Manual de conversa

ca L’esport   »   mk Спорт

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

49 [четириесет и девет]

49 [chyetiriyesyet i dyevyet]

Спорт

[Sport]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Practiques cap esport? Се----има----л- -о--порт? С_ з________ л_ с_ с_____ С- з-н-м-в-ш л- с- с-о-т- ------------------------- Се занимаваш ли со спорт? 0
Sy---ani--v-s--l- -o s-o-t? S__ z_________ l_ s_ s_____ S-e z-n-m-v-s- l- s- s-o-t- --------------------------- Sye zanimavash li so sport?
Sí, em cal moure. Д---м------а-се д--ж--. Д__ м____ д_ с_ д______ Д-, м-р-м д- с- д-и-а-. ----------------------- Да, морам да се движам. 0
Da--m---- d- ----dv-ʐam. D__ m____ d_ s__ d______ D-, m-r-m d- s-e d-i-a-. ------------------------ Da, moram da sye dviʐam.
Vaig al centre esportiu. Јас--д-м -- ---------т----клуб. Ј__ о___ в_ е___ с_______ к____ Ј-с о-а- в- е-е- с-о-т-к- к-у-. ------------------------------- Јас одам во еден спортски клуб. 0
Ј-- -d-- -o ---y-n s----ski-k----. Ј__ o___ v_ y_____ s_______ k_____ Ј-s o-a- v- y-d-e- s-o-t-k- k-o-b- ---------------------------------- Јas odam vo yedyen sportski kloob.
Juguem a futbol. Н-е--------ф-д-а-. Н__ и_____ ф______ Н-е и-р-м- ф-д-а-. ------------------ Ние играме фудбал. 0
Ni-- igur--ye ----b--. N___ i_______ f_______ N-y- i-u-a-y- f-o-b-l- ---------------------- Niye iguramye foodbal.
A vegades nedem. Понеко-а- -л-ва-е. П________ п_______ П-н-к-г-ш п-и-а-е- ------------------ Понекогаш пливаме. 0
Pony--o-ua-h--l---my-. P___________ p________ P-n-e-o-u-s- p-i-a-y-. ---------------------- Ponyekoguash plivamye.
O fem moto. Или---з--е----оси-е-. И__ в_____ в_________ И-и в-з-м- в-л-с-п-д- --------------------- Или возиме велосипед. 0
Ili---zimy---y--os--yed. I__ v______ v___________ I-i v-z-m-e v-e-o-i-y-d- ------------------------ Ili vozimye vyelosipyed.
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. Во --ш--т --а---м--е--- -уд-а--ки с-а-ио-. В_ н_____ г___ и__ е___ ф________ с_______ В- н-ш-о- г-а- и-а е-е- ф-д-а-с-и с-а-и-н- ------------------------------------------ Во нашиот град има еден фудбалски стадион. 0
Vo n----o- g-rad --a -e--en-f----al-k--s-a--on. V_ n______ g____ i__ y_____ f_________ s_______ V- n-s-i-t g-r-d i-a y-d-e- f-o-b-l-k- s-a-i-n- ----------------------------------------------- Vo nashiot gurad ima yedyen foodbalski stadion.
També hi ha una piscina amb sauna. И--о -ак----а-и -----б--ен -- -а-на. И___ т___ и__ и е___ б____ с_ с_____ И-т- т-к- и-а и е-е- б-з-н с- с-у-а- ------------------------------------ Исто така има и еден базен со сауна. 0
I--- t-k--ima-- -e-y-n-b--ye---o-s-oo--. I___ t___ i__ i y_____ b_____ s_ s______ I-t- t-k- i-a i y-d-e- b-z-e- s- s-o-n-. ---------------------------------------- Isto taka ima i yedyen bazyen so saoona.
I hi ha un camp de golf. Им----е--- -г-али--- з--г-лф. И__ и е___ и________ з_ г____ И-а и е-н- и-р-л-ш-е з- г-л-. ----------------------------- Има и едно игралиште за голф. 0
