Manual de conversa

ca L’esport   »   ru Спорт

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

49 [сорок девять]

49 [sorok devyatʹ]

Спорт

[Sport]

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
Practiques cap esport? Т- з--и-ае-ь-я-с-ор---? Т_ з__________ с_______ Т- з-н-м-е-ь-я с-о-т-м- ----------------------- Ты занимаешься спортом? 0
Ty --ni--yesh-s-a-sp--to-? T_ z_____________ s_______ T- z-n-m-y-s-ʹ-y- s-o-t-m- -------------------------- Ty zanimayeshʹsya sportom?
Sí, em cal moure. Д-- мн---у--- д-иг-т-с-. Д__ м__ н____ д_________ Д-, м-е н-ж-о д-и-а-ь-я- ------------------------ Да, мне нужно двигаться. 0
Da--m-- -u-h----vi-a-----. D__ m__ n_____ d__________ D-, m-e n-z-n- d-i-a-ʹ-y-. -------------------------- Da, mne nuzhno dvigatʹsya.
Vaig al centre esportiu. Я -о------п--ти---- -ек-ию. Я х___ в с_________ с______ Я х-ж- в с-о-т-в-у- с-к-и-. --------------------------- Я хожу в спортивную секцию. 0
Ya-kho--u-v ------vn-y- -e-t----. Y_ k_____ v s__________ s________ Y- k-o-h- v s-o-t-v-u-u s-k-s-y-. --------------------------------- Ya khozhu v sportivnuyu sektsiyu.
Juguem a futbol. М- --раем ---ут-о-. М_ и_____ в ф______ М- и-р-е- в ф-т-о-. ------------------- Мы играем в футбол. 0
M--igra----v -utbo-. M_ i______ v f______ M- i-r-y-m v f-t-o-. -------------------- My igrayem v futbol.
A vegades nedem. Ин--д- м- плав---. И_____ м_ п_______ И-о-д- м- п-а-а-м- ------------------ Иногда мы плаваем. 0
Ino--a--y--lav-yem. I_____ m_ p________ I-o-d- m- p-a-a-e-. ------------------- Inogda my plavayem.
O fem moto. Ил------ат-е-с- -- --лоси-е--. И__ м_ к_______ н_ в__________ И-и м- к-т-е-с- н- в-л-с-п-д-. ------------------------------ Или мы катаемся на велосипеде. 0
Ili -- kat--em-ya-n---e--sip--e. I__ m_ k_________ n_ v__________ I-i m- k-t-y-m-y- n- v-l-s-p-d-. -------------------------------- Ili my katayemsya na velosipede.
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. В ---е- ----де-ес-ь ф--бо-ь-----тади--. В н____ г_____ е___ ф_________ с_______ В н-ш-м г-р-д- е-т- ф-т-о-ь-ы- с-а-и-н- --------------------------------------- В нашем городе есть футбольный стадион. 0
V-n-sh---g-rode --s-- f-tb--ʹ--y -----on. V n_____ g_____ y____ f_________ s_______ V n-s-e- g-r-d- y-s-ʹ f-t-o-ʹ-y- s-a-i-n- ----------------------------------------- V nashem gorode yestʹ futbolʹnyy stadion.
També hi ha una piscina amb sauna. Е--ь -а- же ---се-н ---а-н-й. Е___ т__ ж_ б______ с с______ Е-т- т-к ж- б-с-е-н с с-у-о-. ----------------------------- Есть так же бассейн с сауной. 0
Ye-t----k -h----s--yn --s-un--. Y____ t__ z__ b______ s s______ Y-s-ʹ t-k z-e b-s-e-n s s-u-o-. ------------------------------- Yestʹ tak zhe basseyn s saunoy.
I hi ha un camp de golf. И---о-ад-а --- го-----т--е есть. И п_______ д__ г_____ т___ е____ И п-о-а-к- д-я г-л-ф- т-ж- е-т-. -------------------------------- И площадка для гольфа тоже есть. 0
