Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   hy ինչ որ բան սիրել

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [յոթանասուն]

70 [yot’anasun]

ինչ որ բան սիրել

[inch’ vor ban sirel]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Ո--ու՞մ -- --ե-: Ո______ ե_ ծ____ Ո-զ-ւ-մ ե- ծ-ե-: ---------------- ՈՒզու՞մ եք ծխել: 0
U-u-- -ek---skhel U____ y___ t_____ U-u-m y-k- t-k-e- ----------------- Uzu՞m yek’ tskhel
Que li agradaria ballar a vostè? ՈՒ-ու՞- եք պ--ել: Ո______ ե_ պ_____ Ո-զ-ւ-մ ե- պ-ր-լ- ----------------- ՈՒզու՞մ եք պարել: 0
U-u՞m--ek’-parel U____ y___ p____ U-u-m y-k- p-r-l ---------------- Uzu՞m yek’ parel
Que li agradaria passejar a vostè? Ո-զ-ւ՞մ ե- ---ս-ե-: Ո______ ե_ զ_______ Ո-զ-ւ-մ ե- զ-ո-ն-լ- ------------------- ՈՒզու՞մ եք զբոսնել: 0
U---m----’ -b-sn-l U____ y___ z______ U-u-m y-k- z-o-n-l ------------------ Uzu՞m yek’ zbosnel
M’agradaria fumar. Ես---զ--- -մ ծ-ե-: Ե_ ո_____ ե_ ծ____ Ե- ո-զ-ւ- ե- ծ-ե-: ------------------ Ես ուզում եմ ծխել: 0
Ye- uz-m ye---s-hel Y__ u___ y__ t_____ Y-s u-u- y-m t-k-e- ------------------- Yes uzum yem tskhel
Voldries un cigarret? Ծ----- ո---ւ---ես: Ծ_____ ո______ ե__ Ծ-ա-ո- ո-զ-ւ-մ ե-: ------------------ Ծխախոտ ուզու՞մ ես: 0
T---akh------՞m --s T________ u____ y__ T-k-a-h-t u-u-m y-s ------------------- Tskhakhot uzu՞m yes
(Ell) voldria foc. Ն- վա--չ---ո----մ: Ն_ վ____ է ո______ Ն- վ-ռ-չ է ո-զ-ւ-: ------------------ Նա վառիչ է ուզում: 0
N----r-ic-’-- uzum N_ v_______ e u___ N- v-r-i-h- e u-u- ------------------ Na varrich’ e uzum
M’agradaria beure alguna cosa. Նա-ինչ -ր -ան-է--ւզ----խ--լ: Ն_ ի__ ո_ բ__ է ո_____ խ____ Ն- ի-չ ո- բ-ն է ո-զ-ւ- խ-ե-: ---------------------------- Նա ինչ որ բան է ուզում խմել: 0
N----c-’ ----b-- e---um ---el N_ i____ v__ b__ e u___ k____ N- i-c-’ v-r b-n e u-u- k-m-l ----------------------------- Na inch’ vor ban e uzum khmel
M’agradaria menjar alguna cosa. Ես ու--ւմ-ե- -նչ-ո---ա- ու--լ: Ե_ ո_____ ե_ ի__ ո_ բ__ ո_____ Ե- ո-զ-ւ- ե- ի-չ ո- բ-ն ո-տ-լ- ------------------------------ Ես ուզում եմ ինչ որ բան ուտել: 0
Y-s-u--m-y---i--h--vo---an-ut-l Y__ u___ y__ i____ v__ b__ u___ Y-s u-u- y-m i-c-’ v-r b-n u-e- ------------------------------- Yes uzum yem inch’ vor ban utel
M’agradaria descansar una mica. Ե--ուզո---եմ--ի-ք-չ հա--------: Ե_ ո_____ ե_ մ_ ք__ հ__________ Ե- ո-զ-ւ- ե- մ- ք-չ հ-ն-ս-ա-ա-: ------------------------------- Ես ուզում եմ մի քիչ հանգստանալ: 0
Ye--uzu- y----- -’ich- --n-st---l Y__ u___ y__ m_ k_____ h_________ Y-s u-u- y-m m- k-i-h- h-n-s-a-a- --------------------------------- Yes uzum yem mi k’ich’ hangstanal
