Manual de conversa

ca L’esport   »   ky Спорт

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

49 [кырк тогуз]

49 [kırk toguz]

Спорт

[Sport]

Tria com vols veure la traducció:   
català kirguís Engegar Més
Practiques cap esport? С-- сп-рт ме-е- м-ш-г---ң--? С__ с____ м____ м___________ С-н с-о-т м-н-н м-ш-г-с-ң-ы- ---------------------------- Сен спорт менен машыгасыңбы? 0
S-n--po-------- -aş--a-ıŋb-? S__ s____ m____ m___________ S-n s-o-t m-n-n m-ş-g-s-ŋ-ı- ---------------------------- Sen sport menen maşıgasıŋbı?
Sí, em cal moure. О-ба--м-- -ы--ы---р--ет ж-с--м----е-. О____ м__ к____________ ж_____ к_____ О-б-, м-н к-й-ы---р-к-т ж-с-о- к-р-к- ------------------------------------- Ооба, мен кыймыл-аракет жасоом керек. 0
Ooba,-me- k--m-l-ar--e- jas--m-ke-e-. O____ m__ k____________ j_____ k_____ O-b-, m-n k-y-ı---r-k-t j-s-o- k-r-k- ------------------------------------- Ooba, men kıymıl-araket jasoom kerek.
Vaig al centre esportiu. Ме--с---т-к--б--а-б--а-. М__ с____ к______ б_____ М-н с-о-т к-у-у-а б-р-м- ------------------------ Мен спорт клубуна барам. 0
Me--sp-rt k--b-n--b-ram. M__ s____ k______ b_____ M-n s-o-t k-u-u-a b-r-m- ------------------------ Men sport klubuna baram.
Juguem a futbol. Б-з-фу-б-- ой---бу-. Б__ ф_____ о________ Б-з ф-т-о- о-н-й-у-. -------------------- Биз футбол ойнойбуз. 0
B-- f----l--y---buz. B__ f_____ o________ B-z f-t-o- o-n-y-u-. -------------------- Biz futbol oynoybuz.
A vegades nedem. К-эде су--бүз. К____ с_______ К-э-е с-з-б-з- -------------- Кээде сузөбүз. 0
Ke-de-suz-bü-. K____ s_______ K-e-e s-z-b-z- -------------- Keede suzöbüz.
O fem moto. Ж- биз-в-л-сип-д айда---з. Ж_ б__ в________ а________ Ж- б-з в-л-с-п-д а-д-й-ы-. -------------------------- Же биз велосипед айдайбыз. 0
Je---z vel-si--------y--z. J_ b__ v________ a________ J- b-z v-l-s-p-d a-d-y-ı-. -------------------------- Je biz velosiped aydaybız.
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. Ша-ры-ы-да ----о-дук с-а---н -а-. Ш_________ ф________ с______ б___ Ш-а-ы-ы-д- ф-т-о-д-к с-а-и-н б-р- --------------------------------- Шаарыбызда футболдук стадион бар. 0
Ş-ar--ızd- fu-bold----ta---n -ar. Ş_________ f________ s______ b___ Ş-a-ı-ı-d- f-t-o-d-k s-a-i-n b-r- --------------------------------- Şaarıbızda futbolduk stadion bar.
També hi ha una piscina amb sauna. С-уна-- б-- -а-с--н-да -ар. С______ б__ б______ д_ б___ С-у-а-ы б-р б-с-е-н д- б-р- --------------------------- Саунасы бар бассейн да бар. 0
Saun-sı bar ---s-yn da-bar. S______ b__ b______ d_ b___ S-u-a-ı b-r b-s-e-n d- b-r- --------------------------- Saunası bar basseyn da bar.
I hi ha un camp de golf. Ж-н---о--- а-нтча-ы----. Ж___ г____ а_______ б___ Ж-н- г-л-ф а-н-ч-с- б-р- ------------------------ Жана гольф аянтчасы бар. 0
