Manual de conversa

ca L’esport   »   kk Спорт

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

49 [қырық тоғыз]

49 [qırıq toğız]

Спорт

Sport

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
Practiques cap esport? Спо---е- -ұ--лданасың --? С_______ ш___________ б__ С-о-т-е- ш-ғ-л-а-а-ы- б-? ------------------------- Спортпен шұғылданасың ба? 0
Sp-r-pe--ş---l-ana--- -a? S_______ ş___________ b__ S-o-t-e- ş-ğ-l-a-a-ı- b-? ------------------------- Sportpen şuğıldanasıñ ba?
Sí, em cal moure. И-,-м-ған -о-ға-у-----к. И__ м____ қ______ к_____ И-, м-ғ-н қ-з-а-у к-р-к- ------------------------ Ия, маған қозғалу керек. 0
Ïya- -a--n -oz-a-- ke---. Ï___ m____ q______ k_____ Ï-a- m-ğ-n q-z-a-w k-r-k- ------------------------- Ïya, mağan qozğalw kerek.
Vaig al centre esportiu. М---спо-т-с-к-ия-ына--ар-п-жүр---. М__ с____ с_________ б____ ж______ М-н с-о-т с-к-и-с-н- б-р-п ж-р-і-. ---------------------------------- Мен спорт секциясына барып жүрмін. 0
Me- -po-t--e-c--as-n- --r-p-j-r-i-. M__ s____ s__________ b____ j______ M-n s-o-t s-k-ï-a-ı-a b-r-p j-r-i-. ----------------------------------- Men sport sekcïyasına barıp jürmin.
Juguem a futbol. Біз-фут-о---й-ай---. Б__ ф_____ о________ Б-з ф-т-о- о-н-й-ы-. -------------------- Біз футбол ойнаймыз. 0
B-z f---o- o-naymız. B__ f_____ o________ B-z f-t-o- o-n-y-ı-. -------------------- Biz fwtbol oynaymız.
A vegades nedem. Ке-де-суд- жү---і-. К____ с___ ж_______ К-й-е с-д- ж-з-м-з- ------------------- Кейде суда жүземіз. 0
Ke----sw-- -üz-m-z. K____ s___ j_______ K-y-e s-d- j-z-m-z- ------------------- Keyde swda jüzemiz.
O fem moto. Н----лос--ед -е-ем-з. Н_ в________ т_______ Н- в-л-с-п-д т-б-м-з- --------------------- Не велосипед тебеміз. 0
N- ---osïp---te---iz. N_ v________ t_______ N- v-l-s-p-d t-b-m-z- --------------------- Ne velosïped tebemiz.
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. Бі--і- қ--а---фут----с----о-- -ар. Б_____ қ_____ ф_____ с_______ б___ Б-з-і- қ-л-д- ф-т-о- с-а-и-н- б-р- ---------------------------------- Біздің қалада футбол стадионы бар. 0
Bi---ñ---la-- f-t-o--st-----ı-b-r. B_____ q_____ f_____ s_______ b___ B-z-i- q-l-d- f-t-o- s-a-ï-n- b-r- ---------------------------------- Bizdiñ qalada fwtbol stadïonı bar.
També hi ha una piscina amb sauna. Са---сы б-р------й- -е б--. С______ б__ б______ д_ б___ С-у-а-ы б-р б-с-е-н д- б-р- --------------------------- Саунасы бар бассейн де бар. 0
S--n-sı -ar ba-s--n--e -ar. S______ b__ b______ d_ b___ S-w-a-ı b-r b-s-e-n d- b-r- --------------------------- Sawnası bar basseyn de bar.
I hi ha un camp de golf. Жә-е гольф-а-а-ы--а-. Ж___ г____ а____ б___ Ж-н- г-л-ф а-а-ы б-р- --------------------- Және гольф алаңы бар. 0
J-n--g----a--ñ- ba-. J___ g___ a____ b___ J-n- g-l- a-a-ı b-r- -------------------- Jäne golf alañı bar.
