Manual de conversa

ca L’esport   »   fa ‫ورزش‬

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

‫49 [چهل و نه]‬

49 [che-hel-o-noh]

‫ورزش‬

[varzesh]

Tria com vols veure la traducció:   
català persa Engegar Més
Practiques cap esport? ‫-مری- -ی-ک-ی؟‬ ‫_____ م______ ‫-م-ی- م-‌-ن-؟- --------------- ‫تمرین می‌کنی؟‬ 0
tamr-n-m-ko-i? t_____ m______ t-m-i- m-k-n-? -------------- tamrin mikoni?
Sí, em cal moure. ‫-ل---من بای---مر-- د-شته -ا---‬ ‫____ م_ ب___ ت____ د____ ب_____ ‫-ل-، م- ب-ی- ت-ر-ن د-ش-ه ب-ش-.- -------------------------------- ‫بله، من باید تمرین داشته باشم.‬ 0
bal-- -a- b--ad ta-r-- --s-te ---ha-. b____ m__ b____ t_____ d_____ b______ b-l-, m-n b-y-d t-m-i- d-s-t- b-s-a-. ------------------------------------- bale, man bâyad tamrin dâshte bâsham.
Vaig al centre esportiu. ‫م---- باشگاه --ز---م--ر---‬ ‫__ ب_ ب_____ و____ م______ ‫-ن ب- ب-ش-ا- و-ز-ی م-‌-و-.- ---------------------------- ‫من به باشگاه ورزشی می‌روم.‬ 0
m-n----y-----sh---- -arz--h--m-ra-a-. m__ b_ y__ b_______ v_______ m_______ m-n b- y-k b-s-g-h- v-r-e-h- m-r-v-m- ------------------------------------- man be yek bâshgâhe varzeshi miravam.
Juguem a futbol. ‫م- ------ ب--- -ی--ن---‬ ‫__ ف_____ ب___ م_______ ‫-ا ف-ت-ا- ب-ز- م-‌-ن-م-‬ ------------------------- ‫ما فوتبال بازی می‌کنیم.‬ 0
mâ-fo--b----âz- -i-onim. m_ f______ b___ m_______ m- f-o-b-l b-z- m-k-n-m- ------------------------ mâ footbâl bâzi mikonim.
A vegades nedem. ‫---ی--و--ت--ن--می-ک-یم-‬ ‫____ ا____ ش__ م_______ ‫-ا-ی ا-ق-ت ش-ا م-‌-ن-م-‬ ------------------------- ‫گاهی اوقات شنا می‌کنیم.‬ 0
g-hi---h-t--h--â mi--n-m. g___ o____ s____ m_______ g-h- o-h-t s-e-â m-k-n-m- ------------------------- gâhi oghât shenâ mikonim.
O fem moto. ‫-ا -ی----دو---- ----ی-می-ک----‬ ‫__ ا____ د_____ س____ م_______ ‫-ا ا-ن-ه د-چ-خ- س-ا-ی م-‌-ن-م-‬ -------------------------------- ‫یا اینکه دوچرخه سواری می‌کنیم.‬ 0
yâ-in--- -------h--sa-â-i --k---m. y_ i_ k_ d_______________ m_______ y- i- k- d-c-a-k-e-s-v-r- m-k-n-m- ---------------------------------- yâ in ke docharkhe-savâri mikonim.
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. ‫--- ما--ک-اس--د-وم ف-تبال--ا--.‬ ‫___ م_ ی_ ا_______ ف_____ د_____ ‫-ه- م- ی- ا-ت-د-و- ف-ت-ا- د-ر-.- --------------------------------- ‫شهر ما یک استادیوم فوتبال دارد.‬ 0
d-r sha--- m- y--------i-m---oot-âl -------â-ad. d__ s_____ m_ y__ e________ f______ v____ d_____ d-r s-a-r- m- y-k e-t-d-u-e f-o-b-l v-j-d d-r-d- ------------------------------------------------ dar shahre mâ yek estâdiume footbâl vojud dârad.
També hi ha una piscina amb sauna. ‫یک ا---- ---سو-ا--م---ر-.‬ ‫__ ا____ ب_ س___ ه_ د_____ ‫-ک ا-ت-ر ب- س-ن- ه- د-ر-.- --------------------------- ‫یک استخر با سونا هم دارد.‬ 0
y-- es-a-hr--â s-n---am vo--- d----. y__ e______ b_ s___ h__ v____ d_____ y-k e-t-k-r b- s-n- h-m v-j-d d-r-d- ------------------------------------ yek estakhr bâ sonâ ham vojud dârad.
I hi ha un camp de golf. ‫--یک ز-----لف--م -ینجا هس--‬ ‫_ ی_ ز___ گ__ ه_ ا____ ه____ ‫- ی- ز-ی- گ-ف ه- ا-ن-ا ه-ت-‬ ----------------------------- ‫و یک زمین گلف هم اینجا هست.‬ 0