Jana go-- ay--tças- ba-. J___ g___ a________ b___ J-n- g-l- a-a-t-a-ı b-r- ------------------------ Jana golf ayantçası bar.
Què hi ha a la televisió? Тел---з--дон --н- ---с-тү--п-ж---т? Т___________ э___ к_________ ж_____ Т-л-в-з-р-о- э-н- к-р-ө-ү-ү- ж-т-т- ----------------------------------- Телевизордон эмне көрсөтүлүп жатат? 0
T-l--iz-r--n-emne-k--s-t-lüp-j---t? T___________ e___ k_________ j_____ T-l-v-z-r-o- e-n- k-r-ö-ü-ü- j-t-t- ----------------------------------- Televizordon emne körsötülüp jatat?
Hi ha un partit de futbol. А-ыр футбо---ю-у-болу--жа-ат. А___ ф_____ о___ б____ ж_____ А-ы- ф-т-о- о-н- б-л-п ж-т-т- ----------------------------- Азыр футбол оюну болуп жатат. 0
Az-- f-t--l o-u-u-b-lu--jat-t. A___ f_____ o____ b____ j_____ A-ı- f-t-o- o-u-u b-l-p j-t-t- ------------------------------ Azır futbol oyunu bolup jatat.
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. Н-------м-нд-с- -нг-иял---арга к---ы---но--. Н____ к________ а_____________ к____ о______ Н-м-с к-м-н-а-ы а-г-и-л-к-а-г- к-р-ы о-н-й-. -------------------------------------------- Немис командасы англиялыктарга каршы ойнойт. 0
N-mi- ko----as- ang-i-alı--a--a---rş- --noyt. N____ k________ a______________ k____ o______ N-m-s k-m-n-a-ı a-g-i-a-ı-t-r-a k-r-ı o-n-y-. --------------------------------------------- Nemis komandası angliyalıktarga karşı oynoyt.
Qui guanya? К-м-жеңет? К__ ж_____ К-м ж-ң-т- ---------- Ким жеңет? 0
K-m---ŋe-? K__ j_____ K-m j-ŋ-t- ---------- Kim jeŋet?
No en tinc ni idea. М-нд------анд-й түш-----м----. М____ э_ к_____ т________ ж___ М-н-е э- к-н-а- т-ш-н-г-м ж-к- ------------------------------ Менде эч кандай түшүнүгүм жок. 0
M---e -------ay-tüş-n-g-m -ok. M____ e_ k_____ t________ j___ M-n-e e- k-n-a- t-ş-n-g-m j-k- ------------------------------ Mende eç kanday tüşünügüm jok.
De moment, és un empat. А-ыры--а ---а-т-р --ң. А_______ т_______ т___ А-ы-ы-ч- т-р-п-а- т-ң- ---------------------- Азырынча тараптар тең. 0
Azırı-ç--t-ra-tar t--. A_______ t_______ t___ A-ı-ı-ç- t-r-p-a- t-ŋ- ---------------------- Azırınça taraptar teŋ.
L’àrbitre és de Bèlgica. Ка-ыс Б----и-д-н-б--от. К____ Б_________ б_____ К-л-с Б-л-г-я-а- б-л-т- ----------------------- Калыс Бельгиядан болот. 0
K-----Bel-iya-a- bolot. K____ B_________ b_____ K-l-s B-l-i-a-a- b-l-t- ----------------------- Kalıs Belgiyadan bolot.
Ara hi ha un penal. Эми--е---ьт- бар. Э__ п_______ б___ Э-и п-н-л-т- б-р- ----------------- Эми пенальти бар. 0
Em- -en-lt- -ar. E__ p______ b___ E-i p-n-l-i b-r- ---------------- Emi penalti bar.
Gol! U a zero! Г--!-Б-р ---ө-! Г___ Б__ - н___ Г-л- Б-р - н-л- --------------- Гол! Бир - нөл! 0
G-l--Bir - n-l! G___ B__ - n___ G-l- B-r - n-l- --------------- Gol! Bir - nöl!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 kirguís (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!