Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   pl chcieć

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [siedemdziesiąt]

chcieć

Tria com vols veure la traducció:   
català polonès Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? (Cz-)-Ch---ł-- pa- --C--i-ł----p--i--a---ić? (____ C_______ p__ / C________ p___ z_______ (-z-) C-c-a-b- p-n / C-c-a-a-y p-n- z-p-l-ć- -------------------------------------------- (Czy) Chciałby pan / Chciałaby pani zapalić? 0
Que li agradaria ballar a vostè? (C--)-C-c----y p-n-- Ch-i--ab--pa-- --t--c-yć? (____ C_______ p__ / C________ p___ z_________ (-z-) C-c-a-b- p-n / C-c-a-a-y p-n- z-t-ń-z-ć- ---------------------------------------------- (Czy) Chciałby pan / Chciałaby pani zatańczyć? 0
Que li agradaria passejar a vostè? (C-----h-i-łby-p-n-/ Ch-i--aby-pa-i---j-ć-n- ----e-? (____ C_______ p__ / C________ p___ p____ n_ s______ (-z-) C-c-a-b- p-n / C-c-a-a-y p-n- p-j-ć n- s-a-e-? ---------------------------------------------------- (Czy) Chciałby pan / Chciałaby pani pójść na spacer? 0
M’agradaria fumar. C--i-łb-m / Ch-i--abym-z-p-l--. C________ / C_________ z_______ C-c-a-b-m / C-c-a-a-y- z-p-l-ć- ------------------------------- Chciałbym / Chciałabym zapalić. 0
Voldries un cigarret? (Czy- C-c-a-b-ś / -h--ała-y- pap-eros-? (____ C________ / C_________ p_________ (-z-) C-c-a-b-ś / C-c-a-a-y- p-p-e-o-a- --------------------------------------- (Czy) Chciałbyś / Chciałabyś papierosa? 0
(Ell) voldria foc. O---hc-ał-- ogn--. O_ c_______ o_____ O- c-c-a-b- o-n-a- ------------------ On chciałby ognia. 0
M’agradaria beure alguna cosa. C-c-a-b-m - ----ała--m---ę czegoś-napić. C________ / C_________ s__ c_____ n_____ C-c-a-b-m / C-c-a-a-y- s-ę c-e-o- n-p-ć- ---------------------------------------- Chciałbym / Chciałabym się czegoś napić. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. C-c----y--/ Ch-i-ła-y--c-- zjeść. C________ / C_________ c__ z_____ C-c-a-b-m / C-c-a-a-y- c-ś z-e-ć- --------------------------------- Chciałbym / Chciałabym coś zjeść. 0
M’agradaria descansar una mica. Ch-ia-b---/ --c---ab-------hę-----cząć. C________ / C_________ t_____ o________ C-c-a-b-m / C-c-a-a-y- t-o-h- o-p-c-ą-. --------------------------------------- Chciałbym / Chciałabym trochę odpocząć. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. Chc--ł--m - C-c-----y----na --p---ą------ -a-ytać. C________ / C_________ p___ / p____ o c__ z_______ C-c-a-b-m / C-c-a-a-y- p-n- / p-n-ą o c-ś z-p-t-ć- -------------------------------------------------- Chciałbym / Chciałabym pana / panią o coś zapytać. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. Ch--a-bym --C-cia-a--m -a-- --pa-ią o coś -ro-ić. C________ / C_________ p___ / p____ o c__ p______ C-c-a-b-m / C-c-a-a-y- p-n- / p-n-ą o c-ś p-o-i-. ------------------------------------------------- Chciałbym / Chciałabym pana / panią o coś prosić. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. C------ym-- Ch-ia-a--- pa-a-/ --ni---a c-----p-----. C________ / C_________ p___ / p____ n_ c__ z________ C-c-a-b-m / C-c-a-a-y- p-n- / p-n-ą n- c-ś z-p-o-i-. ---------------------------------------------------- Chciałbym / Chciałabym pana / panią na coś zaprosić. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? Cze----a----pa-i-----e-ży-z-? C____ p__ / p___ s____ ż_____ C-e-o p-n / p-n- s-b-e ż-c-y- ----------------------------- Czego pan / pani sobie życzy? 0
Voldria un cafè? (Czy--C----ł-- p---/ ---i--ab- p--i k--ę? (____ C_______ p__ / C________ p___ k____ (-z-) C-c-a-b- p-n / C-c-a-a-y p-n- k-w-? ----------------------------------------- (Czy) Chciałby pan / Chciałaby pani kawę? 0
O preferiria un te? A--o-e ---ałb--pan - w--ał-b- pa-i-h-rb---? A m___ w______ p__ / w_______ p___ h_______ A m-ż- w-l-ł-y p-n / w-l-ł-b- p-n- h-r-a-ę- ------------------------------------------- A może wolałby pan / wolałaby pani herbatę? 0
Ens agradaria anar a casa. C-ci-l-b-ś-- /-Ch-i--ybyśmy-pojec--- -o d-m-. C___________ / C___________ p_______ d_ d____ C-c-e-i-y-m- / C-c-a-y-y-m- p-j-c-a- d- d-m-. --------------------------------------------- Chcielibyśmy / Chciałybyśmy pojechać do domu. 0
Voleu un taxi? (-zy) Ch-ie--by---- - ch-i---by---- ta--ów-ę? (____ C____________ / c____________ t________ (-z-) C-c-e-i-y-c-e / c-c-a-y-y-c-e t-k-ó-k-? --------------------------------------------- (Czy) Chcielibyście / chciałybyście taksówkę? 0
Voldrien trucar per telèfon. O-i-c--ieli-- /--ne-c-c---y----adzw----. O__ c________ / O__ c________ z_________ O-i c-c-e-i-y / O-e c-c-a-y-y z-d-w-n-ć- ---------------------------------------- Oni chcieliby / One chciałyby zadzwonić. 0

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...