va --k---m-----ol- ha-----ud d----. v_ y__ z_____ g___ h__ v____ d_____ v- y-k z-m-n- g-l- h-m v-j-d d-r-d- ----------------------------------- va yek zamine golf ham vojud dârad.
Què hi ha a la televisió? ‫تلویز----چ- -رنام--ا- -ار--‬ ‫________ چ_ ب_____ ا_ د_____ ‫-ل-ی-ی-ن چ- ب-ن-م- ا- د-ر-؟- ----------------------------- ‫تلویزیون چه برنامه ای دارد؟‬ 0
telev-zion-ch---arn----e d-rad? t_________ c__ b________ d_____ t-l-v-z-o- c-e b-r-â-e-e d-r-d- ------------------------------- televizion che barnâme-e dârad?
Hi ha un partit de futbol. ‫ا-----ک ب-ز----ت--ل-----ال پ------.‬ ‫____ ی_ ب___ ف_____ د_ ح__ پ__ ا____ ‫-ل-ن ی- ب-ز- ف-ت-ا- د- ح-ل پ-ش ا-ت-‬ ------------------------------------- ‫الان یک بازی فوتبال در حال پخش است.‬ 0
al--n---k-bâ-i--- -ootbâl-----h--- pak--h--st. a____ y__ b______ f______ d__ h___ p_____ a___ a---n y-k b-z---e f-o-b-l d-r h-l- p-k-s- a-t- ---------------------------------------------- al-ân yek bâzi-ye footbâl dar hâle pakhsh ast.
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. ‫-ی- آل-ا------قا-ل -ی- -ن--ی---ازی--ی‌-ند-‬ ‫___ آ____ د_ م____ ت__ ا_____ ب___ م______ ‫-ی- آ-م-ن د- م-ا-ل ت-م ا-گ-ی- ب-ز- م-‌-ن-.- -------------------------------------------- ‫تیم آلمان در مقابل تیم انگلیس بازی می‌کند.‬ 0
ti-- --mân d-- m--hâb------me--n--lis-b-z-----o---. t___ â____ d__ m________ t___ e______ b___ m_______ t-m- â-m-n d-r m-g-â-e-e t-m- e-g-l-s b-z- m-k-n-d- --------------------------------------------------- time âlmân dar moghâbele time engelis bâzi mikonad.
Qui guanya? ‫کی -ر--ه--ی‌-ود-‬ ‫__ ب____ م______ ‫-ی ب-ن-ه م-‌-و-؟- ------------------ ‫کی برنده می‌شود؟‬ 0
c----a-- (k---m t--)-ba-an---mi---v-d? c__ k___ (_____ t___ b______ m________ c-e k-s- (-o-â- t-m- b-r-n-e m-s-a-a-? -------------------------------------- che kasi (kodâm tim) barande mishavad?
No en tinc ni idea. ‫------نم.‬ ‫_________ ‫-م-‌-ا-م-‬ ----------- ‫نمی‌دانم.‬ 0
n--idâna-. n_________ n-m-d-n-m- ---------- nemidânam.
De moment, és un empat. ‫فعلا--ازی مسا-یست-‬ ‫____ ب___ م________ ‫-ع-ا ب-ز- م-ا-ی-ت-‬ -------------------- ‫فعلا بازی مساویست.‬ 0
f--e--n--â-i--o--v---. f______ b___ m________ f---l-n b-z- m-s-v-s-. ---------------------- fe-elan bâzi mosâvist.
L’àrbitre és de Bèlgica. ‫دا-ر---ل----ی---ست.‬ ‫____ ا__ ب____ ا____ ‫-ا-ر ا-ل ب-ژ-ک ا-ت-‬ --------------------- ‫داور اهل بلژیک است.‬ 0
d-v-r----b-l----a-t. d____ a_ b_____ a___ d-v-r a- b-l-i- a-t- -------------------- dâvar az beljik ast.
Ara hi ha un penal. ‫الا- --ا--ی --.‬ ‫____ پ_____ ش___ ‫-ل-ن پ-ا-ت- ش-.- ----------------- ‫الان پنالتی شد.‬ 0
al-â- -en--t- --o-. a____ p______ s____ a---n p-n-l-i s-o-. ------------------- al-ân penâlti shod.
Gol! U a zero! ‫گ-- ی-----ه--.‬ ‫___ ی_ ب_ ه____ ‫-ل- ی- ب- ه-چ-‬ ---------------- ‫گل! یک بر هیچ.‬ 0
g--! yek ----h-c-. g___ y__ b__ h____ g-l- y-k b-r h-c-. ------------------ gol! yek bar hich.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + persa (1-100) MP3 persa (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!