Manual de conversa

ca L’esport   »   hy սպորտ

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

49 [քառասունինը]

49 [k’arrasuniny]

սպորտ

[sport]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Practiques cap esport? Սպոր-ով---աղ---՞--ե-: Ս______ զ________ ե__ Ս-ո-տ-վ զ-ա-վ-ւ-մ ե-: --------------------- Սպորտով զբաղվու՞մ ես: 0
Sport-v zba---u՞m y-s S______ z________ y__ S-o-t-v z-a-h-u-m y-s --------------------- Sportov zbaghvu՞m yes
Sí, em cal moure. Այո---նձ --րժ------պետ-: Ա___ ի__ շ______ է պ____ Ա-ո- ի-ձ շ-ր-վ-լ է պ-տ-: ------------------------ Այո, ինձ շարժվել է պետք: 0
Ayo- --d- ----z---- e-petk’ A___ i___ s________ e p____ A-o- i-d- s-a-z-v-l e p-t-’ --------------------------- Ayo, indz sharzhvel e petk’
Vaig al centre esportiu. Ես-գ-ու--եմ ս-որտ- ----մ-: Ե_ գ____ ե_ ս_____ ա______ Ե- գ-ո-մ ե- ս-ո-տ- ա-ո-մ-: -------------------------- Ես գնում եմ սպորտի ակումբ: 0
Y--------y-m-sp-r-i-ak-mb Y__ g___ y__ s_____ a____ Y-s g-u- y-m s-o-t- a-u-b ------------------------- Yes gnum yem sporti akumb
Juguem a futbol. Մ----ֆո-տ--լ-ե-ք -աղում: Մ___ ֆ______ ե__ խ______ Մ-ն- ֆ-ւ-բ-լ ե-ք խ-ղ-ւ-: ------------------------ Մենք ֆուտբոլ ենք խաղում: 0
Me--’ futb-l----k’ ----hum M____ f_____ y____ k______ M-n-’ f-t-o- y-n-’ k-a-h-m -------------------------- Menk’ futbol yenk’ khaghum
A vegades nedem. Մ-------լ-ղու--ե-ք: Մ__ մ__ լ_____ ե___ Մ-կ մ-կ լ-ղ-ւ- ե-ք- ------------------- Մեկ մեկ լողում ենք: 0
Mek --- --g-um--e-k’ M__ m__ l_____ y____ M-k m-k l-g-u- y-n-’ -------------------- Mek mek loghum yenk’
O fem moto. Կ-մ հեծա-ի- --- -շո--: Կ__ հ______ ե__ ք_____ Կ-մ հ-ծ-ն-վ ե-ք ք-ո-մ- ---------------------- Կամ հեծանիվ ենք քշում: 0
K-m--e-s---v -enk’ --s--m K__ h_______ y____ k_____ K-m h-t-a-i- y-n-’ k-s-u- ------------------------- Kam hetsaniv yenk’ k’shum
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. Մե--ք---քո-մ-ֆո--բո---ստա-------: Մ__ ք_______ ֆ_______ ս______ կ__ Մ-ր ք-ղ-ք-ւ- ֆ-ւ-բ-լ- ս-ա-ի-ն կ-: --------------------------------- Մեր քաղաքում ֆուտբոլի ստադիոն կա: 0
M-r k--gha--um-fu-bo---s----on -a M__ k_________ f______ s______ k_ M-r k-a-h-k-u- f-t-o-i s-a-i-n k- --------------------------------- Mer k’aghak’um futboli stadion ka
També hi ha una piscina amb sauna. Կ- մ- լո--վ-զ-- -----աղնի---: Կ_ մ_ լ________ շ____________ Կ- մ- լ-ղ-վ-զ-ն շ-գ-բ-ղ-ի-ո-: ----------------------------- Կա մի լողավազան շոգեբաղնիքով: 0
K---i-log-a---an -h--e-aghn-k’-v K_ m_ l_________ s______________ K- m- l-g-a-a-a- s-o-e-a-h-i-’-v -------------------------------- Ka mi loghavazan shogebaghnik’ov
I hi ha un camp de golf. Եվ մ- --լֆ--դա-- -ա: Ե_ մ_ գ____ դ___ կ__ Ե- մ- գ-լ-ի դ-շ- կ-: -------------------- Եվ մի գոլֆի դաշտ կա: 0
