Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   lv kaut ko vajadzēt

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [septiņdesmit divi]

kaut ko vajadzēt

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
haver de vaj---ēt v_______ v-j-d-ē- -------- vajadzēt 0
Haig d’enviar una carta. M----ā---ūta--ēs-u-e. M__ j_______ v_______ M-n j-n-s-t- v-s-u-e- --------------------- Man jānosūta vēstule. 0
Haig de pagar l’hotel. Man-jāsa-a--ā par v-esn-c-. M__ j________ p__ v________ M-n j-s-m-k-ā p-r v-e-n-c-. --------------------------- Man jāsamaksā par viesnīcu. 0
T’has de llevar d’hora. Tev agri j-c----. T__ a___ j_______ T-v a-r- j-c-ļ-s- ----------------- Tev agri jāceļas. 0
Has de treballar molt. T---d---z-j-st--dā. T__ d____ j________ T-v d-u-z j-s-r-d-. ------------------- Tev daudz jāstrādā. 0
Has d’arribar a temps. Te--jāb---p-ec--a-. T__ j____ p________ T-v j-b-t p-e-ī-a-. ------------------- Tev jābūt precīzam. 0
(Ell) ha de posar benzina. V-ņa---ā--pilda d-g-----. V____ j________ d________ V-ņ-m j-u-p-l-a d-g-i-l-. ------------------------- Viņam jāuzpilda degviela. 0
(Ell) ha de reparar el cotxe. Viņ-- --s--ab- ----n-. V____ j_______ m______ V-ņ-m j-s-l-b- m-š-n-. ---------------------- Viņam jāsalabo mašīna. 0
(Ell) ha de rentar el cotxe. V--am -ā-o-a-g- ----n-. V____ j________ m______ V-ņ-m j-n-m-z-ā m-š-n-. ----------------------- Viņam jānomazgā mašīna. 0
(Ella) ha de fer compres. Vi--i--āi-p---as. V____ j__________ V-ņ-i j-i-p-r-a-. ----------------- Viņai jāiepērkas. 0
(Ella) ha de netejar l’apartament. V---i-jā-z-o-j-d--vok---. V____ j_______ d_________ V-ņ-i j-u-k-p- d-ī-o-l-s- ------------------------- Viņai jāuzkopj dzīvoklis. 0
(Ella) ha de rentar la roba. Viņ---j-ma--ā v---. V____ j______ v____ V-ņ-i j-m-z-ā v-ļ-. ------------------- Viņai jāmazgā veļa. 0
Hem d’anar de seguida a l’escola. Mum- ----t j--et-u- s---u. M___ t____ j____ u_ s_____ M-m- t-l-t j-i-t u- s-o-u- -------------------------- Mums tūlīt jāiet uz skolu. 0
Hem d’anar de seguida a treballar. Mums-t---t-jāi-t u- da---. M___ t____ j____ u_ d_____ M-m- t-l-t j-i-t u- d-r-u- -------------------------- Mums tūlīt jāiet uz darbu. 0
Hem d’anar de seguida al metge. Mums--ūlīt jāi-t pie -r-ta. M___ t____ j____ p__ ā_____ M-m- t-l-t j-i-t p-e ā-s-a- --------------------------- Mums tūlīt jāiet pie ārsta. 0
Heu d’esperar l’autobús. Jums-jā-aida auto---s. J___ j______ a________ J-m- j-g-i-a a-t-b-s-. ---------------------- Jums jāgaida autobuss. 0
Heu d’esperar el tren. J------g-i-a -i-c-e--. J___ j______ v________ J-m- j-g-i-a v-l-i-n-. ---------------------- Jums jāgaida vilciens. 0
Heu d’esperar el taxi. Jum- jāg-------ks---t--. J___ j______ t__________ J-m- j-g-i-a t-k-o-e-r-. ------------------------ Jums jāgaida taksometrs. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + letó (1-100) MP3 letó (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...