Manual de conversa

ca L’esport   »   sk Šport

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

49 [štyridsaťdeväť]

Šport

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
Practiques cap esport? Šp---uješ? Š_________ Š-o-t-j-š- ---------- Športuješ? 0
Sí, em cal moure. Á--- -u--m sa----ať. Á___ m____ s_ h_____ Á-o- m-s-m s- h-b-ť- -------------------- Áno, musím sa hýbať. 0
Vaig al centre esportiu. C-o-í- -----o-t--éh- --ub-. C_____ d_ š_________ k_____ C-o-í- d- š-o-t-v-h- k-u-u- --------------------------- Chodím do športového klubu. 0
Juguem a futbol. H-á-e -utb-l. H____ f______ H-á-e f-t-a-. ------------- Hráme futbal. 0
A vegades nedem. Nie-e---pl-----. N______ p_______ N-e-e-y p-á-a-e- ---------------- Niekedy plávame. 0
O fem moto. Ale-o--a-bicy--u-e-e. A____ s_ b___________ A-e-o s- b-c-k-u-e-e- --------------------- Alebo sa bicyklujeme. 0
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. V-naš-m-m-s-- má-e-fu-b-l--ý št-d-ón. V n____ m____ m___ f________ š_______ V n-š-m m-s-e m-m- f-t-a-o-ý š-a-i-n- ------------------------------------- V našom meste máme futbalový štadión. 0
També hi ha una piscina amb sauna. M----tu-aj--lavá-eň -o---u--u. M___ t_ a_ p_______ s_ s______ M-m- t- a- p-a-á-e- s- s-u-o-. ------------------------------ Máme tu aj plaváreň so saunou. 0
I hi ha un camp de golf. Má-e-aj---l-ové ih-i--o. M___ a_ g______ i_______ M-m- a- g-l-o-é i-r-s-o- ------------------------ Máme aj golfové ihrisko. 0
Què hi ha a la televisió? Č--dáv--ú v -ele--z--? Č_ d_____ v t_________ Č- d-v-j- v t-l-v-z-i- ---------------------- Čo dávajú v televízii? 0
Hi ha un partit de futbol. P-á---d-v-j- -u--al. P____ d_____ f______ P-á-e d-v-j- f-t-a-. -------------------- Práve dávajú futbal. 0
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. Nem---- ---st-o h-á-p---i--ngli-kém-. N______ m______ h__ p____ a__________ N-m-c-é m-ž-t-o h-á p-o-i a-g-i-k-m-. ------------------------------------- Nemecké mužstvo hrá proti anglickému. 0
Qui guanya? Kto vy-ráva? K__ v_______ K-o v-h-á-a- ------------ Kto vyhráva? 0
No en tinc ni idea. Ne-u-ím. N_______ N-t-š-m- -------- Netuším. 0
De moment, és un empat. V --mt-----e-te -- t---er---odn-. V t____ m______ j_ t_ n__________ V t-m-o m-m-n-e j- t- n-r-z-o-n-. --------------------------------- V tomto momente je to nerozhodne. 0
L’àrbitre és de Bèlgica. Ro-------------e------. R_______ j_ z B________ R-z-o-c- j- z B-l-i-k-. ----------------------- Rozhodca je z Belgicka. 0
Ara hi ha un penal. Tera--s-------je------k-. T____ s_ k___ j__________ T-r-z s- k-p- j-d-n-s-k-. ------------------------- Teraz sa kope jedenástka. 0
Gol! U a zero! G--!-J---a--ula! G___ J____ n____ G-l- J-d-a n-l-! ---------------- Gól! Jedna nula! 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovac (1-100) MP3 eslovac (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!