Manual de conversa

ca Conjuncions 2   »   lv Saikļi 2

95 [noranta-cinc]

Conjuncions 2

Conjuncions 2

95 [deviņdesmit pieci]

Saikļi 2

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Des de quan ja no treballa? K----k--a -a--a--i-a-vai-s -es--ādā? K___ k___ l____ v___ v____ n________ K-p- k-r- l-i-a v-ņ- v-i-s n-s-r-d-? ------------------------------------ Kopš kura laika viņa vairs nestrādā? 0
Des del seu casament? K--š -----e----s-e-? K___ i_ p___________ K-p- i- p-e-ē-u-i-s- -------------------- Kopš ir precējusies? 0
Sí, ella no treballa des que es va casar. Jā,---ņa-v---s -es---d----o----r -rec-jus-e-. J__ v___ v____ n________ k___ i_ p___________ J-, v-ņ- v-i-s n-s-r-d-, k-p- i- p-e-ē-u-i-s- --------------------------------------------- Jā, viņa vairs nestrādā, kopš ir precējusies. 0
Des que es va casar, ella ja no treballa. K-p- viņ--i-----cēj-sies, vi---v-----n---r---. K___ v___ i_ p___________ v___ v____ n________ K-p- v-ņ- i- p-e-ē-u-i-s- v-ņ- v-i-s n-s-r-d-. ---------------------------------------------- Kopš viņa ir precējusies, viņa vairs nestrādā. 0
D’ençà que es coneixen són feliços. K-p---i----a-ī-t vie-- o--u,-v-ņ--ir l---ī--. K___ v___ p_____ v____ o____ v___ i_ l_______ K-p- v-ņ- p-z-s- v-e-s o-r-, v-ņ- i- l-i-ī-i- --------------------------------------------- Kopš viņi pazīst viens otru, viņi ir laimīgi. 0
Des que tenen nens, surten poc. Kopš-viņie--i--bērni--v-------- k--- k-r izi-t. K___ v_____ i_ b_____ v___ r___ k___ k__ i_____ K-p- v-ņ-e- i- b-r-i- v-ņ- r-t- k-u- k-r i-i-t- ----------------------------------------------- Kopš viņiem ir bērni, viņi reti kaut kur iziet. 0
Quan truca per telèfon (ella)? Ka--vi-----n- p--t-l----u? K__ v___ r___ p_ t________ K-d v-ņ- r-n- p- t-l-f-n-? -------------------------- Kad viņa runā pa telefonu? 0
Durant el trajecte? B-auc-en- -aik-? B________ l_____ B-a-c-e-a l-i-ā- ---------------- Brauciena laikā? 0
Sí, tot conduint. Jā--k-d-v-ņa-br--c a- m-šīnu. J__ k__ v___ b____ a_ m______ J-, k-d v-ņ- b-a-c a- m-š-n-. ----------------------------- Jā, kad viņa brauc ar mašīnu. 0
Truca per telèfon mentre condueix. Vi-a---nā -a tele--nu- k-d b------- ---īnu. V___ r___ p_ t________ k__ b____ a_ m______ V-ņ- r-n- p- t-l-f-n-, k-d b-a-c a- m-š-n-. ------------------------------------------- Viņa runā pa telefonu, kad brauc ar mašīnu. 0
Mira la televisió mentre planxa. Vi-- --a-ā---e--vi--r-, ka--gl---n-. V___ s_____ t__________ k__ g_______ V-ņ- s-a-ā- t-l-v-z-r-, k-d g-u-i-a- ------------------------------------ Viņa skatās televizoru, kad gludina. 0
Escolta la música mentre fa els deures. V-ņ--k-a--ās-mūz-ku, ----pi-da---devu---. V___ k______ m______ k__ p____ u_________ V-ņ- k-a-s-s m-z-k-, k-d p-l-a u-d-v-m-s- ----------------------------------------- Viņa klausās mūziku, kad pilda uzdevumus. 0
No veig res quan no tinc les ulleres. E--ne-o-n--e-zu, -a-m-n--av -r-ļļu. E_ n___ n_______ j_ m__ n__ b______ E- n-k- n-r-d-u- j- m-n n-v b-i-ļ-. ----------------------------------- Es neko neredzu, ja man nav briļļu. 0
No entenc res quan la música està tan forta. E---ek--n--apr--u---a --z-ka-i--ti--sk-ļ-. E_ n___ n_________ j_ m_____ i_ t__ s_____ E- n-k- n-s-p-o-u- j- m-z-k- i- t-k s-a-a- ------------------------------------------ Es neko nesaprotu, ja mūzika ir tik skaļa. 0
No sento res quan tinc un refredat. Es-ne-- n-sa-ž-, j--m-n i---esn-s. E_ n___ n_______ j_ m__ i_ i______ E- n-k- n-s-o-u- j- m-n i- i-s-a-. ---------------------------------- Es neko nesaožu, ja man ir iesnas. 0
Agafarem un taxi si plou. M-s --msim-ta---me-----j--l-s-li-tus. M__ ņ_____ t__________ j_ l__ l______ M-s ņ-m-i- t-k-o-e-r-, j- l-s l-e-u-. ------------------------------------- Mēs ņemsim taksometru, ja līs lietus. 0
Recorrerem el món si guanyem la loteria. Mēs --ceļ-si- -a-a-li- -a--a--ēs-m -o--ri--. M__ a________ p_______ j_ l_______ l________ M-s a-c-ļ-s-m p-s-u-i- j- l-i-ē-i- l-t-r-j-. -------------------------------------------- Mēs apceļosim pasauli, ja laimēsim loterijā. 0
Comencarem el menjar si no arriba aviat. Mēs---k-im -st--j- viņ- ---z ne-ū--klāt. M__ s_____ ē___ j_ v___ d___ n____ k____ M-s s-k-i- ē-t- j- v-ņ- d-ī- n-b-s k-ā-. ---------------------------------------- Mēs sāksim ēst, ja viņa drīz nebūs klāt. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + letó (1-100) MP3 letó (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües de la Unió Europea

