Manual de conversa

ca L’esport   »   he ‫ספורט‬

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

‫49 [ארבעים ותשע]‬

49 [arba\'im w\'tesha]

‫ספורט‬

[sport]

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
Practiques cap esport? ‫א- / ה -ו---/ --ב--ור--‬ ‫__ / ה ע___ / ת ב_______ ‫-ת / ה ע-ס- / ת ב-פ-ר-?- ------------------------- ‫את / ה עוסק / ת בספורט?‬ 0
a--h-a- -----o-eqe--b-sp-r-? a______ o__________ b_______ a-a-/-t o-e-/-s-q-t b-s-o-t- ---------------------------- atah/at oseq/oseqet b'sport?
Sí, em cal moure. ‫-ן- --- ------/-ה ל---ת -תנ-עה.‬ ‫___ א__ מ____ / ה ל____ ב_______ ‫-ן- א-י מ-כ-ח / ה ל-י-ת ב-נ-ע-.- --------------------------------- ‫כן, אני מוכרח / ה להיות בתנועה.‬ 0
k--- an----khrax--u------h-li-iot--itn-'ah. k___ a__ m________________ l_____ b________ k-n- a-i m-k-r-x-m-k-r-x-h l-h-o- b-t-u-a-. ------------------------------------------- ken, ani mukhrax/mukhraxah lihiot bitnu'ah.
Vaig al centre esportiu. ‫-ן----י -ו---/ ת ----ן כושר-‬ ‫___ א__ ה___ / ת ל____ כ_____ ‫-ן- א-י ה-ל- / ת ל-כ-ן כ-ש-.- ------------------------------ ‫כן, אני הולך / ת למכון כושר.‬ 0
ani-----k---olekhet ----k-on--o----. a__ h______________ l_______ k______ a-i h-l-k-/-o-e-h-t l-m-k-o- k-s-e-. ------------------------------------ ani holekh/holekhet l'mekhon kosher.
Juguem a futbol. ‫אנחנו --ח--- כ-ורג--‬ ‫_____ מ_____ כ_______ ‫-נ-נ- מ-ח-י- כ-ו-ג-.- ---------------------- ‫אנחנו משחקים כדורגל.‬ 0
a-a--u m-s------m-k-dur--e-. a_____ m_________ k_________ a-a-n- m-s-a-a-i- k-d-r-g-l- ---------------------------- anaxnu messaxaqim kaduregel.
A vegades nedem. ‫--ח-ו --ח-ם-לפ-מ-ם-‬ ‫_____ ש____ ל_______ ‫-נ-נ- ש-ח-ם ל-ע-י-.- --------------------- ‫אנחנו שוחים לפעמים.‬ 0
a--x-u--s-x-m --f'---m. a_____ s_____ l________ a-a-n- s-o-i- l-f-a-i-. ----------------------- anaxnu ssoxim lif'amim.
O fem moto. ‫-ו א--נ- -----ם-על א-פני---‬ ‫__ א____ ר_____ ע_ א________ ‫-ו א-ח-ו ר-כ-י- ע- א-פ-י-ם-‬ ----------------------------- ‫או אנחנו רוכבים על אופניים.‬ 0
o a--x----o-h-im -- o-ana-m. o a_____ r______ a_ o_______ o a-a-n- r-k-v-m a- o-a-a-m- ---------------------------- o anaxnu rokhvim al ofanaim.
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. ‫בעי------ ---א--ד-ון-כ--רגל-‬ ‫____ ש___ י_ א______ כ_______ ‫-ע-ר ש-נ- י- א-ט-י-ן כ-ו-ג-.- ------------------------------ ‫בעיר שלנו יש אצטדיון כדורגל.‬ 0
ba'-- sh----- -esh------dion --d--eg-l. b____ s______ y___ i________ k_________ b-'-r s-e-a-u y-s- i-s-a-i-n k-d-r-g-l- --------------------------------------- ba'ir shelanu yesh itstadion kaduregel.
També hi ha una piscina amb sauna. ‫-ש--ם-ב--כת----י- -ס---ה.‬ ‫__ ג_ ב____ ש____ ו_______ ‫-ש ג- ב-י-ת ש-י-ה ו-א-נ-.- --------------------------- ‫יש גם בריכת שחייה וסאונה.‬ 0
