Manual de conversa

ca L’esport   »   ka სპორტი

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

49 [ორმოცდაცხრა]

49 [ormotsdatskhra]

სპორტი

[sp'ort'i]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
Practiques cap esport? მი---ვ ს-ო-ტ-? მ_____ ს______ მ-ს-ე- ს-ო-ტ-? -------------- მისდევ სპორტს? 0
m--dev s-'or-'s? m_____ s________ m-s-e- s-'-r-'-? ---------------- misdev sp'ort's?
Sí, em cal moure. დიახ, მ-ძ--ო---მ----ე-ა. დ____ მ_______ მ________ დ-ა-, მ-ძ-ა-ბ- მ-ი-დ-ბ-. ------------------------ დიახ, მოძრაობა მჭირდება. 0
di-k-- m--zra-ba mch--r-eba. d_____ m________ m__________ d-a-h- m-d-r-o-a m-h-i-d-b-. ---------------------------- diakh, modzraoba mch'irdeba.
Vaig al centre esportiu. მ--ს-ორ--ლ--გ-ფში-ვ-რ. მ_ ს______ ჯ_____ ვ___ მ- ს-ო-ტ-ლ ჯ-უ-შ- ვ-რ- ---------------------- მე სპორტულ ჯგუფში ვარ. 0
me--p'-r--u- jgup--i--ar. m_ s________ j______ v___ m- s-'-r-'-l j-u-s-i v-r- ------------------------- me sp'ort'ul jgupshi var.
Juguem a futbol. ჩვ-- ფ--ბუ--- ვთ-მ-შობ-. ჩ___ ფ_______ ვ_________ ჩ-ე- ფ-ხ-უ-თ- ვ-ა-ა-ო-თ- ------------------------ ჩვენ ფეხბურთს ვთამაშობთ. 0
chven pe--burts -ta-as--b-. c____ p________ v__________ c-v-n p-k-b-r-s v-a-a-h-b-. --------------------------- chven pekhburts vtamashobt.
A vegades nedem. ზოგჯერ ვც---ვთ. ზ_____ ვ_______ ზ-გ-ე- ვ-უ-ა-თ- --------------- ზოგჯერ ვცურავთ. 0
zogje----s-r--t. z_____ v________ z-g-e- v-s-r-v-. ---------------- zogjer vtsuravt.
O fem moto. ა--ვე-ო--პე--თ-დავდ-ვ--თ. ა_ ვ__________ დ_________ ა- ვ-ლ-ს-პ-დ-თ დ-ვ-ი-ა-თ- ------------------------- ან ველოსიპედით დავდივართ. 0
a--velosip'-d-t-d---i-a--. a_ v___________ d_________ a- v-l-s-p-e-i- d-v-i-a-t- -------------------------- an velosip'edit davdivart.
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. ჩ-ენს--ა-ა--- ა-ის-------თი----ედ-ნ-. ჩ____ ქ______ ა___ ფ________ მ_______ ჩ-ე-ს ქ-ლ-ქ-ი ა-ი- ფ-ხ-უ-თ-ს მ-ე-ა-ი- ------------------------------------- ჩვენს ქალაქში არის ფეხბურთის მოედანი. 0
chv-n- k-l--s-i-a--- p-khb--t-s---e-an-. c_____ k_______ a___ p_________ m_______ c-v-n- k-l-k-h- a-i- p-k-b-r-i- m-e-a-i- ---------------------------------------- chvens kalakshi aris pekhburtis moedani.
També hi ha una piscina amb sauna. ა-ი- ა-ე----ა--რ-ო -უზი ს-უ-ით. ა___ ა____ ს______ ა___ ს______ ა-ი- ა-ე-ე ს-ც-რ-ო ა-ზ- ს-უ-ი-. ------------------------------- არის ასევე საცურაო აუზი საუნით. 0
ar-s a-eve--at-ura--a--i ---nit. a___ a____ s_______ a___ s______ a-i- a-e-e s-t-u-a- a-z- s-u-i-. -------------------------------- aris aseve satsurao auzi saunit.