La Unió Europea està formada per més de vint països. Més nacions s'integraran a la UE en un futur proper. Amb cada nou país s'incorpora també una nova llengua. A dia d' avui, a la UE es parlen més de vint llengües diferents. Totes les llengües de la Unió Europea tenen els mateixos drets. La diversitat lingüística és fascinant. Encara que també pot comportar alguns problemes. Els escèptics opinen que tants idiomes són un destorb per a la UE. Impedeixen una cooperació eficient. Alguns creuen, doncs, que s'hauria d'establir una llengua comuna. Tots els països haurien d'utilitzar-ne aquesta llengua per comunicar-se entre si. Però això no és tan senzill. No es pot triar un únic idioma com a idioma oficial. Els altres països se sentirien en inferioritat de condicions. I no existeix en realitat cap llengua neutral a Europa... Tampoc funcionaria una llengua artificial com l'esperanto. Perquè la cultura d'una nació es reflecteix sempre en la llengua. Per això no hi ha cap país que vulgui renunciar a la seva llengua. Cada nació veu en el seu idioma una part de la seva identitat. La política lingüística és un dels assumptes més importants de l'agenda de la UE. Hi ha fins i tot un comissari pels temes relacionats amb el multilingüisme. La UE compta amb el major nombre de traductors i intèrprets del món. Aproximadament 3.500 persones treballen per fer possible l'entesa lingüística. Tot i així, no es poden traduir tots els documents. Això seria massa costós, tant en temps com en diners. La major part dels documents es tradueixen a unes poques llengües. Aquest gran nombre de llengües representa un dels majors reptes de la UE. Europa ha d'unir-se sense haver de renunciar a les diverses identitats que la defineixen!