Què hi ha a la televisió? Теле-ида--- -----р--т-----т--? Т__________ н_ к_______ ж_____ Т-л-д-д-р-а н- к-р-е-і- ж-т-р- ------------------------------ Теледидарда не көрсетіп жатыр? 0
T-l--ïd-r-- -----rs-t-- jat-r? T__________ n_ k_______ j_____ T-l-d-d-r-a n- k-r-e-i- j-t-r- ------------------------------ Teledïdarda ne körsetip jatır?
Hi ha un partit de futbol. Қ--і- -у-бол ма-ч------п -а--р. Қ____ ф_____ м____ б____ ж_____ Қ-з-р ф-т-о- м-т-ы б-л-п ж-т-р- ------------------------------- Қазір футбол матчы болып жатыр. 0
Qa-i- ---b-l-m---- -o-ı---at--. Q____ f_____ m____ b____ j_____ Q-z-r f-t-o- m-t-ı b-l-p j-t-r- ------------------------------- Qazir fwtbol matçı bolıp jatır.
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. Н---ст-- -ғ---ында-м-н ойн-п -аты-. Н_______ а____________ о____ ж_____ Н-м-с-е- а-ы-ш-н-а-м-н о-н-п ж-т-р- ----------------------------------- Немістер ағылшындармен ойнап жатыр. 0
Ne-ist-r-a----ı-d--m-n --n-p--atı-. N_______ a____________ o____ j_____ N-m-s-e- a-ı-ş-n-a-m-n o-n-p j-t-r- ----------------------------------- Nemister ağılşındarmen oynap jatır.
Qui guanya? Кім----і---а--р? К__ ж____ ж_____ К-м ж-ң-п ж-т-р- ---------------- Кім жеңіп жатыр? 0
K-- jeñ---j-tır? K__ j____ j_____ K-m j-ñ-p j-t-r- ---------------- Kim jeñip jatır?
No en tinc ni idea. Т-сінс-----йы-ма---. Т_______ б__________ Т-с-н-е- б-й-р-а-ы-. -------------------- Түсінсем бұйырмасын. 0
Tüsin-e---uyır-a---. T_______ b__________ T-s-n-e- b-y-r-a-ı-. -------------------- Tüsinsem buyırmasın.
De moment, és un empat. Әз-рше т-- тү--п -а--р. Ә_____ т__ т____ ж_____ Ә-і-ш- т-ң т-с-п ж-т-р- ----------------------- Әзірше тең түсіп жатыр. 0
Äzirşe t-ñ tüsip ja-ır. Ä_____ t__ t____ j_____ Ä-i-ş- t-ñ t-s-p j-t-r- ----------------------- Äzirşe teñ tüsip jatır.
L’àrbitre és de Bèlgica. Төр-ш---ельгияд-н-к-л---. Т_____ Б_________ к______ Т-р-ш- Б-л-г-я-а- к-л-е-. ------------------------- Төреші Бельгиядан келген. 0
Tö-----Bel-----a- ---ge-. T_____ B_________ k______ T-r-ş- B-l-ï-a-a- k-l-e-. ------------------------- Töreşi Belgïyadan kelgen.
Ara hi ha un penal. Қазір -н-бі-----р--- ---п -----с-ғ----ы. Қ____ о_ б__ м______ а___ д___ с________ Қ-з-р о- б-р м-т-л-к а-ы- д-б- с-ғ-л-д-. ---------------------------------------- Қазір он бір метрлік айып добы соғылады. 0
Q--ir -- --r metrli--a-ı- do-- -oğıl--ı. Q____ o_ b__ m______ a___ d___ s________ Q-z-r o- b-r m-t-l-k a-ı- d-b- s-ğ-l-d-. ---------------------------------------- Qazir on bir metrlik ayıp dobı soğıladı.
Gol! U a zero! Г----Бір -- нөл! Г___ Б__ д_ н___ Г-л- Б-р д- н-л- ---------------- Гол! Бір де нөл! 0
G--!--ir ---nöl! G___ B__ d_ n___ G-l- B-r d- n-l- ---------------- Gol! Bir de nöl!

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!