Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   kk бірдеңе істегісі келу

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [жетпіс]

70 [jetpis]

бірдеңе істегісі келу

birdeñe istegisi kelw

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Те-е-- -е----із--еле ме? Т_____ ш_______ к___ м__ Т-м-к- ш-к-і-і- к-л- м-? ------------------------ Темекі шеккіңіз келе ме? 0
Te-ek- -e--iñ-z-k-le -e? T_____ ş_______ k___ m__ T-m-k- ş-k-i-i- k-l- m-? ------------------------ Temeki şekkiñiz kele me?
Que li agradaria ballar a vostè? Биле--ң-- к-л- -е? Б________ к___ м__ Б-л-г-ң-з к-л- м-? ------------------ Билегіңіз келе ме? 0
B--e-iñi- k-le -e? B________ k___ m__ B-l-g-ñ-z k-l- m-? ------------------ Bïlegiñiz kele me?
Que li agradaria passejar a vostè? Сер-е--ег--із к--е---? С____________ к___ м__ С-р-е-д-г-ң-з к-л- м-? ---------------------- Серуендегіңіз келе ме? 0
Ser--nd-giñ-- ---- me? S____________ k___ m__ S-r-e-d-g-ñ-z k-l- m-? ---------------------- Serwendegiñiz kele me?
M’agradaria fumar. Т-ме-і-шеккім к-л-п--ұ-. Т_____ ш_____ к____ т___ Т-м-к- ш-к-і- к-л-п т-р- ------------------------ Темекі шеккім келіп тұр. 0
Te-e-i--ekki- k---p-tu-. T_____ ş_____ k____ t___ T-m-k- ş-k-i- k-l-p t-r- ------------------------ Temeki şekkim kelip tur.
Voldries un cigarret? Сига-ет -е--ің-ке-е м-? С______ ш_____ к___ м__ С-г-р-т ш-к-і- к-л- м-? ----------------------- Сигарет шеккің келе ме? 0
S---ret-şe-k-ñ kel- -e? S______ ş_____ k___ m__ S-g-r-t ş-k-i- k-l- m-? ----------------------- Sïgaret şekkiñ kele me?
(Ell) voldria foc. О-ан отты----р-к. О___ о____ к_____ О-а- о-т-қ к-р-к- ----------------- Оған оттық керек. 0
O--n----ı--k-rek. O___ o____ k_____ O-a- o-t-q k-r-k- ----------------- Oğan ottıq kerek.
M’agradaria beure alguna cosa. Бір--ң--ішкім -е---ұ-. Б______ і____ к__ т___ Б-р-е-е і-к-м к-п т-р- ---------------------- Бірдеңе ішкім кеп тұр. 0
Bi--eñ- --kim --p ---. B______ i____ k__ t___ B-r-e-e i-k-m k-p t-r- ---------------------- Birdeñe işkim kep tur.
M’agradaria menjar alguna cosa. Бі-д--- жегі---ел---тұр. Б______ ж____ к____ т___ Б-р-е-е ж-г-м к-л-п т-р- ------------------------ Бірдеңе жегім келіп тұр. 0
Bi--e-- j-gi- keli--tu-. B______ j____ k____ t___ B-r-e-e j-g-m k-l-p t-r- ------------------------ Birdeñe jegim kelip tur.
M’agradaria descansar una mica. Бір------а---м к-л---тұ-. Б____ д_______ к____ т___ Б-р-з д-м-л-ы- к-л-п т-р- ------------------------- Біраз демалғым келіп тұр. 0
B-ra--de-----m-k--ip-t--. B____ d_______ k____ t___ B-r-z d-m-l-ı- k-l-p t-r- ------------------------- Biraz demalğım kelip tur.
M’agradaria preguntar-li una cosa. Сізд---б-р-е-- с-р-ғ-- --п-е--. С_____ б______ с______ к__ е___ С-з-е- б-р-е-е с-р-ғ-м к-п е-і- ------------------------------- Сізден бірдеңе сұрағым кеп еді. 0
