Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   ar يحب/ يريد/ يود شيئاً‬

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

‫70[سبعون]‬

70[sabeuna]

يحب/ يريد/ يود شيئاً‬

[yhb/ yryd/ yawadu shyyaan]

Tria com vols veure la traducció:   
català àrab Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? ‫--ح- --تدخين-‬ ‫____ ا________ ‫-ت-ب ا-ت-خ-ن-‬ --------------- ‫أتحب التدخين؟‬ 0
atahab-alta-----? a_____ a_________ a-a-a- a-t-d-h-n- ----------------- atahab altadkhin?
Que li agradaria ballar a vostè? ‫-ت-- -ل-قص-‬ ‫____ ا______ ‫-ت-ب ا-ر-ص-‬ ------------- ‫أتحب الرقص؟‬ 0
a-a--------s? a_____ a_____ a-a-a- a-r-s- ------------- atahab alrqs?
Que li agradaria passejar a vostè? ‫أتحب ا-س---على-ا-أق----‬ ‫____ ا____ ع__ ا________ ‫-ت-ب ا-س-ر ع-ى ا-أ-د-م-‬ ------------------------- ‫أتحب السير على الأقدام؟‬ 0
a--hab --s-yr ---aa al'aq-am? a_____ a_____ e____ a________ a-a-a- a-s-y- e-l-a a-'-q-a-? ----------------------------- atahab alsayr ealaa al'aqdam?
M’agradaria fumar. ‫أريد أن أدخن-‬ ‫____ أ_ أ_____ ‫-ر-د أ- أ-خ-.- --------------- ‫أريد أن أدخن.‬ 0
ar-d-'-n '---hna. a___ '__ '_______ a-i- '-n '-d-h-a- ----------------- arid 'an 'adkhna.
Voldries un cigarret? ‫أتريد سي--رة-‬ ‫_____ س_______ ‫-ت-ي- س-ج-ر-؟- --------------- ‫أتريد سيجارة؟‬ 0
at-rid --j-r-? a_____ s______ a-i-i- s-j-r-? -------------- atirid syjart?
(Ell) voldria foc. ‫إ-ه-ي-----لاعة-‬ ‫___ ي___ و______ ‫-ن- ي-ي- و-ا-ة-‬ ----------------- ‫إنه يريد ولاعة.‬ 0
'i-n-- yu-id -a--ea--. '_____ y____ w________ '-i-a- y-r-d w-l-e-t-. ---------------------- 'iinah yurid walaeata.
M’agradaria beure alguna cosa. ‫--------أش---شي--ً.‬ ‫____ أ_ أ___ ش_____ ‫-ر-د أ- أ-ر- ش-ئ-ً-‬ --------------------- ‫أريد أن أشرب شيئاً.‬ 0
a--- --n-'a-hr-b-s--yaa-. a___ '__ '______ s_______ a-i- '-n '-s-r-b s-y-a-n- ------------------------- arid 'an 'ashrib shyyaan.
M’agradaria menjar alguna cosa. ‫أر---أن-آكل ش-ئاً-‬ ‫____ أ_ آ__ ش_____ ‫-ر-د أ- آ-ل ش-ئ-ً-‬ -------------------- ‫أريد أن آكل شيئاً.‬ 0
ar-d-'an-aki--s-y---n. a___ '__ a___ s_______ a-i- '-n a-i- s-y-a-n- ---------------------- arid 'an akil shyyaan.
M’agradaria descansar una mica. ‫أريد----أ--اح -ل-لا-.‬ ‫____ أ_ أ____ ق______ ‫-ر-د أ- أ-ت-ح ق-ي-ا-.- ----------------------- ‫أريد أن أرتاح قليلاً.‬ 0
ar-----n--'-r-a--qly-aa-. a___ '___ '_____ q_______ a-i- '-n- '-r-a- q-y-a-n- ------------------------- arid 'ana 'artah qlylaan.
M’agradaria preguntar-li una cosa. ‫أ--د أ--أ-أ-ك-شيئا-.‬ ‫____ أ_ أ____ ش_____ ‫-ر-د أ- أ-أ-ك ش-ئ-ً-‬ ---------------------- ‫أريد أن أسألك شيئاً.‬ 0
