Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   ka სურვილი

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [სამოცდაათი]

70 [samotsdaati]

სურვილი

[survili]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? მ--ე-ა გნ-----? მ_____ გ_______ მ-წ-ვ- გ-ე-ა-თ- --------------- მოწევა გნებავთ? 0
m-ts'--- g--b-v-? m_______ g_______ m-t-'-v- g-e-a-t- ----------------- mots'eva gnebavt?
Que li agradaria ballar a vostè? ცეკ-- --ებ--თ? ც____ გ_______ ც-კ-ა გ-ე-ა-თ- -------------- ცეკვა გნებავთ? 0
t-ek'v--g---a-t? t______ g_______ t-e-'-a g-e-a-t- ---------------- tsek'va gnebavt?
Que li agradaria passejar a vostè? გას--რ-ება გნე-ავთ? გ_________ გ_______ გ-ს-ი-ნ-ბ- გ-ე-ა-თ- ------------------- გასეირნება გნებავთ? 0
gas---n-ba gne-a-t? g_________ g_______ g-s-i-n-b- g-e-a-t- ------------------- gaseirneba gnebavt?
M’agradaria fumar. მო-ევ--მი-და. მ_____ მ_____ მ-წ-ვ- მ-ნ-ა- ------------- მოწევა მინდა. 0
mot--ev- --n-a. m_______ m_____ m-t-'-v- m-n-a- --------------- mots'eva minda.
Voldries un cigarret? გ--დ- სიგარე--? გ____ ს________ გ-ნ-ა ს-გ-რ-ტ-? --------------- გინდა სიგარეტი? 0
g--d- ----r-t'i? g____ s_________ g-n-a s-g-r-t-i- ---------------- ginda sigaret'i?
(Ell) voldria foc. მ-ს ცეც--ი ---ა. მ__ ც_____ უ____ მ-ს ც-ც-ლ- უ-დ-. ---------------- მას ცეცხლი უნდა. 0
ma-----tsk--------. m__ t________ u____ m-s t-e-s-h-i u-d-. ------------------- mas tsetskhli unda.
M’agradaria beure alguna cosa. რ-მი----ლ-ვ- მ-ნ--. რ____ დ_____ მ_____ რ-მ-ს დ-ლ-ვ- მ-ნ-ა- ------------------- რამის დალევა მინდა. 0
r-mis--a--v----n--. r____ d_____ m_____ r-m-s d-l-v- m-n-a- ------------------- ramis daleva minda.
M’agradaria menjar alguna cosa. რ-მ---ჭა----ინ--. რ____ ჭ___ მ_____ რ-მ-ს ჭ-მ- მ-ნ-ა- ----------------- რამის ჭამა მინდა. 0
ram-s ch'-ma -i-da. r____ c_____ m_____ r-m-s c-'-m- m-n-a- ------------------- ramis ch'ama minda.
M’agradaria descansar una mica. მ-ნ-- ც-ტა----ი-ვ-ნო. მ____ ც___ დ_________ მ-ნ-ა ც-ტ- დ-ვ-ს-ე-ო- --------------------- მინდა ცოტა დავისვენო. 0
m---a--sot---d-v-sv-no. m____ t_____ d_________ m-n-a t-o-'- d-v-s-e-o- ----------------------- minda tsot'a davisveno.
M’agradaria preguntar-li una cosa. რ-ღა- --ნ---გკ-თხო-. რ____ მ____ გ_______ რ-ღ-ც მ-ნ-ა გ-ი-ხ-თ- -------------------- რაღაც მინდა გკითხოთ. 0
r--hat- -i-d--gk'i-k-ot. r______ m____ g_________ r-g-a-s m-n-a g-'-t-h-t- ------------------------ raghats minda gk'itkhot.
M’agradaria demanar-li una cosa. რაღ-ც-----ა--თ-ო-ო-. რ____ მ____ გ_______ რ-ღ-ც მ-ნ-ა გ-ხ-ვ-თ- -------------------- რაღაც მინდა გთხოვოთ. 0
ragh-t---inda---khov--. r______ m____ g________ r-g-a-s m-n-a g-k-o-o-. ----------------------- raghats minda gtkhovot.
M’agradaria convidar-li a una cosa. რამ-ზ---ინდ---აგ--ტიჟ--. რ_____ მ____ დ__________ რ-მ-ზ- მ-ნ-ა დ-გ-ა-ი-ო-. ------------------------ რამეზე მინდა დაგპატიჟოთ. 0
r--e-- min-- d--p---'-z-o-. r_____ m____ d_____________ r-m-z- m-n-a d-g-'-t-i-h-t- --------------------------- rameze minda dagp'at'izhot.
Què li agradaria prendre, si us plau? რა-გნე-ავთ? რ_ გ_______ რ- გ-ე-ა-თ- ----------- რა გნებავთ? 0
ra -n--av-? r_ g_______ r- g-e-a-t- ----------- ra gnebavt?
Voldria un cafè? გნება-- ერთ- ------ა-ა? გ______ ე___ ჭ___ ყ____ გ-ე-ა-თ ე-თ- ჭ-ქ- ყ-ვ-? ----------------------- გნებავთ ერთი ჭიქა ყავა? 0
g--bav- ------h-ika----a? g______ e___ c_____ q____ g-e-a-t e-t- c-'-k- q-v-? ------------------------- gnebavt erti ch'ika qava?
O preferiria un te? თუ--რთი--იქ---აი გირჩ-ვ--ათ? თ_ ე___ ჭ___ ჩ__ გ__________ თ- ე-თ- ჭ-ქ- ჩ-ი გ-რ-ე-ნ-ა-? ---------------------------- თუ ერთი ჭიქა ჩაი გირჩევნიათ? 0
t- e--i ---i---c-ai-g-r--e-n-a-? t_ e___ c_____ c___ g___________ t- e-t- c-'-k- c-a- g-r-h-v-i-t- -------------------------------- tu erti ch'ika chai girchevniat?
Ens agradaria anar a casa. ჩ--ნ ს-ხ--ი--ა-ვ-ა--ვ-ნ-ა. ჩ___ ს_____ წ_____ გ______ ჩ-ე- ს-ხ-შ- წ-ს-ლ- გ-ი-დ-. -------------------------- ჩვენ სახლში წასვლა გვინდა. 0
c-ven----h-s-- -s---v-a-gvi-da. c____ s_______ t_______ g______ c-v-n s-k-l-h- t-'-s-l- g-i-d-. ------------------------------- chven sakhlshi ts'asvla gvinda.
Voleu un taxi? ტ-ქსი--ნე-ავ-? ტ____ გ_______ ტ-ქ-ი გ-ე-ა-თ- -------------- ტაქსი გნებავთ? 0
t'ak---gneba-t? t_____ g_______ t-a-s- g-e-a-t- --------------- t'aksi gnebavt?
Voldrien trucar per telèfon. თქვ-ნ -ა----ა--ნე---თ. თ____ დ______ გ_______ თ-ვ-ნ დ-რ-კ-ა გ-ე-ა-თ- ---------------------- თქვენ დარეკვა გნებავთ. 0
t--e- d-r-k-v---n-bavt. t____ d_______ g_______ t-v-n d-r-k-v- g-e-a-t- ----------------------- tkven darek'va gnebavt.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + georgià (1-100) MP3 georgià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...