Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   uk Хотіти що-небудь

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [сімдесят]

70 [simdesyat]

Хотіти що-небудь

[Khotity shcho-nebudʹ]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Х-ч-т- курит-? Х_____ к______ Х-ч-т- к-р-т-? -------------- Хочете курити? 0
Kh-----e--u-y-y? K_______ k______ K-o-h-t- k-r-t-? ---------------- Khochete kuryty?
Que li agradaria ballar a vostè? Хоч--е---н-----и? Х_____ т_________ Х-ч-т- т-н-ю-а-и- ----------------- Хочете танцювати? 0
K-oc--te-t--ts-uvat-? K_______ t___________ K-o-h-t- t-n-s-u-a-y- --------------------- Khochete tantsyuvaty?
Que li agradaria passejar a vostè? Хоч-т- йти -уля--? Х_____ й__ г______ Х-ч-т- й-и г-л-т-? ------------------ Хочете йти гуляти? 0
K-oc--te ---y--u-yat-? K_______ y̆__ h_______ K-o-h-t- y-t- h-l-a-y- ---------------------- Khochete y̆ty hulyaty?
M’agradaria fumar. Я--оч- ку--т-. Я х___ к______ Я х-ч- к-р-т-. -------------- Я хочу курити. 0
Y--kho--u-ku-y-y. Y_ k_____ k______ Y- k-o-h- k-r-t-. ----------------- YA khochu kuryty.
Voldries un cigarret? Т- х--ів-б---иг-рк-? Т_ х____ б_ ц_______ Т- х-т-в б- ц-г-р-у- -------------------- Ти хотів би цигарку? 0
Ty k-otiv--- -s-har-u? T_ k_____ b_ t________ T- k-o-i- b- t-y-a-k-? ---------------------- Ty khotiv by tsyharku?
(Ell) voldria foc. В-- -от-в ---в---ю. В__ х____ б_ в_____ В-н х-т-в б- в-г-ю- ------------------- Він хотів би вогню. 0
Vin--h-t-- --------u. V__ k_____ b_ v______ V-n k-o-i- b- v-h-y-. --------------------- Vin khotiv by vohnyu.
M’agradaria beure alguna cosa. Я хоч- п--и. Я х___ п____ Я х-ч- п-т-. ------------ Я хочу пити. 0
YA--hoc-u p-t-. Y_ k_____ p____ Y- k-o-h- p-t-. --------------- YA khochu pyty.
M’agradaria menjar alguna cosa. Я -о-у-ї-ти. Я х___ ї____ Я х-ч- ї-т-. ------------ Я хочу їсти. 0
YA---o--u --s--. Y_ k_____ ï____ Y- k-o-h- i-s-y- ---------------- YA khochu ïsty.
M’agradaria descansar una mica. Я-х-чу відп---т-. Я х___ в_________ Я х-ч- в-д-о-и-и- ----------------- Я хочу відпочити. 0
Y--kh-ch- v--p----t-. Y_ k_____ v__________ Y- k-o-h- v-d-o-h-t-. --------------------- YA khochu vidpochyty.
M’agradaria preguntar-li una cosa. Я--о---Вас-дещ- за-итат-. Я х___ В__ д___ з________ Я х-ч- В-с д-щ- з-п-т-т-. ------------------------- Я хочу Вас дещо запитати. 0
Y- k--chu --s -e---ho-z-p--at-. Y_ k_____ V__ d______ z________ Y- k-o-h- V-s d-s-c-o z-p-t-t-. ------------------------------- YA khochu Vas deshcho zapytaty.
M’agradaria demanar-li una cosa. Я--о-- -а--де-о----р-си--. Я х___ В__ д___ п_________ Я х-ч- В-с д-щ- п-п-о-и-и- -------------------------- Я хочу Вас дещо попросити. 0
YA-kho--u-Vas des-cho p-p-o----. Y_ k_____ V__ d______ p_________ Y- k-o-h- V-s d-s-c-o p-p-o-y-y- -------------------------------- YA khochu Vas deshcho poprosyty.
M’agradaria convidar-li a una cosa. Я---ч- -ас--удись---про-ит-. Я х___ В__ к_____ з_________ Я х-ч- В-с к-д-с- з-п-о-и-и- ---------------------------- Я хочу Вас кудись запросити. 0
Y- kh-c-u-Va- k--ysʹ --pr-s---. Y_ k_____ V__ k_____ z_________ Y- k-o-h- V-s k-d-s- z-p-o-y-y- ------------------------------- YA khochu Vas kudysʹ zaprosyty.
Què li agradaria prendre, si us plau? Що В--х-че-- в--ит-? Щ_ В_ х_____ в______ Щ- В- х-ч-т- в-п-т-? -------------------- Що Ви хочете випити? 0
S---o Vy --o--et---ypyty? S____ V_ k_______ v______ S-c-o V- k-o-h-t- v-p-t-? ------------------------- Shcho Vy khochete vypyty?
Voldria un cafè? Ч- -от-ли б В---а-и? Ч_ х_____ б В_ к____ Ч- х-т-л- б В- к-в-? -------------------- Чи хотіли б Ви кави? 0
Chy -hot--y --Vy k-vy? C__ k______ b V_ k____ C-y k-o-i-y b V- k-v-? ---------------------- Chy khotily b Vy kavy?
O preferiria un te? Чи -о-і-- б-Ви-кра-е--а-? Ч_ х_____ б В_ к____ ч___ Ч- х-т-л- б В- к-а-е ч-ю- ------------------------- Чи хотіли б Ви краще чаю? 0
Chy kho--l--b-V- kras-ch- -hayu? C__ k______ b V_ k_______ c_____ C-y k-o-i-y b V- k-a-h-h- c-a-u- -------------------------------- Chy khotily b Vy krashche chayu?
Ens agradaria anar a casa. Ми---т-ли-б ------и-д-дому. М_ х_____ б п______ д______ М- х-т-л- б п-ї-а-и д-д-м-. --------------------------- Ми хотіли б поїхати додому. 0
M- -ho-i-y - -o--k--t- do-om-. M_ k______ b p_______ d______ M- k-o-i-y b p-i-k-a-y d-d-m-. ------------------------------ My khotily b poïkhaty dodomu.
Voleu un taxi? Чи----і-- - в- та--і? Ч_ х_____ б в_ т_____ Ч- х-т-л- б в- т-к-і- --------------------- Чи хотіли б ви таксі? 0
C-- k----l--b -y -a-si? C__ k______ b v_ t_____ C-y k-o-i-y b v- t-k-i- ----------------------- Chy khotily b vy taksi?
Voldrien trucar per telèfon. В-н- х---ть -а-елефону-а-и. В___ х_____ з______________ В-н- х-ч-т- з-т-л-ф-н-в-т-. --------------------------- Вони хочуть зателефонувати. 0
Von---hoc-utʹ z--el--on-vaty. V___ k_______ z______________ V-n- k-o-h-t- z-t-l-f-n-v-t-. ----------------------------- Vony khochutʹ zatelefonuvaty.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + ucraïnès (1-100) MP3 ucraïnès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...