Yev m- --lfi da-ht--a Y__ m_ g____ d____ k_ Y-v m- g-l-i d-s-t k- --------------------- Yev mi golfi dasht ka
Què hi ha a la televisió? Ի՞ն- կա--եռո-ս-աց---ց-վ: Ի___ կ_ հ_______________ Ի-ն- կ- հ-ռ-ւ-տ-ց-ւ-ց-վ- ------------------------ Ի՞նչ կա հեռուստացույցով: 0
I--c-’--a h--r----ts’-yt-’-v I_____ k_ h_________________ I-n-h- k- h-r-u-t-t-’-y-s-o- ---------------------------- I՞nch’ ka herrustats’uyts’ov
Hi ha un partit de futbol. Հի-ա ֆուտբո-ի-խ----: Հ___ ֆ_______ խ__ է_ Հ-մ- ֆ-ւ-բ-լ- խ-ղ է- -------------------- Հիմա ֆուտբոլի խաղ է: 0
H--a fut-o-i-k--gh-e H___ f______ k____ e H-m- f-t-o-i k-a-h e -------------------- Hima futboli khagh e
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. Գե---ն--ա---իմ- խ---ւ- է ան-լ-ական -ի-ի --մ: Գ_________ թ___ խ_____ է ա________ թ___ դ___ Գ-ր-ա-ա-ա- թ-մ- խ-ղ-ւ- է ա-գ-ի-կ-ն թ-մ- դ-մ- -------------------------------------------- Գերմանական թիմը խաղում է անգլիական թիմի դեմ: 0
G-rm-n-k-----imy---aghum-- a--lia--n -’imi-dem G_________ t____ k______ e a________ t____ d__ G-r-a-a-a- t-i-y k-a-h-m e a-g-i-k-n t-i-i d-m ---------------------------------------------- Germanakan t’imy khaghum e angliakan t’imi dem
Qui guanya? Ո՞վ - հ-ղ-ում: Ո__ է հ_______ Ո-վ է հ-ղ-ո-մ- -------------- Ո՞վ է հաղթում: 0
VO-- - --g-t-um V___ e h_______ V-՞- e h-g-t-u- --------------- VO՞v e haght’um
No en tinc ni idea. Ե- չ-իտե-: Ե_ չ______ Ե- չ-ի-ե-: ---------- Ես չգիտեմ: 0
Ye- c-’-item Y__ c_______ Y-s c-’-i-e- ------------ Yes ch’gitem
De moment, és un empat. Այ---ահի------քի-է: Ա__ պ____ ո_ ո__ է_ Ա-ս պ-հ-ն ո- ո-ի է- ------------------- Այս պահին ոչ ոքի է: 0
A-s---h-n v-ch’--ok-i-e A__ p____ v____ v____ e A-s p-h-n v-c-’ v-k-i e ----------------------- Ays pahin voch’ vok’i e
L’àrbitre és de Bèlgica. Մրցա---- բ--գ-ա----: Մ_______ բ_______ է_ Մ-ց-վ-ր- բ-լ-ի-ց- է- -------------------- Մրցավարը բելգիացի է: 0
Mrt-’-v------lg-a---i e M_________ b_________ e M-t-’-v-r- b-l-i-t-’- e ----------------------- Mrts’avary belgiats’i e
Ara hi ha un penal. Հի---տուգ-նա--ն -ասնմե- -----ն-ց է: Հ___ տ_________ տ______ մ_______ է_ Հ-մ- տ-ւ-ա-ա-ի- տ-ս-մ-կ մ-տ-ա-ո- է- ----------------------------------- Հիմա տուգանային տասնմեկ մետրանոց է: 0
Hi-----g-na-----a-n------tr-nots- e H___ t________ t______ m_________ e H-m- t-g-n-y-n t-s-m-k m-t-a-o-s- e ----------------------------------- Hima tuganayin tasnmek metranots’ e
Gol! U a zero! Գ-լ!Մ-կ-զր-: Գ___________ Գ-լ-Մ-կ-զ-ո- ------------ Գոլ!Մեկ-զրո: 0
G--!Me----o G__________ G-l-M-k-z-o ----------- Gol!Mek-zro

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + armeni (1-100) MP3 armeni (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!