Manual de conversa

ca L’esport   »   hi खेल

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

४९ [उनचास]

49 [unachaas]

खेल

khel

Tria com vols veure la traducció:   
català hindi Engegar Més
Practiques cap esport? क--------क-र--करते --? क्_ तु_ क___ क__ हो_ क-य- त-म क-र- क-त- ह-? ---------------------- क्या तुम कसरत करते हो? 0
k-a -u---as-----k-r-t- --? k__ t__ k______ k_____ h__ k-a t-m k-s-r-t k-r-t- h-? -------------------------- kya tum kasarat karate ho?
Sí, em cal moure. हा---म-झे--स-- करन- च--िए हाँ_ मु_ क___ क__ चा__ ह-ँ- म-झ- क-र- क-न- च-ह-ए ------------------------- हाँ, मुझे कसरत करनी चाहिए 0
haan- --j-e kasar-t --r-ne- ch-a-ie h____ m____ k______ k______ c______ h-a-, m-j-e k-s-r-t k-r-n-e c-a-h-e ----------------------------------- haan, mujhe kasarat karanee chaahie
Vaig al centre esportiu. म-- -क स्-ो----स--्-----ं-ज--ा / --ती--ूँ मैं ए_ स्____ क्__ में जा_ / जा_ हूँ म-ं ए- स-प-र-ट-स क-ल- म-ं ज-त- / ज-त- ह-ँ ----------------------------------------- मैं एक स्पोर्ट्स क्लब में जाता / जाती हूँ 0
ma---e- -po--s -l-b-m----j-ata ---aate- h-on m___ e_ s_____ k___ m___ j____ / j_____ h___ m-i- e- s-o-t- k-a- m-i- j-a-a / j-a-e- h-o- -------------------------------------------- main ek sports klab mein jaata / jaatee hoon
Juguem a futbol. हम --टब-ल--ेल-- हैं ह_ फु___ खे__ हैं ह- फ-ट-ॉ- ख-ल-े ह-ं ------------------- हम फुटबॉल खेलते हैं 0
h-------abo- khel-te -ain h__ p_______ k______ h___ h-m p-u-a-o- k-e-a-e h-i- ------------------------- ham phutabol khelate hain
A vegades nedem. क-ी -भ---म त--न----ते-ह-ं क_ क_ ह_ तै__ जा_ हैं क-ी क-ी ह- त-र-े ज-त- ह-ं ------------------------- कभी कभी हम तैरने जाते हैं 0
k-b--- ----e- ----ta-r--e ja--e h--n k_____ k_____ h__ t______ j____ h___ k-b-e- k-b-e- h-m t-i-a-e j-a-e h-i- ------------------------------------ kabhee kabhee ham tairane jaate hain
O fem moto. य--हम-साइ-िल-च--ते--ैं या ह_ सा___ च__ हैं य- ह- स-इ-ि- च-ा-े ह-ं ---------------------- या हम साइकिल चलाते हैं 0
ya -a- --ikil-c-a---t- h--n y_ h__ s_____ c_______ h___ y- h-m s-i-i- c-a-a-t- h-i- --------------------------- ya ham saikil chalaate hain
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. ह-ार---ह--मे---क-फ--ब-ल-का --द-न -ै ह__ श__ में ए_ फु___ का मै__ है ह-ा-े श-र म-ं ए- फ-ट-ॉ- क- म-द-न ह- ----------------------------------- हमारे शहर में एक फुटबॉल का मैदान है 0
hama--e sha--r-m--n -- phu--bo--ka --i--a- --i h______ s_____ m___ e_ p_______ k_ m______ h__ h-m-a-e s-a-a- m-i- e- p-u-a-o- k- m-i-a-n h-i ---------------------------------------------- hamaare shahar mein ek phutabol ka maidaan hai
També hi ha una piscina amb sauna. त-ण--- ---सौ-ा-भ----ं त____ औ_ सौ_ भी हैं त-ण-ा- औ- स-न- भ- ह-ं --------------------- तरणताल और सौना भी हैं 0
ta-a-at--- a-r--auna-bhe- h--n t_________ a__ s____ b___ h___ t-r-n-t-a- a-r s-u-a b-e- h-i- ------------------------------ taranataal aur sauna bhee hain
