Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   ku tiştek hêvîkirin

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70[heftê]

tiştek hêvîkirin

Tria com vols veure la traducció:   
català kurd (Kurmanji) Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? H-n d---a-----i-a-ê bi---î-i-? H__ d_______ c_____ b_________ H-n d-x-a-i- c-x-r- b-k-ş-n-n- ------------------------------ Hûn dixwazin cixarê bikişînin? 0
Que li agradaria ballar a vostè? Hûn--i----in-da---b-ki-? H__ d_______ d___ b_____ H-n d-x-a-i- d-n- b-k-n- ------------------------ Hûn dixwazin dans bikin? 0
Que li agradaria passejar a vostè? Hû--di-w-z-n -iç-n g---? H__ d_______ b____ g____ H-n d-x-a-i- b-ç-n g-r-? ------------------------ Hûn dixwazin biçin gerê? 0
M’agradaria fumar. E-----waz-- c--ar-y--bi--şî-i-. E_ d_______ c_______ b_________ E- d-x-a-i- c-x-r-y- b-k-ş-n-m- ------------------------------- Ez dixwazim cixareyê bikişînim. 0
Voldries un cigarret? H-- c-xare-e----ixwazin? H__ c_________ d________ H-n c-x-r-y-k- d-x-a-i-? ------------------------ Hûn cixareyekî dixwazin? 0
(Ell) voldria foc. E- -gi---i-w--e. E_ a___ d_______ E- a-i- d-x-a-e- ---------------- Ew agir dixwaze. 0
M’agradaria beure alguna cosa. Ez di---zim --şte-- -e-wim. E_ d_______ t______ v______ E- d-x-a-i- t-ş-e-î v-x-i-. --------------------------- Ez dixwazim tiştekî vexwim. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. Ez -i---z---tiş-e-- --xwi-. E_ d_______ t______ b______ E- d-x-a-i- t-ş-e-î b-x-i-. --------------------------- Ez dixwazim tiştekî bixwim. 0
M’agradaria descansar una mica. E- ---wa-im piçe-ê---hna-x-- -e-i-. E_ d_______ p_____ b____ x__ v_____ E- d-x-a-i- p-ç-k- b-h-a x-e v-d-m- ----------------------------------- Ez dixwazim piçekê bêhna xwe vedim. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. E- -i---zi- te-tekî--i ----i----i-. E_ d_______ t______ j_ w_ b________ E- d-x-a-i- t-ş-e-î j- w- b-p-r-i-. ----------------------------------- Ez dixwazim teştekî ji we bipirsim. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. Ez-d--w-zi-----tekî -- w- t-k--b--i-. E_ d_______ t______ j_ w_ t___ b_____ E- d-x-a-i- t-ş-e-î j- w- t-k- b-k-m- ------------------------------------- Ez dixwazim tiştekî ji we tika bikim. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. E- d-x--z-- we-v-x--n-m -işt-kî. E_ d_______ w_ v_______ t_______ E- d-x-a-i- w- v-x-î-i- t-ş-e-î- -------------------------------- Ez dixwazim we vexwînim tiştekî. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? Hû- ç----xwaz-n ----e-em--xwe---? H__ ç_ d_______ j_ k_____ x__ r__ H-n ç- d-x-a-i- j- k-r-m- x-e r-? --------------------------------- Hûn çi dixwazin ji kerema xwe re? 0
Voldria un cafè? Hûn q--weyekê d-xwa--n? H__ q________ d________ H-n q-h-e-e-ê d-x-a-i-? ----------------------- Hûn qehweyekê dixwazin? 0
O preferiria un te? An ç---kê h-l--bi--ri-? A_ ç_____ h____________ A- ç-y-k- h-l-i-i-ê-i-? ----------------------- An çayekê hildibijêrin? 0
Ens agradaria anar a casa. E---ixw-----b-çi-- ma-ê. E_ d_______ b_____ m____ E- d-x-a-i- b-ç-n- m-l-. ------------------------ Em dixwazin biçine malê. 0
Voleu un taxi? H----e---yê ---w--i-? H__ t______ d________ H-n t-x-i-ê d-x-a-i-? --------------------- Hûn texsiyê dixwazin? 0
Voldrien trucar per telèfon. Hu- ---w---n-telef-nê -ik--. H__ d_______ t_______ b_____ H-n d-x-a-i- t-l-f-n- b-k-n- ---------------------------- Hun dixwazin telefonê bikin. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 kurd (Kurmanji) (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...