Manual de conversa

ca L’esport   »   nn Idrett

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

49 [førtini / ni og førti]

Idrett

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
Practiques cap esport? Dri- d- -e- sp-rt? D___ d_ m__ s_____ D-i- d- m-d s-o-t- ------------------ Driv du med sport? 0
Sí, em cal moure. Ja,--g -å-rør- på ---. J__ e_ m_ r___ p_ m___ J-, e- m- r-r- p- m-g- ---------------------- Ja, eg må røre på meg. 0
Vaig al centre esportiu. E---r --d-i -it idr-t----g. E_ e_ m__ i e__ i__________ E- e- m-d i e-t i-r-t-s-a-. --------------------------- Eg er med i eit idrettslag. 0
Juguem a futbol. V- ---l-- -----l-. V_ s_____ f_______ V- s-e-a- f-t-a-l- ------------------ Vi spelar fotball. 0
A vegades nedem. A--og t---s-ø-m-----. A_ o_ t__ s______ v__ A- o- t-l s-ø-m-r v-. --------------------- Av og til svømmer vi. 0
O fem moto. Elle- -i---k---. E____ v_ s______ E-l-r v- s-k-a-. ---------------- Eller vi syklar. 0
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. I ------år-er-------n -ot--l--ta--o-. I b___ v__ e_ d__ e__ f______________ I b-e- v-r e- d-t e-n f-t-a-l-t-d-o-. ------------------------------------- I byen vår er det ein fotballstadion. 0
També hi ha una piscina amb sauna. D---er -i--svø--eh--l me- --d----e ò-. D__ e_ e__ s_________ m__ b_______ ò__ D-t e- e-n s-ø-m-h-l- m-d b-d-t-v- ò-. -------------------------------------- Det er ein svømmehall med badstove òg. 0
I hi ha un camp de golf. Og -e- -----n----fba-e. O_ d__ e_ e__ g________ O- d-t e- e-n g-l-b-n-. ----------------------- Og det er ein golfbane. 0
Què hi ha a la televisió? Kva--- -et på---? K__ e_ d__ p_ T__ K-a e- d-t p- T-? ----------------- Kva er det på TV? 0
Hi ha un partit de futbol. Det -r --tb--l-amp--e----o. D__ e_ f__________ n___ n__ D-t e- f-t-a-l-a-p n-t- n-. --------------------------- Det er fotballkamp nett no. 0
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. Det-t-sk- --get-s------mot d-- e-ge-s--. D__ t____ l____ s_____ m__ d__ e________ D-t t-s-e l-g-t s-e-a- m-t d-t e-g-l-k-. ---------------------------------------- Det tyske laget spelar mot det engelske. 0
Qui guanya? Kv-- vi-n? K___ v____ K-e- v-n-? ---------- Kven vinn? 0
No en tinc ni idea. E- -n-r i--je. E_ a___ i_____ E- a-a- i-k-e- -------------- Eg anar ikkje. 0
De moment, és un empat. De--er---vgj--t -kk-r-- -o. D__ e_ u_______ a______ n__ D-t e- u-v-j-r- a-k-r-t n-. --------------------------- Det er uavgjort akkurat no. 0
L’àrbitre és de Bèlgica. Dom-ar----r frå -e--i-. D_______ e_ f__ B______ D-m-a-e- e- f-å B-l-i-. ----------------------- Dommaren er frå Belgia. 0
Ara hi ha un penal. N---r de- -ll-ve--et--. N_ e_ d__ e____________ N- e- d-t e-l-v---e-e-. ----------------------- No er det elleve-meter. 0
Gol! U a zero! M--!-E---nu--! M___ E________ M-l- E-n-n-l-! -------------- Mål! Ein-null! 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + nynorsk (1-100) MP3 nynorsk (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!