a-id-'an --s'---k ---y--n. a___ '__ '_______ s_______ a-i- '-n '-s-a-a- s-y-a-n- -------------------------- arid 'an 'as'alak shyyaan.
M’agradaria demanar-li una cosa. ‫أ-----ن-أط---من-----اً.‬ ‫____ أ_ أ___ م__ ش_____ ‫-ر-د أ- أ-ل- م-ك ش-ئ-ً-‬ ------------------------- ‫أريد أن أطلب منك شيئاً.‬ 0
a----'a--'-tlub mi-k-sh-yaa-. a___ '__ '_____ m___ s_______ a-i- '-n '-t-u- m-n- s-y-a-n- ----------------------------- arid 'an 'atlub mink shyyaan.
M’agradaria convidar-li a una cosa. ‫أود أ--أ-ع-ك-لش--.‬ ‫___ أ_ أ____ ل_____ ‫-و- أ- أ-ع-ك ل-ي-.- -------------------- ‫أود أن أدعوك لشيء.‬ 0
aw- -an-'--euk--as--'-n. a__ '__ '_____ l________ a-d '-n '-d-u- l-s-i-a-. ------------------------ awd 'an 'adeuk lashi'an.
Què li agradaria prendre, si us plau? ‫م---ريد ح----؟‬ ‫__ ت___ ح______ ‫-ا ت-ي- ح-ر-ك-‬ ---------------- ‫ما تريد حضرتك؟‬ 0
ma-turid--adrt-? m_ t____ h______ m- t-r-d h-d-t-? ---------------- ma turid hadrtk?
Voldria un cafè? ‫هل تر-د -ه-ة-‬ ‫__ ت___ ق_____ ‫-ل ت-ي- ق-و-؟- --------------- ‫هل تريد قهوة؟‬ 0
hl tu--- --hu-a? h_ t____ q______ h- t-r-d q-h-t-? ---------------- hl turid qahuta?
O preferiria un te? ‫أ- -----فضل ---ا--‬ ‫__ أ__ ت___ ا______ ‫-م أ-ك ت-ض- ا-ش-ي-‬ -------------------- ‫أم أنك تفضل الشاي؟‬ 0
a- ---a---a--dal-a--h-ay? a_ '____ t______ a_______ a- '-n-k t-f-d-l a-s-a-y- ------------------------- am 'anak tafadal alshaay?
Ens agradaria anar a casa. ‫نر-- -- -ذ----لى---ب-ت.‬ ‫____ أ_ ن___ إ__ ا______ ‫-ر-د أ- ن-ه- إ-ى ا-ب-ت-‬ ------------------------- ‫نريد أن نذهب إلى البيت.‬ 0
nr-- '-n ----h-- '-i-aa-al--yt. n___ '__ n______ '_____ a______ n-i- '-n n-d-h-b '-i-a- a-b-y-. ------------------------------- nrid 'an nadhhab 'iilaa albayt.
Voleu un taxi? ‫ه--ت--د-- س--رة أج-ة-‬ ‫__ ت_____ س____ أ_____ ‫-ل ت-ي-و- س-ا-ة أ-ر-؟- ----------------------- ‫هل تريدون سيارة أجرة؟‬ 0
hl-t-r-dun--aya--t------? h_ t______ s________ a___ h- t-r-d-n s-y-r-t-n a-r- ------------------------- hl turidun sayaratan ajr?
Voldrien trucar per telèfon. ‫--ه- ي--------اتص---بال-اتف-‬ ‫____ ي_____ ا______ ب________ ‫-ن-م ي-ي-و- ا-ا-ص-ل ب-ل-ا-ف-‬ ------------------------------ ‫إنهم يريدون الاتصال بالهاتف.‬ 0
'--na----y-r-d-- ala--i-a- --a-ha-if. '_______ y______ a________ b_________ '-i-a-u- y-r-d-n a-a-t-s-l b-a-h-t-f- ------------------------------------- 'iinahum yuridun alaitisal bialhatif.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + àrab (1-100) MP3 àrab (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...