I-- i--ed-o i-u-ali-h--e za ----f. I__ i y____ i___________ z_ g_____ I-a i y-d-o i-u-a-i-h-y- z- g-o-f- ---------------------------------- Ima i yedno iguralishtye za guolf.
Què hi ha a la televisió? Што-и-а -а т---в-з---? Ш__ и__ н_ т__________ Ш-о и-а н- т-л-в-з-ј-? ---------------------- Што има на телевизија? 0
Shto-ima--a -y-l--v-ziјa? S___ i__ n_ t____________ S-t- i-a n- t-e-y-v-z-ј-? ------------------------- Shto ima na tyelyeviziјa?
Hi ha un partit de futbol. В- -ом----в-и----у-----ки --т-р-в--. В_ м_______ и__ ф________ н_________ В- м-м-н-о- и-а ф-д-а-с-и н-т-р-в-р- ------------------------------------ Во моментов има фудбалски натпревар. 0
V---o-y-nto- i-a fo--b--sk- ----ry-va-. V_ m________ i__ f_________ n__________ V- m-m-e-t-v i-a f-o-b-l-k- n-t-r-e-a-. --------------------------------------- Vo momyentov ima foodbalski natpryevar.
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. Г--ма--киот --- -г-а пр-тив -нг-и--и--. Г__________ т__ и___ п_____ а__________ Г-р-а-с-и-т т-м и-р- п-о-и- а-г-и-к-о-. --------------------------------------- Германскиот тим игра против англискиот. 0
G--er-anski-- t-m ----a ---t-- ----l-skio-. G____________ t__ i____ p_____ a___________ G-y-r-a-s-i-t t-m i-u-a p-o-i- a-g-l-s-i-t- ------------------------------------------- Guyermanskiot tim igura protiv anguliskiot.
Qui guanya? Кој п----ув-? К__ п________ К-ј п-б-д-в-? ------------- Кој победува? 0
Koј-----------? K__ p__________ K-ј p-b-e-o-v-? --------------- Koј pobyedoova?
No en tinc ni idea. Нем----о---. Н____ п_____ Н-м-м п-ј-а- ------------ Немам појма. 0
N-ema- p--ma. N_____ p_____ N-e-a- p-ј-a- ------------- Nyemam poјma.
De moment, és un empat. В- --ме--ов-е нереше--. В_ м_______ е н________ В- м-м-н-о- е н-р-ш-н-. ----------------------- Во моментов е нерешено. 0
Vo mom--n----y- --eryes--e--. V_ m________ y_ n____________ V- m-m-e-t-v y- n-e-y-s-y-n-. ----------------------------- Vo momyentov ye nyeryeshyeno.
L’àrbitre és de Bèlgica. Фудб-л----т--------е -д -е--ија. Ф__________ с_____ е о_ Б_______ Ф-д-а-с-и-т с-д-ј- е о- Б-л-и-а- -------------------------------- Фудбалскиот судија е од Белгија. 0
F-o-b--sk-o- ------a ye--d -yelg----. F___________ s______ y_ o_ B_________ F-o-b-l-k-o- s-o-i-a y- o- B-e-g-i-a- ------------------------------------- Foodbalskiot soodiјa ye od Byelguiјa.
Ara hi ha un penal. С--- и-- -е-а-. С___ и__ п_____ С-г- и-а п-н-л- --------------- Сега има пенал. 0
S-e-ua---- ---nal. S_____ i__ p______ S-e-u- i-a p-e-a-. ------------------ Syegua ima pyenal.
Gol! U a zero! Гол!-Е-е- сп-ема нула! Г___ Е___ с_____ н____ Г-л- Е-е- с-р-м- н-л-! ---------------------- Гол! Еден спрема нула! 0
G-o-- -e---n----y--- -oo--! G____ Y_____ s______ n_____ G-o-! Y-d-e- s-r-e-a n-o-a- --------------------------- Guol! Yedyen spryema noola!

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!