Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   sr нешто желети

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [седамдесет]

70 [sedamdeset]

нешто желети

[nešto želeti]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Жели----- -ушит-? Ж_____ л_ п______ Ж-л-т- л- п-ш-т-? ----------------- Желите ли пушити? 0
Ž--i-- -i p---t-? Ž_____ l_ p______ Ž-l-t- l- p-š-t-? ----------------- Želite li pušiti?
Que li agradaria ballar a vostè? Желит---и -г-а--? Ж_____ л_ и______ Ж-л-т- л- и-р-т-? ----------------- Желите ли играти? 0
Že-i-e -- -g----? Ž_____ l_ i______ Ž-l-t- l- i-r-t-? ----------------- Želite li igrati?
Que li agradaria passejar a vostè? Жели---ли----а--? Ж_____ л_ ш______ Ж-л-т- л- ш-т-т-? ----------------- Желите ли шетати? 0
Želite--i--eta-i? Ž_____ l_ š______ Ž-l-t- l- š-t-t-? ----------------- Želite li šetati?
M’agradaria fumar. Ј--же--м --ш-ти. Ј_ ж____ п______ Ј- ж-л-м п-ш-т-. ---------------- Ја желим пушити. 0
Ja---l-- p---t-. J_ ž____ p______ J- ž-l-m p-š-t-. ---------------- Ja želim pušiti.
Voldries un cigarret? Жели---и-ц-г-ре-у? Ж____ л_ ц________ Ж-л-ш л- ц-г-р-т-? ------------------ Желиш ли цигарету? 0
Ž-liš--i cig-r---? Ž____ l_ c________ Ž-l-š l- c-g-r-t-? ------------------ Želiš li cigaretu?
(Ell) voldria foc. Он-жел- ватру. О_ ж___ в_____ О- ж-л- в-т-у- -------------- Он жели ватру. 0
On ---i--at--. O_ ž___ v_____ O- ž-l- v-t-u- -------------- On želi vatru.
M’agradaria beure alguna cosa. Ја желим -е-то--и-и. Ј_ ж____ н____ п____ Ј- ж-л-м н-ш-о п-т-. -------------------- Ја желим нешто пити. 0
Ja žel-m--ešto---t-. J_ ž____ n____ p____ J- ž-l-m n-š-o p-t-. -------------------- Ja želim nešto piti.
M’agradaria menjar alguna cosa. Ј- ж-----------јес--. Ј_ ж____ н____ ј_____ Ј- ж-л-м н-ш-о ј-с-и- --------------------- Ја желим нешто јести. 0
J--žel-m -e-----est-. J_ ž____ n____ j_____ J- ž-l-m n-š-o j-s-i- --------------------- Ja želim nešto jesti.
M’agradaria descansar una mica. Ј- -е же--- мал-----ор--и. Ј_ с_ ж____ м___ о________ Ј- с- ж-л-м м-л- о-м-р-т-. -------------------------- Ја се желим мало одморити. 0
J- -e--el-m-m-l---dm---ti. J_ s_ ž____ m___ o________ J- s- ž-l-m m-l- o-m-r-t-. -------------------------- Ja se želim malo odmoriti.
M’agradaria preguntar-li una cosa. Ја --- -ели-----то-п-т--и. Ј_ В__ ж____ н____ п______ Ј- В-с ж-л-м н-ш-о п-т-т-. -------------------------- Ја Вас желим нешто питати. 0
J- Va----l-- -------itat-. J_ V__ ž____ n____ p______ J- V-s ž-l-m n-š-o p-t-t-. -------------------------- Ja Vas želim nešto pitati.
M’agradaria demanar-li una cosa. Ј- Ва- --лим за--е-то-з-мол---. Ј_ В__ ж____ з_ н____ з________ Ј- В-с ж-л-м з- н-ш-о з-м-л-т-. ------------------------------- Ја Вас желим за нешто замолити. 0
J- Vas--e--m z- neš-o---m-lit-. J_ V__ ž____ z_ n____ z________ J- V-s ž-l-m z- n-š-o z-m-l-t-. ------------------------------- Ja Vas želim za nešto zamoliti.
M’agradaria convidar-li a una cosa. Ја -а- --ли- -а --што п----т-. Ј_ В__ ж____ н_ н____ п_______ Ј- В-с ж-л-м н- н-ш-о п-з-а-и- ------------------------------ Ја Вас желим на нешто позвати. 0
Ja-V-- -e-im----n---- p-zv--i. J_ V__ ž____ n_ n____ p_______ J- V-s ž-l-m n- n-š-o p-z-a-i- ------------------------------ Ja Vas želim na nešto pozvati.
Què li agradaria prendre, si us plau? Шт---ели--, м--и-? Ш__ ж______ м_____ Ш-а ж-л-т-, м-л-м- ------------------ Шта желите, молим? 0
Šta---lit-, -o--m? Š__ ž______ m_____ Š-a ž-l-t-, m-l-m- ------------------ Šta želite, molim?
Voldria un cafè? Же--т- л- к---? Ж_____ л_ к____ Ж-л-т- л- к-ф-? --------------- Желите ли кафу? 0
Ž-l--e-li -a--? Ž_____ l_ k____ Ž-l-t- l- k-f-? --------------- Želite li kafu?
O preferiria un te? И-и -----е-же--те-ч--? И__ р_____ ж_____ ч___ И-и р-д-ј- ж-л-т- ч-ј- ---------------------- Или радије желите чај? 0
Il---adij- --l-t----j? I__ r_____ ž_____ č___ I-i r-d-j- ž-l-t- č-j- ---------------------- Ili radije želite čaj?
Ens agradaria anar a casa. М- с- ж--и---в--ити ---и. М_ с_ ж_____ в_____ к____ М- с- ж-л-м- в-з-т- к-ћ-. ------------------------- Ми се желимо возити кући. 0
M- se ž-l--o voz-t- -u-́-. M_ s_ ž_____ v_____ k____ M- s- ž-l-m- v-z-t- k-c-i- -------------------------- Mi se želimo voziti kući.
Voleu un taxi? Ж---те -и ---та--и? Ж_____ л_ в_ т_____ Ж-л-т- л- в- т-к-и- ------------------- Желите ли ви такси? 0
Ž---t--li ---tak-i? Ž_____ l_ v_ t_____ Ž-l-t- l- v- t-k-i- ------------------- Želite li vi taksi?
Voldrien trucar per telèfon. Он----л- т---ф--и---и. О__ ж___ т____________ О-и ж-л- т-л-ф-н-р-т-. ---------------------- Они желе телефонирати. 0
O-- ž----telef---ra-i. O__ ž___ t____________ O-i ž-l- t-l-f-n-r-t-. ---------------------- Oni žele telefonirati.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...