Manual de conversa

ca L’esport   »   lv Sports

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

49 [četrdesmit deviņi]

Sports

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Practiques cap esport? V---t- nod--boj--- a--spo---? V__ t_ n__________ a_ s______ V-i t- n-d-r-o-i-s a- s-o-t-? ----------------------------- Vai tu nodarbojies ar sportu? 0
Sí, em cal moure. J-- man--------ecieš--s-izkust--i-s. J__ m__ i_ n___________ i___________ J-, m-n i- n-p-e-i-š-m- i-k-s-ē-i-s- ------------------------------------ Jā, man ir nepieciešams izkustēties. 0
Vaig al centre esportiu. Es a-m-k-ē----po-t--b---r-bu. E_ a________ s_____ b________ E- a-m-k-ē-u s-o-t- b-e-r-b-. ----------------------------- Es apmeklēju sporta biedrību. 0
Juguem a futbol. Mē--s-ē----m fu--olu. M__ s_______ f_______ M-s s-ē-ē-a- f-t-o-u- --------------------- Mēs spēlējam futbolu. 0
A vegades nedem. D-ž-e-z------e-d-m. D______ m__ p______ D-ž-e-z m-s p-l-a-. ------------------- Dažreiz mēs peldam. 0
O fem moto. V-i arī-m---brau--m------v-i-eni. V__ a__ m__ b______ a_ d_________ V-i a-ī m-s b-a-c-m a- d-v-i-e-i- --------------------------------- Vai arī mēs braucam ar divriteni. 0
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. Mū-u-p-lsētā -r-fut-o-- s---ion-. M___ p______ i_ f______ s________ M-s- p-l-ē-ā i- f-t-o-a s-a-i-n-. --------------------------------- Mūsu pilsētā ir futbola stadions. 0
També hi ha una piscina amb sauna. Ir --- ----b---i-s-a--sa-n-. I_ a__ p__________ a_ s_____ I- a-ī p-l-b-s-i-s a- s-u-u- ---------------------------- Ir arī peldbaseins ar saunu. 0
I hi ha un camp de golf. U--i--a-- g-lfa-l----ms. U_ i_ a__ g____ l_______ U- i- a-ī g-l-a l-u-u-s- ------------------------ Un ir arī golfa laukums. 0
Què hi ha a la televisió? Ko r-d--t-le-īzijā? K_ r___ t__________ K- r-d- t-l-v-z-j-? ------------------- Ko rāda televīzijā? 0
Hi ha un partit de futbol. P-š------āda fut-ola sp-li. P______ r___ f______ s_____ P-š-a-k r-d- f-t-o-a s-ē-i- --------------------------- Pašlaik rāda futbola spēli. 0
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. Vāc-j-s ---a-d--sp-l- p-----iel-ritā----s ko-a-du. V______ k______ s____ p___ L_____________ k_______ V-c-j-s k-m-n-a s-ē-ē p-e- L-e-b-i-ā-i-a- k-m-n-u- -------------------------------------------------- Vācijas komanda spēlē pret Lielbritānijas komandu. 0
Qui guanya? Ka-------? K__ u_____ K-s u-v-r- ---------- Kas uzvar? 0
No en tinc ni idea. M-- --v-n- -aus---. M__ n__ n_ j_______ M-n n-v n- j-u-m-s- ------------------- Man nav ne jausmas. 0
De moment, és un empat. Pašl--- ir--e--š--r--. P______ i_ n__________ P-š-a-k i- n-i-š-i-t-. ---------------------- Pašlaik ir neizšķirts. 0
L’àrbitre és de Bèlgica. T----e--s-i--no -e-ģij--. T________ i_ n_ B________ T-e-n-s-s i- n- B-ļ-i-a-. ------------------------- Tiesnesis ir no Beļģijas. 0
Ara hi ha un penal. Taga- būs---en-ad-mi- m--r- s-ti--s. T____ b__ v__________ m____ s_______ T-g-d b-s v-e-p-d-m-t m-t-u s-t-e-s- ------------------------------------ Tagad būs vienpadsmit metru sitiens. 0
Gol! U a zero! Vārt-!-V-------e- n---i! V_____ V____ p___ n_____ V-r-i- V-e-s p-e- n-l-i- ------------------------ Vārti! Viens pret nulli! 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + letó (1-100) MP3 letó (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!