūsu viesi bija pieklājīgi ļaudis. 0
Els nostres convidats eren gent interessant. M--- v-e-i---j--inte-esa----ļ--dis. M___ v____ b___ i__________ ļ______ M-s- v-e-i b-j- i-t-r-s-n-i ļ-u-i-. ----------------------------------- Mūsu viesi bija interesanti ļaudis. 0
Tinc uns fills encantadors. M-n-ir mīļ--bērn-. M__ i_ m___ b_____ M-n i- m-ļ- b-r-i- ------------------ Man ir mīļi bērni. 0
Però els veïns tenen uns nens maleducats. Be- -aim-ņiem-i-------nī----ē-ni. B__ k________ i_ n________ b_____ B-t k-i-i-i-m i- n-k-u-ī-i b-r-i- --------------------------------- Bet kaimiņiem ir nekaunīgi bērni. 0
Que es porten bé els seus fills? Vai-Jū-u b-rni -r --t-i? V__ J___ b____ i_ r_____ V-i J-s- b-r-i i- r-t-i- ------------------------ Vai Jūsu bērni ir rātni? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + letó (1-100) MP3 letó (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...