I hi ha un camp de golf. დ- არის გო-ფი--მოედ-ნ-. დ_ ა___ გ_____ მ_______ დ- ა-ი- გ-ლ-ი- მ-ე-ა-ი- ----------------------- და არის გოლფის მოედანი. 0
d---r---g-lp---m--d--i. d_ a___ g_____ m_______ d- a-i- g-l-i- m-e-a-i- ----------------------- da aris golpis moedani.
Què hi ha a la televisió? რ- გ-დის ტ--ევი-ორშ-? რ_ გ____ ტ___________ რ- გ-დ-ს ტ-ლ-ვ-ზ-რ-ი- --------------------- რა გადის ტელევიზორში? 0
r- g--i- t----vi---sh-? r_ g____ t_____________ r- g-d-s t-e-e-i-o-s-i- ----------------------- ra gadis t'elevizorshi?
Hi ha un partit de futbol. ა--ა ----უ-თ--. ა___ ფ_________ ა-ლ- ფ-ხ-უ-თ-ა- --------------- ახლა ფეხბურთია. 0
a-hl- -ekhbu----. a____ p__________ a-h-a p-k-b-r-i-. ----------------- akhla pekhburtia.
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. გ----ნუ-- -უ--- ინ-ლ--ურს-ე---ა-ე--. გ________ გ____ ი________ ე_________ გ-რ-ა-უ-ი გ-ნ-ი ი-გ-ი-უ-ს ე-ა-ა-ე-ა- ------------------------------------ გერმანული გუნდი ინგლისურს ეთამაშება. 0
g--ma-u-i -undi-----i-ur- ----as--ba. g________ g____ i________ e__________ g-r-a-u-i g-n-i i-g-i-u-s e-a-a-h-b-. ------------------------------------- germanuli gundi inglisurs etamasheba.
Qui guanya? ვი--იგ---? ვ__ ი_____ ვ-ნ ი-ე-ს- ---------- ვინ იგებს? 0
vin-i-eb-? v__ i_____ v-n i-e-s- ---------- vin igebs?
No en tinc ni idea. წ-რმო----ა--- მ----. წ_________ ა_ მ_____ წ-რ-ო-გ-ნ- ა- მ-ქ-ს- -------------------- წარმოდგენა არ მაქვს. 0
t--armodg--a a- -----. t___________ a_ m_____ t-'-r-o-g-n- a- m-k-s- ---------------------- ts'armodgena ar makvs.
De moment, és un empat. ჯერ---ეა. ჯ__ ფ____ ჯ-რ ფ-ე-. --------- ჯერ ფრეა. 0
jer-prea. j__ p____ j-r p-e-. --------- jer prea.
L’àrbitre és de Bèlgica. მს-ჯი---ლ-იე--ა. მ____ ბ_________ მ-ა-ი ბ-ლ-ი-ლ-ა- ---------------- მსაჯი ბელგიელია. 0
m---- b-lgie-i-. m____ b_________ m-a-i b-l-i-l-a- ---------------- msaji belgielia.
Ara hi ha un penal. ახ---თ-რ-მ---ეტრ-ანი--ან-შ-ეს. ა___ თ______________ დ________ ა-ლ- თ-რ-მ-ტ-ე-რ-ა-ი დ-ნ-შ-ე-. ------------------------------ ახლა თერთმეტმეტრიანი დანიშნეს. 0
ak-la-te--met'--t'--a-- -anis---s. a____ t________________ d_________ a-h-a t-r-m-t-m-t-r-a-i d-n-s-n-s- ---------------------------------- akhla tertmet'met'riani danishnes.
Gol! U a zero! გო----ე--ი--ნ-ლ-! გ____ ე____ ნ____ გ-ლ-! ე-თ-თ ნ-ლ-! ----------------- გოლი! ერთით ნული! 0
g-l---er--t -u--! g____ e____ n____ g-l-! e-t-t n-l-! ----------------- goli! ertit nuli!

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!