Manual de conversa

ca L’esport   »   et Sport

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

49 [nelikümmend üheksa]

Sport

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
Practiques cap esport? Ka---- -ee- ----ti? K__ s_ t___ s______ K-s s- t-e- s-o-t-? ------------------- Kas sa teed sporti? 0
Sí, em cal moure. J--- ma -ean --- lii-utama. J___ m_ p___ e__ l_________ J-h- m- p-a- e-d l-i-u-a-a- --------------------------- Jah, ma pean end liigutama. 0
Vaig al centre esportiu. M- käin-----d--lu-is. M_ k___ s____________ M- k-i- s-o-d-k-u-i-. --------------------- Ma käin spordiklubis. 0
Juguem a futbol. M- ---------al-p-l--. M_ m______ j_________ M- m-n-i-e j-l-p-l-i- --------------------- Me mängime jalgpalli. 0
A vegades nedem. M-ni--rd me u---e. M_______ m_ u_____ M-n-k-r- m- u-u-e- ------------------ Mõnikord me ujume. 0
O fem moto. Või-s--da-e --t--g-. V__ s______ r_______ V-i s-i-a-e r-t-a-a- -------------------- Või sõidame rattaga. 0
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. Meie li-na--on--a-g--lli--aad---. M___ l_____ o_ j_________________ M-i- l-n-a- o- j-l-p-l-i-t-a-i-n- --------------------------------- Meie linnas on jalgpallistaadion. 0
També hi ha una piscina amb sauna. Siin ---ka-sa-na-----u-i-ba-sein. S___ o_ k_ s______ u_____________ S-i- o- k- s-u-a-a u-u-i-b-s-e-n- --------------------------------- Siin on ka saunaga ujumisbassein. 0
I hi ha un camp de golf. J- g-------jak. J_ g___________ J- g-l-i-ä-j-k- --------------- Ja golfiväljak. 0
Què hi ha a la televisió? Mis--elek-s--tul-b? M__ t_______ t_____ M-s t-l-k-s- t-l-b- ------------------- Mis telekast tuleb? 0
Hi ha un partit de futbol. He--e-----e- -a-gp--l---ng. H_____ t____ j_____________ H-t-e- t-l-b j-l-p-l-i-ä-g- --------------------------- Hetkel tuleb jalgpallimäng. 0
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. Sa-sa-mees-o---mängib -ngl-smaa-vas--. S____ m_______ m_____ I________ v_____ S-k-a m-e-k-n- m-n-i- I-g-i-m-a v-s-u- -------------------------------------- Saksa meeskond mängib Inglismaa vastu. 0
Qui guanya? Ke---õi-ab? K__ v______ K-s v-i-a-? ----------- Kes võidab? 0
No en tinc ni idea. Mu---i o-e-a-mu-i. M__ e_ o__ a______ M-l e- o-e a-m-g-. ------------------ Mul ei ole aimugi. 0
De moment, és un empat. P---gu o- -e-s v-rd-e. P_____ o_ s___ v______ P-a-g- o- s-i- v-r-n-. ---------------------- Praegu on seis võrdne. 0
L’àrbitre és de Bèlgica. Välja-uk-htu-ik -----lg-a-t. V______________ o_ B________ V-l-a-u-o-t-n-k o- B-l-i-s-. ---------------------------- Väljakukohtunik on Belgiast. 0
Ara hi ha un penal. Nüü--t-l-b -a-is-us-öök. N___ t____ k____________ N-ü- t-l-b k-r-s-u-l-ö-. ------------------------ Nüüd tuleb karistuslöök. 0
Gol! U a zero! Vä---! -ks n-l-! V_____ Ü__ n____ V-r-v- Ü-s n-l-! ---------------- Värav! Üks null! 0

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!