I p-o--chad-- --y-----ʹf----zhe---st-. I p__________ d___ g_____ t____ y_____ I p-o-h-h-d-a d-y- g-l-f- t-z-e y-s-ʹ- -------------------------------------- I ploshchadka dlya golʹfa tozhe yestʹ.
Què hi ha a la televisió? Ч-о -оказ-в-ю---о те-евизо--? Ч__ п_________ п_ т__________ Ч-о п-к-з-в-ю- п- т-л-в-з-р-? ----------------------------- Что показывают по телевизору? 0
Cht- po--zyv---- po -e-evi-or-? C___ p__________ p_ t__________ C-t- p-k-z-v-y-t p- t-l-v-z-r-? ------------------------------- Chto pokazyvayut po televizoru?
Hi ha un partit de futbol. Ка--ра- идё--фу-бо--ны- матч. К__ р__ и___ ф_________ м____ К-к р-з и-ё- ф-т-о-ь-ы- м-т-. ----------------------------- Как раз идёт футбольный матч. 0
K-k------d-t -ut--l---y --t--. K__ r__ i___ f_________ m_____ K-k r-z i-ë- f-t-o-ʹ-y- m-t-h- ------------------------------ Kak raz idët futbolʹnyy match.
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. Немцы-игр-ю- - --гл-ч-----. Н____ и_____ с а___________ Н-м-ы и-р-ю- с а-г-и-а-а-и- --------------------------- Немцы играют с англичанами. 0
N-mts--igray-t -----li--a---i. N_____ i______ s a____________ N-m-s- i-r-y-t s a-g-i-h-n-m-. ------------------------------ Nemtsy igrayut s anglichanami.
Qui guanya? К-- -ыиг-ыв-ет? К__ в__________ К-о в-и-р-в-е-? --------------- Кто выигрывает? 0
K----yi-ryv-ye-? K__ v___________ K-o v-i-r-v-y-t- ---------------- Kto vyigryvayet?
No en tinc ni idea. Пон--ия -- им--. П______ н_ и____ П-н-т-я н- и-е-. ---------------- Понятия не имею. 0
Po----iy- -- i----. P________ n_ i_____ P-n-a-i-a n- i-e-u- ------------------- Ponyatiya ne imeyu.
De moment, és un empat. Пок- нич--. П___ н_____ П-к- н-ч-я- ----------- Пока ничья. 0
Poka--i-h---. P___ n_______ P-k- n-c-ʹ-a- ------------- Poka nichʹya.
L’àrbitre és de Bèlgica. С---я из--ель-и-. С____ и_ Б_______ С-д-я и- Б-л-г-и- ----------------- Судья из Бельгии. 0
S--ʹ-a--z--elʹ---. S_____ i_ B_______ S-d-y- i- B-l-g-i- ------------------ Sudʹya iz Belʹgii.
Ara hi ha un penal. Сей------де- -д-н-----ти--тров-й--т-----й. С_____ б____ о__________________ ш________ С-й-а- б-д-т о-и-н-д-а-и-е-р-в-й ш-р-ф-о-. ------------------------------------------ Сейчас будет одиннадцатиметровый штрафной. 0
Se-c-as --d-t --in----s-----t-ov-y--htra----. S______ b____ o___________________ s_________ S-y-h-s b-d-t o-i-n-d-s-t-m-t-o-y- s-t-a-n-y- --------------------------------------------- Seychas budet odinnadtsatimetrovyy shtrafnoy.
Gol! U a zero! Г-л--Од-- - н-л-! Г___ О___ – н____ Г-л- О-и- – н-л-! ----------------- Гол! Один – ноль! 0
G-l! Odi----n--ʹ! G___ O___ – n____ G-l- O-i- – n-l-! ----------------- Gol! Odin – nolʹ!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + rus (1-100) MP3 rus (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!