Manual de conversa

ca L’esport   »   bg Спорт

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

49 [четирийсет и девет]

49 [chetiriyset i devet]

Спорт

[Sport]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Practiques cap esport? З-н----а- л- се--ъ--сп-рт? З________ л_ с_ с__ с_____ З-н-м-в-ш л- с- с-с с-о-т- -------------------------- Занимаваш ли се със спорт? 0
Za--ma-as- l- s- -y- ---r-? Z_________ l_ s_ s__ s_____ Z-n-m-v-s- l- s- s-s s-o-t- --------------------------- Zanimavash li se sys sport?
Sí, em cal moure. Д-- а- -------д-----дви--. Д__ а_ т_____ д_ с_ д_____ Д-, а- т-я-в- д- с- д-и-а- -------------------------- Да, аз трябва да се движа. 0
Da, -z t-ya-v--da se dvi-ha. D__ a_ t______ d_ s_ d______ D-, a- t-y-b-a d- s- d-i-h-. ---------------------------- Da, az tryabva da se dvizha.
Vaig al centre esportiu. Х--я в--ди- -п-р----к-уб. Х___ в е___ с______ к____ Х-д- в е-и- с-о-т-н к-у-. ------------------------- Ходя в един спортен клуб. 0
K--dy----ye-i- s-orte- ----. K_____ v y____ s______ k____ K-o-y- v y-d-n s-o-t-n k-u-. ---------------------------- Khodya v yedin sporten klub.
Juguem a futbol. Ни----р-е---утб-л. Н__ и_____ ф______ Н-е и-р-е- ф-т-о-. ------------------ Ние играем футбол. 0
Ni- i-ra-- ---bo-. N__ i_____ f______ N-e i-r-e- f-t-o-. ------------------ Nie igraem futbol.
A vegades nedem. П-ня--га-----ам-. П_______ п_______ П-н-к-г- п-у-а-е- ----------------- Понякога плуваме. 0
P-ny-koga --u-ame. P________ p_______ P-n-a-o-a p-u-a-e- ------------------ Ponyakoga pluvame.
O fem moto. Или -ар--- в-л-сипе- / -ол-л-. И__ к_____ в________ / к______ И-и к-р-м- в-л-с-п-д / к-л-л-. ------------------------------ Или караме велосипед / колело. 0
Il- -ar-me----o--p---/-kole--. I__ k_____ v________ / k______ I-i k-r-m- v-l-s-p-d / k-l-l-. ------------------------------ Ili karame velosiped / kolelo.
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. В--а--я-град-и-- -----л-н--та-ион. В н____ г___ и__ ф_______ с_______ В н-ш-я г-а- и-а ф-т-о-е- с-а-и-н- ---------------------------------- В нашия град има футболен стадион. 0
V n-s-iya-gra- -ma fu-bo--n ----io-. V n______ g___ i__ f_______ s_______ V n-s-i-a g-a- i-a f-t-o-e- s-a-i-n- ------------------------------------ V nashiya grad ima futbolen stadion.
També hi ha una piscina amb sauna. Има -ъ-- б-с-йн-с-- --ун-. И__ с___ б_____ с__ с_____ И-а с-щ- б-с-й- с-с с-у-а- -------------------------- Има също басейн със сауна. 0
Ima-s-s-cho --s--n---s sa-na. I__ s______ b_____ s__ s_____ I-a s-s-c-o b-s-y- s-s s-u-a- ----------------------------- Ima syshcho baseyn sys sauna.
I hi ha un camp de golf. Им--и -о-ф-иг--щ-. И__ и г___ и______ И-а и г-л- и-р-щ-. ------------------ Има и голф игрище. 0
Ima i --lf-----s-c--. I__ i g___ i_________ I-a i g-l- i-r-s-c-e- --------------------- Ima i golf igrishche.
Què hi ha a la televisió? Ка--- --а по--ел----ията? К____ и__ п_ т___________ К-к-о и-а п- т-л-в-з-я-а- ------------------------- Какво има по телевизията? 0
K--v--ima--o --l---zi-a-a? K____ i__ p_ t____________ K-k-o i-a p- t-l-v-z-y-t-? -------------------------- Kakvo ima po televiziyata?
Hi ha un partit de futbol. Т-к-о--а--т-фут-оле- м--. Т____ д____ ф_______ м___ Т-к-о д-в-т ф-т-о-е- м-ч- ------------------------- Тъкмо дават футболен мач. 0
T------a--t -ut----n-mach. T____ d____ f_______ m____ T-k-o d-v-t f-t-o-e- m-c-. -------------------------- Tykmo davat futbolen mach.
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. Н-мския--отб-р ---ае---е---англи---ия. Н_______ о____ и____ с____ а__________ Н-м-к-я- о-б-р и-р-е с-е-у а-г-и-с-и-. -------------------------------------- Немският отбор играе срещу английския. 0
N--s--y-t-otbo- i-r-- sr---c------li--k---. N________ o____ i____ s_______ a___________ N-m-k-y-t o-b-r i-r-e s-e-h-h- a-g-i-s-i-a- ------------------------------------------- Nemskiyat otbor igrae sreshchu angliyskiya.
Qui guanya? Кой --ч--и? К__ п______ К-й п-ч-л-? ----------- Кой печели? 0
Ko--pec-e--? K__ p_______ K-y p-c-e-i- ------------ Koy pecheli?
No en tinc ni idea. Н--ам--р-дс----. Н____ п_________ Н-м-м п-е-с-а-а- ---------------- Нямам представа. 0
Nya--m p--dst-va. N_____ p_________ N-a-a- p-e-s-a-a- ----------------- Nyamam predstava.
De moment, és un empat. В-м--е-т- ---ул--тът - -аве-. В м______ р_________ е р_____ В м-м-н-а р-з-л-а-ъ- е р-в-н- ----------------------------- В момента резултатът е равен. 0
V--omen-a r-zu-tat-- -----ven. V m______ r_________ y_ r_____ V m-m-n-a r-z-l-a-y- y- r-v-n- ------------------------------ V momenta rezultatyt ye raven.
L’àrbitre és de Bèlgica. С-дия-- - о- -елг--. С______ е о_ Б______ С-д-я-а е о- Б-л-и-. -------------------- Съдията е от Белгия. 0
S---y-t- -- ---Bel--y-. S_______ y_ o_ B_______ S-d-y-t- y- o- B-l-i-a- ----------------------- Sydiyata ye ot Belgiya.
Ara hi ha un penal. С--а--ият-дузпа. С___ б___ д_____ С-г- б-я- д-з-а- ---------------- Сега бият дузпа. 0
Sega -iya- --z-a. S___ b____ d_____ S-g- b-y-t d-z-a- ----------------- Sega biyat duzpa.
Gol! U a zero! Го-!-Е----на ну-а! Г___ Е___ н_ н____ Г-л- Е-и- н- н-л-! ------------------ Гол! Един на нула! 0
G--- --d----a-n---! G___ Y____ n_ n____ G-l- Y-d-n n- n-l-! ------------------- Gol! Yedin na nula!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!