Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   tl para magustuhan ang isang bagay

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [pitumpu]

para magustuhan ang isang bagay

Tria com vols veure la traducció:   
català tagal Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Gu--o-m- b--g m----a-ily-? G____ m_ b___ m___________ G-s-o m- b-n- m-n-g-r-l-o- -------------------------- Gusto mo bang manigarilyo? 0
Que li agradaria ballar a vostè? G-s-- m- ---g -u--ya-? G____ m_ b___ s_______ G-s-o m- b-n- s-m-y-w- ---------------------- Gusto mo bang sumayaw? 0
Que li agradaria passejar a vostè? G--t---o-ban---a--akad--aka-? G____ m_ b___ m______________ G-s-o m- b-n- m-g-a-a---a-a-? ----------------------------- Gusto mo bang maglakad-lakad? 0
M’agradaria fumar. G-st--k-ng ma--ga-ily-. G____ k___ m___________ G-s-o k-n- m-n-g-r-l-o- ----------------------- Gusto kong manigarilyo. 0
Voldries un cigarret? Gus-o m-----n- s-g---lyo? G____ m_ b_ n_ s_________ G-s-o m- b- n- s-g-r-l-o- ------------------------- Gusto mo ba ng sigarilyo? 0
(Ell) voldria foc. G---o-ni-- -g---n-s-ndi. G____ n___ n_ p_________ G-s-o n-y- n- p-n-s-n-i- ------------------------ Gusto niya ng pangsindi. 0
M’agradaria beure alguna cosa. G-----ko s-n--- u-i-o-. G____ k_ s_____ u______ G-s-o k- s-n-n- u-i-o-. ----------------------- Gusto ko sanang uminom. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. Gus-o--- s--a-g-kumai-. G____ k_ s_____ k______ G-s-o k- s-n-n- k-m-i-. ----------------------- Gusto ko sanang kumain. 0
M’agradaria descansar una mica. Gusto -o m-nang--a---h-nga. G____ k_ m_____ m__________ G-s-o k- m-n-n- m-g-a-i-g-. --------------------------- Gusto ko munang magpahinga. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. M-- gu--o--k----i--n--- s-y-. M__ g____ a____ i______ s____ M-y g-s-o a-o-g i-a-o-g s-y-. ----------------------------- May gusto akong itanong sayo. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. Ma----s---ako-g ipa-aki-sap sa-iy-. M__ g____ a____ i__________ s_ i___ M-y g-s-o a-o-g i-a-a-i-s-p s- i-o- ----------------------------------- May gusto akong ipapakiusap sa iyo. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. G--t--ki--n--an-aya-an.-/---sto -------ayain. G____ k_____ a_________ / G____ k_____ a_____ G-s-o k-t-n- a-y-y-h-n- / G-s-o k-t-n- a-a-n- --------------------------------------------- Gusto kitang anyayahan. / Gusto kitang ayain. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? A-o --g -u-to --? A__ a__ g____ m__ A-o a-g g-s-o m-? ----------------- Ano ang gusto mo? 0
Voldria un cafè? Gust------a-n- ka--? G____ m_ b_ n_ k____ G-s-o m- b- n- k-p-? -------------------- Gusto mo ba ng kape? 0
O preferiria un te? O -as----t--m- -g--s--? O m__ g____ m_ n_ t____ O m-s g-s-o m- n- t-a-? ----------------------- O mas gusto mo ng tsaa? 0
Ens agradaria anar a casa. Gu-------ing-umu--. G____ n_____ u_____ G-s-o n-m-n- u-u-i- ------------------- Gusto naming umuwi. 0
Voleu un taxi? G-s-o n--- n---a--? G____ n___ n_ t____ G-s-o n-y- n- t-x-? ------------------- Gusto niyo ng taxi? 0
Voldrien trucar per telèfon. Gust- --ny-n--tu---ag. G____ n______ t_______ G-s-o n-n-o-g t-m-w-g- ---------------------- Gusto ninyong tumawag. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 tagal (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...