M’agradaria preguntar-li una cosa. Ես ո-զ-ւ--եմ-Ձ-- -ն---ր-բա- -------: Ե_ ո_____ ե_ Ձ__ ի__ ո_ բ__ հ_______ Ե- ո-զ-ւ- ե- Ձ-զ ի-չ ո- բ-ն հ-ր-ն-լ- ------------------------------------ Ես ուզում եմ Ձեզ ինչ որ բան հարցնել: 0
Yes--zum --m Dze-----h- --r --n-ha-ts-n-l Y__ u___ y__ D___ i____ v__ b__ h________ Y-s u-u- y-m D-e- i-c-’ v-r b-n h-r-s-n-l ----------------------------------------- Yes uzum yem Dzez inch’ vor ban harts’nel
M’agradaria demanar-li una cosa. Ե- -------ե---եզ -նչ-ո-------ն---լ: Ե_ ո_____ ե_ Ձ__ ի__ ո_ բ__ խ______ Ե- ո-զ-ւ- ե- Ձ-զ ի-չ ո- բ-ն խ-դ-ե-: ----------------------------------- Ես ուզում եմ Ձեզ ինչ որ բան խնդրել: 0
Yes -z-m ye---zez-i---’ vo---a- -hnd--l Y__ u___ y__ D___ i____ v__ b__ k______ Y-s u-u- y-m D-e- i-c-’ v-r b-n k-n-r-l --------------------------------------- Yes uzum yem Dzez inch’ vor ban khndrel
M’agradaria convidar-li a una cosa. Ես ուզ-ւ---- Ձե- --ավ-րել: Ե_ ո_____ ե_ Ձ__ հ________ Ե- ո-զ-ւ- ե- Ձ-զ հ-ա-ի-ե-: -------------------------- Ես ուզում եմ Ձեզ հրավիրել: 0
Ye- -z-m ----Dzez h-av-rel Y__ u___ y__ D___ h_______ Y-s u-u- y-m D-e- h-a-i-e- -------------------------- Yes uzum yem Dzez hravirel
Què li agradaria prendre, si us plau? Ն---ց-ք- -՞-- ---ուզո--: Ն_______ ի___ ե_ ո______ Ն-ր-ց-ք- ի-ն- ե- ո-զ-ւ-: ------------------------ Ներեցեք, ի՞նչ եք ուզում: 0
Nerets’-e------n------k- -z-m N___________ i_____ y___ u___ N-r-t-’-e-’- i-n-h- y-k- u-u- ----------------------------- Nerets’yek’, i՞nch’ yek’ uzum
Voldria un cafè? Սո--ճ -ւ---՞մ--ք: Ս____ ո______ ե__ Ս-ւ-ճ ո-զ-ւ-մ ե-: ----------------- Սուրճ ուզու՞մ եք: 0
S-rch u--՞---e-’ S____ u____ y___ S-r-h u-u-m y-k- ---------------- Surch uzu՞m yek’
O preferiria un te? Թե՞ ---լի-լա--է--եյ: Թ__ ա____ լ__ է թ___ Թ-՞ ա-ե-ի լ-վ է թ-յ- -------------------- Թե՞ ավելի լավ է թեյ: 0
T-ye---v-li --v-e---yey T____ a____ l__ e t____ T-y-՞ a-e-i l-v e t-y-y ----------------------- T’ye՞ aveli lav e t’yey
Ens agradaria anar a casa. Մեն- ուզում -նք-տ--ն գ--լ: Մ___ ո_____ ե__ տ___ գ____ Մ-ն- ո-զ-ւ- ե-ք տ-ւ- գ-ա-: -------------------------- Մենք ուզում ենք տուն գնալ: 0
M-n-- -zu--yen------ --al M____ u___ y____ t__ g___ M-n-’ u-u- y-n-’ t-n g-a- ------------------------- Menk’ uzum yenk’ tun gnal
Voleu un taxi? Տա-ս- ո-զ------ք: Տ____ ո______ ե__ Տ-ք-ի ո-զ-ւ-մ ե-: ----------------- Տաքսի ուզու՞մ եք: 0
Tak’si ----- --k’ T_____ u____ y___ T-k-s- u-u-m y-k- ----------------- Tak’si uzu՞m yek’
Voldrien trucar per telèfon. Նր--ք --զո----- զա-գա-արե-: Ն____ ո_____ ե_ զ__________ Ն-ա-ք ո-զ-ւ- ե- զ-ն-ա-ա-ե-: --------------------------- Նրանք ուզում են զանգահարել: 0
Nr---- uzu---en ---ga-arel N_____ u___ y__ z_________ N-a-k- u-u- y-n z-n-a-a-e- -------------------------- Nrank’ uzum yen zangaharel

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...