Manual de conversa

ca L’esport   »   sr Спорт

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

49 [четрдесет и девет]

49 [četrdeset i devet]

Спорт

[Sport]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Practiques cap esport? Б---ш л--се с-о-том? Б____ л_ с_ с_______ Б-в-ш л- с- с-о-т-м- -------------------- Бавиш ли се спортом? 0
Ba-iš -i -- s-o-t--? B____ l_ s_ s_______ B-v-š l- s- s-o-t-m- -------------------- Baviš li se sportom?
Sí, em cal moure. Да--м---м с----ет-ти. Д__ м____ с_ к_______ Д-, м-р-м с- к-е-а-и- --------------------- Да, морам се кретати. 0
Da--m--a- s--k--t--i. D__ m____ s_ k_______ D-, m-r-m s- k-e-a-i- --------------------- Da, moram se kretati.
Vaig al centre esportiu. Ид---у--едн- с-о---ко--д-уж-њ-. И___ у ј____ с_______ у________ И-е- у ј-д-о с-о-т-к- у-р-ж-њ-. ------------------------------- Идем у једно спортско удружење. 0
Id-m-- --dno-spo--sko u-r--e---. I___ u j____ s_______ u_________ I-e- u j-d-o s-o-t-k- u-r-ž-n-e- -------------------------------- Idem u jedno sportsko udruženje.
Juguem a futbol. М- -гр--о -уд--л. М_ и_____ ф______ М- и-р-м- ф-д-а-. ----------------- Ми играмо фудбал. 0
M---gra---f-d-al. M_ i_____ f______ M- i-r-m- f-d-a-. ----------------- Mi igramo fudbal.
A vegades nedem. П-нек----л---мо. П______ п_______ П-н-к-д п-и-а-о- ---------------- Понекад пливамо. 0
P-n-ka- -liv-m-. P______ p_______ P-n-k-d p-i-a-o- ---------------- Ponekad plivamo.
O fem moto. И-- ---имо ------. И__ в_____ б______ И-и в-з-м- б-ц-к-. ------------------ Или возимо бицикл. 0
I----o---o -icikl. I__ v_____ b______ I-i v-z-m- b-c-k-. ------------------ Ili vozimo bicikl.
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. У -ашем г--ду ----фу----с-- с-ад--н. У н____ г____ и__ ф________ с_______ У н-ш-м г-а-у и-а ф-д-а-с-и с-а-и-н- ------------------------------------ У нашем граду има фудбалски стадион. 0
U n------r-du-i-a---d-alski-s---i-n. U n____ g____ i__ f________ s_______ U n-š-m g-a-u i-a f-d-a-s-i s-a-i-n- ------------------------------------ U našem gradu ima fudbalski stadion.
També hi ha una piscina amb sauna. Им---а-ођ--и-б-----с---аун-м. И__ т_____ и б____ с_ с______ И-а т-к-ђ- и б-з-н с- с-у-о-. ----------------------------- Има такође и базен са сауном. 0
Ima--ako-e-- ba--n-s- s-unom. I__ t_____ i b____ s_ s______ I-a t-k-đ- i b-z-n s- s-u-o-. ----------------------------- Ima takođe i bazen sa saunom.
I hi ha un camp de golf. И-и-а---ре- з--г-л-. И и__ т____ з_ г____ И и-а т-р-н з- г-л-. -------------------- И има терен за голф. 0
I --a-ter-n------lf. I i__ t____ z_ g____ I i-a t-r-n z- g-l-. -------------------- I ima teren za golf.
Què hi ha a la televisió? Шта---а -а-тел--и-иј-? Ш__ и__ н_ т__________ Ш-а и-а н- т-л-в-з-ј-? ---------------------- Шта има на телевизији? 0
Š-----a--a -ele--z-j-? Š__ i__ n_ t__________ Š-a i-a n- t-l-v-z-j-? ---------------------- Šta ima na televiziji?
Hi ha un partit de futbol. У-р-в- траје----ба--к---та-м-ц-. У_____ т____ ф________ у________ У-р-в- т-а-е ф-д-а-с-а у-а-м-ц-. -------------------------------- Управо траје фудбалска утакмица. 0
Up---------e f-dbals-a ---k--ca. U_____ t____ f________ u________ U-r-v- t-a-e f-d-a-s-a u-a-m-c-. -------------------------------- Upravo traje fudbalska utakmica.
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. Н-м-чк- т---и--- п---ив е--л-ск--. Н______ т__ и___ п_____ е_________ Н-м-ч-и т-м и-р- п-о-и- е-г-е-к-г- ---------------------------------- Немачки тим игра против енглеског. 0
Ne--čk- t-- i-r- p--tiv --gl-sk-g. N______ t__ i___ p_____ e_________ N-m-č-i t-m i-r- p-o-i- e-g-e-k-g- ---------------------------------- Nemački tim igra protiv engleskog.
Qui guanya? Ко ћ- п--е-ит-? К_ ћ_ п________ К- ћ- п-б-д-т-? --------------- Ко ће победити? 0
Ko c-e -o--di--? K_ ć_ p________ K- c-e p-b-d-t-? ---------------- Ko će pobediti?
No en tinc ni idea. Немам ---м-. Н____ п_____ Н-м-м п-ј-а- ------------ Немам појма. 0
Nema- p-j--. N____ p_____ N-m-m p-j-a- ------------ Nemam pojma.
De moment, és un empat. Тр--ут----- н--е-ен-. Т_______ ј_ н________ Т-е-у-н- ј- н-р-ш-н-. --------------------- Тренутно је нерешено. 0
T-e--t-- j---ere---o. T_______ j_ n________ T-e-u-n- j- n-r-š-n-. --------------------- Trenutno je nerešeno.
L’àrbitre és de Bèlgica. С--и-- -- -з-Б----ј-. С_____ ј_ и_ Б_______ С-д-ј- ј- и- Б-л-и-е- --------------------- Судија је из Белгије. 0
Su---- ---i- --lg-j-. S_____ j_ i_ B_______ S-d-j- j- i- B-l-i-e- --------------------- Sudija je iz Belgije.
Ara hi ha un penal. С--а-с- и-в----ј-дана--т---ц. С___ с_ и_____ ј_____________ С-д- с- и-в-д- ј-д-н-е-т-р-ц- ----------------------------- Сада се изводи једанаестерац. 0
S--a-se-i---d- --d---este---. S___ s_ i_____ j_____________ S-d- s- i-v-d- j-d-n-e-t-r-c- ----------------------------- Sada se izvodi jedanaesterac.
Gol! U a zero! Го!-Једа----ема --ла! Г__ Ј____ п____ н____ Г-! Ј-д-н п-е-а н-л-! --------------------- Го! Један према нула! 0
G---J-d-- p-e-- nula! G__ J____ p____ n____ G-! J-d-n p-e-a n-l-! --------------------- Go! Jedan prema nula!

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!