Manual de conversa

ca L’esport   »   uk Спорт

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

49 [сорок дев’ять]

49 [sorok devʺyatʹ]

Спорт

[Sport]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Practiques cap esport? Ти з-йм--ш---спорто-? Т_ з________ с_______ Т- з-й-а-ш-я с-о-т-м- --------------------- Ти займаєшся спортом? 0
Ty za-̆-a-eshsya --or-o-? T_ z___________ s_______ T- z-y-m-y-s-s-a s-o-t-m- ------------------------- Ty zay̆mayeshsya sportom?
Sí, em cal moure. Т-к,-- п---н-н -------на ру-ати-я. Т___ я п______ / п______ р________ Т-к- я п-в-н-н / п-в-н-а р-х-т-с-. ---------------------------------- Так, я повинен / повинна рухатися. 0
Ta-- y--p-v-ne--- p-v-n-----khat-s-a. T___ y_ p______ / p______ r__________ T-k- y- p-v-n-n / p-v-n-a r-k-a-y-y-. ------------------------------------- Tak, ya povynen / povynna rukhatysya.
Vaig al centre esportiu. Я ходжу----спо-тив---о-к--б-. Я х____ д_ с__________ к_____ Я х-д-у д- с-о-т-в-о-о к-у-у- ----------------------------- Я ходжу до спортивного клубу. 0
Y- ---d-hu-d- ----ty---h----u--. Y_ k______ d_ s__________ k_____ Y- k-o-z-u d- s-o-t-v-o-o k-u-u- -------------------------------- YA khodzhu do sportyvnoho klubu.
Juguem a futbol. М--гр--мо - -у----. М_ г_____ у ф______ М- г-а-м- у ф-т-о-. ------------------- Ми граємо у футбол. 0
My-h-ay--- - -utb-l. M_ h______ u f______ M- h-a-e-o u f-t-o-. -------------------- My hrayemo u futbol.
A vegades nedem. І--д-----п--ва---. І____ м_ п________ І-о-і м- п-а-а-м-. ------------------ Іноді ми плаваємо. 0
Inodi -y pl-v----o. I____ m_ p_________ I-o-i m- p-a-a-e-o- ------------------- Inodi my plavayemo.
O fem moto. Або-м- ката-мось-на-велоси----х. А__ м_ к________ н_ в___________ А-о м- к-т-є-о-ь н- в-л-с-п-д-х- -------------------------------- Або ми катаємось на велосипедах. 0
A-o -y k-taye-o-ʹ----vel-sy--d-k-. A__ m_ k_________ n_ v____________ A-o m- k-t-y-m-s- n- v-l-s-p-d-k-. ---------------------------------- Abo my katayemosʹ na velosypedakh.
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. У----ом- мі-------у--о--ний с---іо-. У н_____ м____ є ф_________ с_______ У н-ш-м- м-с-і є ф-т-о-ь-и- с-а-і-н- ------------------------------------ У нашому місті є футбольний стадіон. 0
U-nas---u mis----- ----o--n--̆-s----o-. U n______ m____ y_ f_________ s_______ U n-s-o-u m-s-i y- f-t-o-ʹ-y-̆ s-a-i-n- --------------------------------------- U nashomu misti ye futbolʹnyy̆ stadion.
També hi ha una piscina amb sauna. Є так-- басе-н і-сау-а. Є т____ б_____ і с_____ Є т-к-ж б-с-й- і с-у-а- ----------------------- Є також басейн і сауна. 0
Y- -a-ozh ---ey̆--i----na. Y_ t_____ b_____ i s_____ Y- t-k-z- b-s-y-n i s-u-a- -------------------------- YE takozh basey̆n i sauna.
I hi ha un camp de golf. І-- --с-е--ля -о-ьфу. І є м____ д__ г______ І є м-с-е д-я г-л-ф-. --------------------- І є місце для гольфу. 0
I-----ist-- dlya h-lʹ-u. I y_ m_____ d___ h______ I y- m-s-s- d-y- h-l-f-. ------------------------ I ye mistse dlya holʹfu.
Què hi ha a la televisió? Що-----на -ел-бач-нні? Щ_ й__ н_ т___________ Щ- й-е н- т-л-б-ч-н-і- ---------------------- Що йде на телебаченні? 0
Shc-o--̆de n--t-l-ba---nni? S____ y̆__ n_ t____________ S-c-o y-d- n- t-l-b-c-e-n-? --------------------------- Shcho y̆de na telebachenni?
Hi ha un partit de futbol. С--е -д- футб---ний-м--ч. С___ й__ ф_________ м____ С-м- й-е ф-т-о-ь-и- м-т-. ------------------------- Саме йде футбольний матч. 0
S----y-d--futbo--nyy̆--a--h. S___ y̆__ f_________ m_____ S-m- y-d- f-t-o-ʹ-y-̆ m-t-h- ---------------------------- Same y̆de futbolʹnyy̆ match.
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. Ні-е-ь---ко---да гра----о-- --гл-йс--ої. Н_______ к______ г___ п____ а___________ Н-м-ц-к- к-м-н-а г-а- п-о-и а-г-і-с-к-ї- ---------------------------------------- Німецька команда грає проти англійської. 0
N----s-k- -o----a h-a-e p-ot- a-h--y̆---o-̈. N________ k______ h____ p____ a___________ N-m-t-ʹ-a k-m-n-a h-a-e p-o-y a-h-i-̆-ʹ-o-̈- -------------------------------------------- Nimetsʹka komanda hraye proty anhliy̆sʹkoï.
Qui guanya? Хт- ви--а-? Х__ в______ Х-о в-г-а-? ----------- Хто виграє? 0
Kh-- --h----? K___ v_______ K-t- v-h-a-e- ------------- Khto vyhraye?
No en tinc ni idea. Я -е-----. Я н_ з____ Я н- з-а-. ---------- Я не знаю. 0
Y---- --a--. Y_ n_ z_____ Y- n- z-a-u- ------------ YA ne znayu.
De moment, és un empat. Пок--що-н-чия. П___ щ_ н_____ П-к- щ- н-ч-я- -------------- Поки що нічия. 0
P-k- shcho --ch-ya. P___ s____ n_______ P-k- s-c-o n-c-y-a- ------------------- Poky shcho nichyya.
L’àrbitre és de Bèlgica. А-бі------ель---. А_____ з Б_______ А-б-т- з Б-л-г-ї- ----------------- Арбітр з Бельгії. 0
Arbitr - B--ʹh-i-. A_____ z B_______ A-b-t- z B-l-h-i-. ------------------ Arbitr z Belʹhiï.
Ara hi ha un penal. З-р---б--- пен-льт-. З____ б___ п________ З-р-з б-д- п-н-л-т-. -------------------- Зараз буде пенальті. 0
Z--az bud--pena--ti. Z____ b___ p________ Z-r-z b-d- p-n-l-t-. -------------------- Zaraz bude penalʹti.
Gol! U a zero! Го-!-Од----ну-ь! Г___ О____ н____ Г-л- О-и-: н-л-! ---------------- Гол! Один: нуль! 0
Hol! O-----n-lʹ! H___ O____ n____ H-l- O-y-: n-l-! ---------------- Hol! Odyn: nulʹ!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + ucraïnès (1-100) MP3 ucraïnès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!