Manual de conversa

ca A cal metge   »   lv Pie ārsta

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [piecdesmit sepiņi]

Pie ārsta

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. M-- -------aks-s-p-- ā----. M__ i_ p________ p__ ā_____ M-n i- p-e-a-s-s p-e ā-s-a- --------------------------- Man ir pieraksts pie ārsta. 0
Tinc una cita a les deu en punt. Ma- i- piera---s-uz-d-sm---e-. M__ i_ p________ u_ d_________ M-n i- p-e-a-s-s u- d-s-i-i-m- ------------------------------ Man ir pieraksts uz desmitiem. 0
Com es diu vostè? K- --- -a--? K_ J__ s____ K- J-s s-u-? ------------ Kā Jūs sauc? 0
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. L----- -ai-i----z---dā---ā --l-ā! L_____ g______ u__________ t_____ L-d-u- g-i-i-t u-g-i-ā-a-ā t-l-ā- --------------------------------- Lūdzu, gaidiet uzgaidāmajā telpā! 0
El metge ja arriba. Ār--s ----t-nāk-. Ā____ t____ n____ Ā-s-s t-l-t n-k-. ----------------- Ārsts tūlīt nāks. 0
On està assegurat (-ada)? Kur --s --at----r-ši-āta? K__ J__ e___ a___________ K-r J-s e-a- a-d-o-i-ā-a- ------------------------- Kur Jūs esat apdrošināta? 0
En què li puc ajudar? K--es ---u-da--t----u--abā? K_ e_ v___ d____ J___ l____ K- e- v-r- d-r-t J-s- l-b-? --------------------------- Ko es varu darīt Jūsu labā? 0
Que li fa mal alguna cosa? Vai--um--i--s-p-s? V__ J___ i_ s_____ V-i J-m- i- s-p-s- ------------------ Vai Jums ir sāpes? 0
On li fa mal? K-r sā-? K__ s___ K-r s-p- -------- Kur sāp? 0
Encara em fa mal l’esquena. Ma- --e-m-- -āp mu--r-. M__ v______ s__ m______ M-n v-e-m-r s-p m-g-r-. ----------------------- Man vienmēr sāp mugura. 0
Tinc sovint mals de cap. M-- b--ž- ----ga-v-. M__ b____ s__ g_____ M-n b-e-i s-p g-l-a- -------------------- Man bieži sāp galva. 0
A vegades em fa mal la panxa. Ma---a-r------p -----s. M__ d______ s__ v______ M-n d-ž-e-z s-p v-d-r-. ----------------------- Man dažreiz sāp vēders. 0
Tregui’s la part de dalt, si us plau! L-d--- -t--rbie--es-l--- vi-u-lim! L_____ a___________ l___ v________ L-d-u- a-ģ-r-i-t-e- l-d- v-d-k-i-! ---------------------------------- Lūdzu, atģērbieties līdz viduklim! 0
Si us plau, estiri’s a la llitera! L--zu- ----l-eti-s -z-d--āna! L_____ a__________ u_ d______ L-d-u- a-g-l-e-i-s u- d-v-n-! ----------------------------- Lūdzu, atgulieties uz dīvāna! 0
La tensió és normal. A-in----ed-en- -r-kārt-bā. A_____________ i_ k_______ A-i-s-p-e-i-n- i- k-r-ī-ā- -------------------------- Asinsspiediens ir kārtībā. 0
Ara li posaré una injecció. Es --m- ---p----š-. E_ j___ i__________ E- j-m- i-š-r-c-š-. ------------------- Es jums iešpricēšu. 0
Li prescric unes pastilles. E- J--s-ied--u-t-ble--s. E_ J___ i_____ t________ E- J-m- i-d-š- t-b-e-e-. ------------------------ Es Jums iedošu tabletes. 0
Li dono una recepta per a la farmàcia. Es Jum----r-kstī-u -----ti. E_ J___ i_________ r_______ E- J-m- i-r-k-t-š- r-c-p-i- --------------------------- Es Jums izrakstīšu recepti. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + letó (1-100) MP3 letó (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!