Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   lv Iepazīt

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [trīs]

Iepazīt

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Hola! Sv---s- Svei-a!----i--! S______ S______ S______ S-e-k-! S-e-k-! S-e-k-! ----------------------- Sveiks! Sveika! Sveiki! 0
Bon dia! L-b---n! L_______ L-b-i-n- -------- Labdien! 0
Com va? K- --āja---- -ā----? K_ k______ / K_ i___ K- k-ā-a-? / K- i-t- -------------------- Kā klājas? / Kā iet? 0
Que és d’Europa vostè? V----ū- esa- -o--iropas? V__ J__ e___ n_ E_______ V-i J-s e-a- n- E-r-p-s- ------------------------ Vai Jūs esat no Eiropas? 0
Que és d’Amèrica vostè? Vai Jū- e------ -m-r--a-? V__ J__ e___ n_ A________ V-i J-s e-a- n- A-e-i-a-? ------------------------- Vai Jūs esat no Amerikas? 0
Que és d’Àsia vostè? V------ es-- no -z-j--? V__ J__ e___ n_ Ā______ V-i J-s e-a- n- Ā-i-a-? ----------------------- Vai Jūs esat no Āzijas? 0
En quin hotel s’allotja vostè? Ku-- ----n-cā---s --īvojat? K___ v_______ J__ d________ K-r- v-e-n-c- J-s d-ī-o-a-? --------------------------- Kurā viesnīcā Jūs dzīvojat? 0
Quant fa que és aquí? Ci---lg- Jūs---- --at----t? C__ i___ J__ j__ e___ š____ C-k i-g- J-s j-u e-a- š-i-? --------------------------- Cik ilgi Jūs jau esat šeit? 0
Fins quan es quedarà? Ci- -lg- -ū---e-pa---si-t? C__ i___ J__ t_ p_________ C-k i-g- J-s t- p-l-k-i-t- -------------------------- Cik ilgi Jūs te paliksiet? 0
Li agrada la seva estada aquí? V---J-ms-šei- -a-īk? V__ J___ š___ p_____ V-i J-m- š-i- p-t-k- -------------------- Vai Jums šeit patīk? 0
Que fa vacances aquí? Va- J-s-te --vad-- -tv-ļi-ā-u-u? V__ J__ t_ p______ a____________ V-i J-s t- p-v-d-t a-v-ļ-n-j-m-? -------------------------------- Vai Jūs te pavadāt atvaļinājumu? 0
Visiti’m! Ap---mo---- ----! A__________ m____ A-c-e-o-i-t m-n-! ----------------- Apciemojiet mani! 0
Aquesta és la meva adreça. Te -----na---r--e. T_ i_ m___ a______ T- i- m-n- a-r-s-. ------------------ Te ir mana adrese. 0
Ens veiem demà? V-i mēs r-t re-z--i---s? V__ m__ r__ r___________ V-i m-s r-t r-d-ē-i-i-s- ------------------------ Vai mēs rīt redzēsimies? 0
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. Ma----t--ž----be--ma- j-- i- c------āni. M__ ļ___ ž___ b__ m__ j__ i_ c___ p_____ M-n ļ-t- ž-l- b-t m-n j-u i- c-t- p-ā-i- ---------------------------------------- Man ļoti žēl, bet man jau ir citi plāni. 0
Adéu! Atā- - -au! A___ / Č___ A-ā- / Č-u- ----------- Atā! / Čau! 0
A reveure! U--red-ē--n--! U_ r__________ U- r-d-ē-a-o-! -------------- Uz redzēšanos! 0
Fins aviat! U- -r--- re---ša-os! U_ d____ r__________ U- d-ī-u r-d-ē-a-o-! -------------------- Uz drīzu redzēšanos! 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + letó (1-100) MP3 letó (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!