I hi ha un camp de golf. और -क ग-ल-फ--ा-मैद----ै औ_ ए_ गो__ का मै__ है औ- ए- ग-ल-फ क- म-द-न ह- ----------------------- और एक गोल्फ का मैदान है 0
a-- -- go--- -a ---da----ai a__ e_ g____ k_ m______ h__ a-r e- g-l-h k- m-i-a-n h-i --------------------------- aur ek golph ka maidaan hai
Què hi ha a la televisió? टे---ि-़न -र क्य- च- रहा -ै? टे____ प_ क्_ च_ र_ है_ ट-ल-व-ज-न प- क-य- च- र-ा ह-? ---------------------------- टेलीविज़न पर क्या चल रहा है? 0
t--eev-za--p---ky- c-----ah--h-i? t_________ p__ k__ c___ r___ h___ t-l-e-i-a- p-r k-a c-a- r-h- h-i- --------------------------------- teleevizan par kya chal raha hai?
Hi ha un partit de futbol. इस-स---एक-फु-बॉल म-- चल --ा--ै इ_ स__ ए_ फु___ मै_ च_ र_ है इ- स-य ए- फ-ट-ॉ- म-च च- र-ा ह- ------------------------------ इस समय एक फुटबॉल मैच चल रहा है 0
is s--ay-e----u---o------h --al ---a-h-i i_ s____ e_ p_______ m____ c___ r___ h__ i- s-m-y e- p-u-a-o- m-i-h c-a- r-h- h-i ---------------------------------------- is samay ek phutabol maich chal raha hai
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. जर्----ं- ---्रेजी -ंघ क---ि-ु-्- ख-- --ा है ज___ सं_ अं___ सं_ के वि___ खे_ र_ है ज-्-न स-घ अ-ग-र-ज- स-घ क- व-र-द-ध ख-ल र-ा ह- -------------------------------------------- जर्मन संघ अंग्रेजी संघ के विरुद्ध खेल रहा है 0
j---a- -a-g--a---ej-e -a-gh----vi--d-h -h-- r--a --i j_____ s____ a_______ s____ k_ v______ k___ r___ h__ j-r-a- s-n-h a-g-e-e- s-n-h k- v-r-d-h k-e- r-h- h-i ---------------------------------------------------- jarman sangh angrejee sangh ke viruddh khel raha hai
Qui guanya? क-न --- रहा-है? कौ_ जी_ र_ है_ क-न ज-त र-ा ह-? --------------- कौन जीत रहा है? 0
kau----et----a --i? k___ j___ r___ h___ k-u- j-e- r-h- h-i- ------------------- kaun jeet raha hai?
No en tinc ni idea. प-----ीं प_ न_ प-ा न-ी- -------- पता नहीं 0
pa-a na--n p___ n____ p-t- n-h-n ---------- pata nahin
De moment, és un empat. इस स----- --ि----- -ै इ_ स__ य_ अ____ है इ- स-य य- अ-ि-्-ि- ह- --------------------- इस समय यह अनिश्चित है 0
is -am-y--a---nishch-t hai i_ s____ y__ a________ h__ i- s-m-y y-h a-i-h-h-t h-i -------------------------- is samay yah anishchit hai
L’àrbitre és de Bèlgica. अम-प-य- बे-्ज--- -- है अ____ बे____ से है अ-्-ा-र ब-ल-ज-य- स- ह- ---------------------- अम्पायर बेल्जियम से है 0
am-aa-ar-bel-i-am se hai a_______ b_______ s_ h__ a-p-a-a- b-l-i-a- s- h-i ------------------------ ampaayar beljiyam se hai
Ara hi ha un penal. अ--प--ल्टी -ि--ह--ी अ_ पे___ कि_ हो_ अ- प-न-्-ी क-क ह-ग- ------------------- अब पेनल्टी किक होगी 0
a---e-----e--i------e a_ p_______ k__ h____ a- p-n-l-e- k-k h-g-e --------------------- ab penaltee kik hogee
Gol! U a zero! ग--!--- –-शू-्य गो__ ए_ – शू__ ग-ल- ए- – श-न-य --------------- गोल! एक – शून्य 0
go-!-e--- sh--ny g___ e_ – s_____ g-l- e- – s-o-n- ---------------- gol! ek – shoony

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!