Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   sk niečo chcieť / želať si

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [sedemdesiat]

niečo chcieť / želať si

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Ch--l-----ste fa-čiť? C_____ b_ s__ f______ C-c-l- b- s-e f-j-i-? --------------------- Chceli by ste fajčiť? 0
Que li agradaria ballar a vostè? C-celi -y--te-t---ova-? C_____ b_ s__ t________ C-c-l- b- s-e t-n-o-a-? ----------------------- Chceli by ste tancovať? 0
Que li agradaria passejar a vostè? C-c----b- ste sa ísť-pre-hádz-ť? C_____ b_ s__ s_ í__ p__________ C-c-l- b- s-e s- í-ť p-e-h-d-a-? -------------------------------- Chceli by ste sa ísť prechádzať? 0
M’agradaria fumar. Ch--l b- --m-----i-. C____ b_ s__ f______ C-c-l b- s-m f-j-i-. -------------------- Chcel by som fajčiť. 0
Voldries un cigarret? Chc-l--- b- ---cig-r---? C_______ b_ s_ c________ C-c-l-a- b- s- c-g-r-t-? ------------------------ Chcel(a) by si cigaretu? 0
(Ell) voldria foc. C--e---- oheň. C____ b_ o____ C-c-l b- o-e-. -------------- Chcel by oheň. 0
M’agradaria beure alguna cosa. Chc--(a)-by -o-----č--pi-. C_______ b_ s__ n____ p___ C-c-l-a- b- s-m n-e-o p-ť- -------------------------- Chcel(a) by som niečo piť. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. C-ce-(-) b----- -ieč---es-. C_______ b_ s__ n____ j____ C-c-l-a- b- s-m n-e-o j-s-. --------------------------- Chcel(a) by som niečo jesť. 0
M’agradaria descansar una mica. C--e-(a)-b---om-s--trochu o-po--n-ť. C_______ b_ s__ s_ t_____ o_________ C-c-l-a- b- s-m s- t-o-h- o-p-č-n-ť- ------------------------------------ Chcel(a) by som si trochu odpočinúť. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. Ch-el--) by--o--sa--ás --e-o sp--ať. C_______ b_ s__ s_ V__ n____ s______ C-c-l-a- b- s-m s- V-s n-e-o s-ý-a-. ------------------------------------ Chcel(a) by som sa Vás niečo spýtať. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. C---l(-- by---m Vá--o-n-eč- -o-ros-ť. C_______ b_ s__ V__ o n____ p________ C-c-l-a- b- s-m V-s o n-e-o p-p-o-i-. ------------------------------------- Chcel(a) by som Vás o niečo poprosiť. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. Chcel--)--y so---á--na-ni--o -oz-ať. C_______ b_ s__ V__ n_ n____ p______ C-c-l-a- b- s-m V-s n- n-e-o p-z-a-. ------------------------------------ Chcel(a) by som Vás na niečo pozvať. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? Čo-s------------os--? Č_ s_ ž______ p______ Č- s- ž-l-t-, p-o-í-? --------------------- Čo si želáte, prosím? 0
Voldria un cafè? Že--t- si ká--? Ž_____ s_ k____ Ž-l-t- s- k-v-? --------------- Želáte si kávu? 0
O preferiria un te? Alebo-si radš---že-á-e---j? A____ s_ r_____ ž_____ č___ A-e-o s- r-d-e- ž-l-t- č-j- --------------------------- Alebo si radšej želáte čaj? 0
Ens agradaria anar a casa. C-c----by-s-e-ísť------. C_____ b_ s__ í__ d_____ C-c-l- b- s-e í-ť d-m-v- ------------------------ Chceli by sme ísť domov. 0
Voleu un taxi? C-c-li -- ste t-xí-? C_____ b_ s__ t_____ C-c-l- b- s-e t-x-k- -------------------- Chceli by ste taxík? 0
Voldrien trucar per telèfon. Ch--l- -------fon-v--. C_____ b_ t___________ C-c-l- b- t-l-f-n-v-ť- ---------------------- Chceli by telefonovať. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovac (1-100) MP3 eslovac (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...