Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   sl nekaj imeti rad

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [sedemdeset]

nekaj imeti rad

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Že--t- k---t-? Ž_____ k______ Ž-l-t- k-d-t-? -------------- Želite kaditi? 0
Que li agradaria ballar a vostè? Želi-e--le-a-i? Ž_____ p_______ Ž-l-t- p-e-a-i- --------------- Želite plesati? 0
Que li agradaria passejar a vostè? Bi---- -ad--n---p-e---? B_ š__ r___ n_ s_______ B- š-i r-d- n- s-r-h-d- ----------------------- Bi šli radi na sprehod? 0
M’agradaria fumar. R-d ---k-dil. R__ b_ k_____ R-d b- k-d-l- ------------- Rad bi kadil. 0
Voldries un cigarret? Bi-r-d--- ci--r--o? B_ r_____ c________ B- r-d-a- c-g-r-t-? ------------------- Bi rad(a) cigareto? 0
(Ell) voldria foc. O- -i-rad-o--n-. O_ b_ r__ o_____ O- b- r-d o-e-j- ---------------- On bi rad ogenj. 0
M’agradaria beure alguna cosa. Rad(a) b--n---j popi--a-. R_____ b_ n____ p________ R-d-a- b- n-k-j p-p-l-a-. ------------------------- Rad(a) bi nekaj popil(a). 0
M’agradaria menjar alguna cosa. R-d-a) bi -ek-- ---e--l ----e-l-). R_____ b_ n____ p______ (_________ R-d-a- b- n-k-j p-j-d-l (-o-e-l-)- ---------------------------------- Rad(a) bi nekaj pojedel (pojedla). 0
M’agradaria descansar una mica. Ra---) -i -i malo----č-l(-). R_____ b_ s_ m___ s_________ R-d-a- b- s- m-l- s-o-i-(-)- ---------------------------- Rad(a) bi si malo spočil(a). 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. R--(a) bi --s-n---- -pr-ša--a). R_____ b_ v__ n____ v__________ R-d-a- b- v-s n-k-j v-r-š-l-a-. ------------------------------- Rad(a) bi vas nekaj vprašal(a). 0
M’agradaria demanar-li una cosa. Ra-(a-----v---------prosil(a). R_____ b_ v__ n____ p_________ R-d-a- b- v-s n-k-j p-o-i-(-)- ------------------------------ Rad(a) bi vas nekaj prosil(a). 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. Ra-(-- b- -a- -- ---aj--ov--i----. R_____ b_ v__ n_ n____ p__________ R-d-a- b- v-s n- n-k-j p-v-b-l-a-. ---------------------------------- Rad(a) bi vas na nekaj povabil(a). 0
Què li agradaria prendre, si us plau? K-----l-te--p-o--m? K__ ž______ p______ K-j ž-l-t-, p-o-i-? ------------------- Kaj želite, prosim? 0
Voldria un cafè? Že--t- --vo? Ž_____ k____ Ž-l-t- k-v-? ------------ Želite kavo? 0
O preferiria un te? Al---i ra-- -a-? A__ b_ r___ č___ A-i b- r-j- č-j- ---------------- Ali bi raje čaj? 0
Ens agradaria anar a casa. R--- bi-šli--o--v. R___ b_ š__ d_____ R-d- b- š-i d-m-v- ------------------ Radi bi šli domov. 0
Voleu un taxi? Žel--e-ta-s-? Ž_____ t_____ Ž-l-t- t-k-i- ------------- Želite taksi? 0
Voldrien trucar per telèfon. Oni-bi r--i tel-f-n---li.--On- -- -ade----efo------.) O__ b_ r___ t____________ (___ b_ r___ t_____________ O-i b- r-d- t-l-f-n-r-l-. (-n- b- r-d- t-l-f-n-r-l-.- ----------------------------------------------------- Oni bi radi telefonirali. (One bi rade telefonirale.) 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovè (1-100) MP3 eslovè (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...