y--h-g-m-br--kh-- s----h ---a'--ah. y___ g__ b_______ s_____ w_________ y-s- g-m b-e-k-a- s-x-a- w-s-'-n-h- ----------------------------------- yesh gam breykhat ssxiah w'sa'unah.
I hi ha un camp de golf. ‫--ש--ם --ר--ג--ף.‬ ‫___ ג_ מ___ ג_____ ‫-י- ג- מ-ר- ג-ל-.- ------------------- ‫ויש גם מגרש גולף.‬ 0
w--esh--am migras---ol-. w_____ g__ m______ g____ w-y-s- g-m m-g-a-h g-l-. ------------------------ weyesh gam migrash golf.
Què hi ha a la televisió? ‫מה -ש---לווי-י-?‬ ‫__ י_ ב__________ ‫-ה י- ב-ל-ו-ז-ה-‬ ------------------ ‫מה יש בטלוויזיה?‬ 0
m-----sh bat-l-----ah? m__ y___ b____________ m-h y-s- b-t-l-w-z-a-? ---------------------- mah yesh batelewiziah?
Hi ha un partit de futbol. ‫--ג- ----- מש-ק כדורגל.‬ ‫____ מ____ מ___ כ_______ ‫-ר-ע מ-ו-ר מ-ח- כ-ו-ג-.- ------------------------- ‫כרגע משודר משחק כדורגל.‬ 0
ka-e-- ---h-da- mis-x-q--a-ur----. k_____ m_______ m______ k_________ k-r-g- m-s-u-a- m-s-x-q k-d-r-g-l- ---------------------------------- karega m'shudar missxaq kaduregel.
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. ‫נבחר- -רמניה-משח-- -ג--נב-רת -רי-נ--.‬ ‫_____ ג_____ מ____ נ__ נ____ ב________ ‫-ב-ר- ג-מ-י- מ-ח-ת נ-ד נ-ח-ת ב-י-נ-ה-‬ --------------------------------------- ‫נבחרת גרמניה משחקת נגד נבחרת בריטניה.‬ 0
n--x-ret-g-rmani---m-s-axe-e- neged-nivxer-t b--tani--. n_______ g________ m_________ n____ n_______ b_________ n-v-e-e- g-r-a-i-h m-s-a-e-e- n-g-d n-v-e-e- b-i-a-i-h- ------------------------------------------------------- nivxeret germaniah m'ssaxeqet neged nivxeret britaniah.
Qui guanya? ‫-י מנ---‬ ‫__ מ_____ ‫-י מ-צ-?- ---------- ‫מי מנצח?‬ 0
m---e---se-x? m_ m_________ m- m-n-t-e-x- ------------- mi menatseax?
No en tinc ni idea. ‫-ין -י מו-ג-‬ ‫___ ל_ מ_____ ‫-י- ל- מ-ש-.- -------------- ‫אין לי מושג.‬ 0
e-- -- --s-a-. e__ l_ m______ e-n l- m-s-a-. -------------- eyn li mussag.
De moment, és un empat. ‫כ--ע--י-ו-‬ ‫____ ת_____ ‫-ר-ע ת-ק-.- ------------ ‫כרגע תיקו.‬ 0
ka---- t--q-. k_____ t_____ k-r-g- t-y-o- ------------- karega teyqo.
L’àrbitre és de Bèlgica. ‫השו-- ב---.‬ ‫_____ ב_____ ‫-ש-פ- ב-ג-.- ------------- ‫השופט בלגי.‬ 0
ha-h--e----l--. h_______ b_____ h-s-o-e- b-l-i- --------------- hashofet belgi.
Ara hi ha un penal. ‫יש-ב---ת פנ--.‬ ‫__ ב____ פ_____ ‫-ש ב-י-ת פ-ד-.- ---------------- ‫יש בעיטת פנדל.‬ 0
y----b-itat -end-l. y___ b_____ p______ y-s- b-i-a- p-n-e-. ------------------- yesh b'itat pendel.
Gol! U a zero! ‫-ע-! -ח- ----‬ ‫____ א__ א____ ‫-ע-! א-ת א-ס-‬ --------------- ‫שער! אחת אפס!‬ 0
s---a-! ax----f--! s______ a___ e____ s-a-a-! a-a- e-e-! ------------------ sha'ar! axat efes!

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!