Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   cs mít něco rád

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [sedmdesát]

mít něco rád

Tria com vols veure la traducció:   
català txec Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Chcete -i zako-ř-t? C_____ s_ z________ C-c-t- s- z-k-u-i-? ------------------- Chcete si zakouřit? 0
Que li agradaria ballar a vostè? Chce-e s-----anči-? C_____ s_ z________ C-c-t- s- z-t-n-i-? ------------------- Chcete si zatančit? 0
Que li agradaria passejar a vostè? Ch--te--e-pr--ít? C_____ s_ p______ C-c-t- s- p-o-í-? ----------------- Chcete se projít? 0
M’agradaria fumar. C---l-/ -ht--a--y-h s- ---o-ř-t. C____ / c_____ b___ s_ z________ C-t-l / c-t-l- b-c- s- z-k-u-i-. -------------------------------- Chtěl / chtěla bych si zakouřit. 0
Voldries un cigarret? C---š -i---etu? C____ c________ C-c-š c-g-r-t-? --------------- Chceš cigaretu? 0
(Ell) voldria foc. C--e p-----i-. C___ p________ C-c- p-i-á-i-. -------------- Chce připálit. 0
M’agradaria beure alguna cosa. Rád-- r-d--byc- -e-ně---o-na-il-/ ---il-. R__ / r___ b___ s_ n_____ n____ / n______ R-d / r-d- b-c- s- n-č-h- n-p-l / n-p-l-. ----------------------------------------- Rád / ráda bych se něčeho napil / napila. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. N--o-by-- sněd- - sněd--. N___ b___ s____ / s______ N-c- b-c- s-ě-l / s-ě-l-. ------------------------- Něco bych snědl / snědla. 0
M’agradaria descansar una mica. C--ě- -----ě-a ---h------ochu --p-č-n-ut. C____ / c_____ b___ s_ t_____ o__________ C-t-l / c-t-l- b-c- s- t-o-h- o-p-č-n-u-. ----------------------------------------- Chtěl / chtěla bych si trochu odpočinout. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. R-- --r-d- b-c--se Vá- --------zep--------pt---. R__ / r___ b___ s_ V__ n_ n___ z_____ / z_______ R-d / r-d- b-c- s- V-s n- n-c- z-p-a- / z-p-a-a- ------------------------------------------------ Rád / ráda bych se Vás na něco zeptal / zeptala. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. C------ -ht--- ---------o n--o------sit. C____ / c_____ b___ V__ o n___ p________ C-t-l / c-t-l- b-c- V-s o n-c- p-p-o-i-. ---------------------------------------- Chtěl / chtěla bych Vás o něco poprosit. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. R---/ -áda--ych-V-s-ně--m-po-val---p-zval-. R__ / r___ b___ V__ n____ p_____ / p_______ R-d / r-d- b-c- V-s n-k-m p-z-a- / p-z-a-a- ------------------------------------------- Rád / ráda bych Vás někam pozval / pozvala. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? Co s- p-ejet-,-p-o-ím? C_ s_ p_______ p______ C- s- p-e-e-e- p-o-í-? ---------------------- Co si přejete, prosím? 0
Voldria un cafè? P---et- -- ----? P______ s_ k____ P-e-e-e s- k-v-? ---------------- Přejete si kávu? 0
O preferiria un te? N--- b-----raději-c---l --ch--l--č--? N___ b____ r_____ c____ / c_____ č___ N-b- b-s-e r-d-j- c-t-l / c-t-l- č-j- ------------------------------------- Nebo byste raději chtěl / chtěla čaj? 0
Ens agradaria anar a casa. Chcem---e--d--ů. C_____ j__ d____ C-c-m- j-t d-m-. ---------------- Chceme jet domů. 0
Voleu un taxi? Ch--t-----olat-ta-i? C_____ z______ t____ C-c-t- z-v-l-t t-x-? -------------------- Chcete zavolat taxi? 0
Voldrien trucar per telèfon. Ch--j---el---n---t. C_____ t___________ C-t-j- t-l-f-n-v-t- ------------------- Chtějí telefonovat. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + txec (1-100) MP3 txec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...