Siz-en-----eñ--sur---- ke- ---. S_____ b______ s______ k__ e___ S-z-e- b-r-e-e s-r-ğ-m k-p e-i- ------------------------------- Sizden birdeñe surağım kep edi.
M’agradaria demanar-li una cosa. С--г---і- ө----- --са------п едім. С____ б__ ө_____ ж______ д__ е____ С-з-е б-р ө-і-і- ж-с-с-м д-п е-і-. ---------------------------------- Сізге бір өтініш жасасам деп едім. 0
Si--- bir ---ni- ja--sa- --p-e--m. S____ b__ ö_____ j______ d__ e____ S-z-e b-r ö-i-i- j-s-s-m d-p e-i-. ---------------------------------- Sizge bir ötiniş jasasam dep edim.
M’agradaria convidar-li a una cosa. С--ді --р-ж--г- -ақыра-ын деп -д-м. С____ б__ ж____ ш________ д__ е____ С-з-і б-р ж-р-е ш-қ-р-й-н д-п е-і-. ----------------------------------- Сізді бір жерге шақырайын деп едім. 0
S-z-i bir--erge----ı--yı---e---d-m. S____ b__ j____ ş________ d__ e____ S-z-i b-r j-r-e ş-q-r-y-n d-p e-i-. ----------------------------------- Sizdi bir jerge şaqırayın dep edim.
Què li agradaria prendre, si us plau? С----е--а--й-ыз? С__ н_ қ________ С-з н- қ-л-й-ы-? ---------------- Сіз не қалайсыз? 0
S---ne ---ay-ız? S__ n_ q________ S-z n- q-l-y-ı-? ---------------- Siz ne qalaysız?
Voldria un cafè? К-ф- -шк-----к--- -е? К___ і______ к___ м__ К-ф- і-к-ң-з к-л- м-? --------------------- Кофе ішкіңіз келе ме? 0
Kofe --ki--z--e-- -e? K___ i______ k___ m__ K-f- i-k-ñ-z k-l- m-? --------------------- Kofe işkiñiz kele me?
O preferiria un te? Әл-- --й --кі----к-ле-м-? Ә___ ш__ і______ к___ м__ Ә-д- ш-й і-к-ң-з к-л- м-? ------------------------- Әлде шай ішкіңіз келе ме? 0
Äl-- şay ---iñi- k-l- --? Ä___ ş__ i______ k___ m__ Ä-d- ş-y i-k-ñ-z k-l- m-? ------------------------- Älde şay işkiñiz kele me?
Ens agradaria anar a casa. Ү--- қ---с-қ--еп е-і-. Ү___ қ______ д__ е____ Ү-г- қ-й-с-қ д-п е-і-. ---------------------- Үйге қайтсақ деп едік. 0
Ü-g- qaytsa- de- e-i-. Ü___ q______ d__ e____ Ü-g- q-y-s-q d-p e-i-. ---------------------- Üyge qaytsaq dep edik.
Voleu un taxi? С--д-рге-так-и -ер-к п-? С_______ т____ к____ п__ С-н-е-г- т-к-и к-р-к п-? ------------------------ Сендерге такси керек пе? 0
S-n---g--t--s- k---- -e? S_______ t____ k____ p__ S-n-e-g- t-k-ï k-r-k p-? ------------------------ Senderge taksï kerek pe?
Voldrien trucar per telèfon. Ола---ң-қ-ң-рау --лғысы-ке-----. О______ қ______ ш______ к__ е___ О-а-д-ң қ-ң-р-у ш-л-ы-ы к-п е-і- -------------------------------- Олардың қоңырау шалғысы кеп еді. 0
O--rd-ñ qo-ıraw-şa-ğ-s--k-p ---. O______ q______ ş______ k__ e___ O-a-d-ñ q-ñ-r-w ş-l-ı-ı k-p e-i- -------------------------------- Olardıñ qoñıraw şalğısı kep edi.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + kazakh (1-100) MP3 kazakh (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...