Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   sk niečo musieť

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [sedemdesiatdva]

niečo musieť

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
haver de m--ieť m_____ m-s-e- ------ musieť 0
Haig d’enviar una carta. Mu-ím odosla- -ist. M____ o______ l____ M-s-m o-o-l-ť l-s-. ------------------- Musím odoslať list. 0
Haig de pagar l’hotel. Musí- zap-a-iť ho-e-. M____ z_______ h_____ M-s-m z-p-a-i- h-t-l- --------------------- Musím zaplatiť hotel. 0
T’has de llevar d’hora. M-s---vsta--sk-r-. M____ v____ s_____ M-s-š v-t-ť s-o-o- ------------------ Musíš vstať skoro. 0
Has de treballar molt. Mus-š v--a--r--ov--. M____ v___ p________ M-s-š v-ľ- p-a-o-a-. -------------------- Musíš veľa pracovať. 0
Has d’arribar a temps. Musíš-b-- d---ví--y. M____ b__ d_________ M-s-š b-ť d-c-v-ľ-y- -------------------- Musíš byť dochvíľny. 0
(Ell) ha de posar benzina. M-s--tanko--ť. M___ t________ M-s- t-n-o-a-. -------------- Musí tankovať. 0
(Ell) ha de reparar el cotxe. Mu---o---vi- a---. M___ o______ a____ M-s- o-r-v-ť a-t-. ------------------ Musí opraviť auto. 0
(Ell) ha de rentar el cotxe. Mu-í u-yť--ut-. M___ u___ a____ M-s- u-y- a-t-. --------------- Musí umyť auto. 0
(Ella) ha de fer compres. Musí naku-o-a-. M___ n_________ M-s- n-k-p-v-ť- --------------- Musí nakupovať. 0
(Ella) ha de netejar l’apartament. M-sí --čisti---y-. M___ v_______ b___ M-s- v-č-s-i- b-t- ------------------ Musí vyčistiť byt. 0
(Ella) ha de rentar la roba. Mu-í-v---ať bi---z-ň. M___ v_____ b________ M-s- v-p-a- b-e-i-e-. --------------------- Musí vyprať bielizeň. 0
Hem d’anar de seguida a l’escola. Mu---- --- -h-eď d- šk-ly. M_____ í__ i____ d_ š_____ M-s-m- í-ť i-n-ď d- š-o-y- -------------------------- Musíme ísť ihneď do školy. 0
Hem d’anar de seguida a treballar. M--ím--ís- ihne---- --á--. M_____ í__ i____ d_ p_____ M-s-m- í-ť i-n-ď d- p-á-e- -------------------------- Musíme ísť ihneď do práce. 0
Hem d’anar de seguida al metge. M-s-m--ís--i--e--k le--r-v-. M_____ í__ i____ k l________ M-s-m- í-ť i-n-ď k l-k-r-v-. ---------------------------- Musíme ísť ihneď k lekárovi. 0
Heu d’esperar l’autobús. M-s--- ---ka--n- autob--. M_____ p_____ n_ a_______ M-s-t- p-č-a- n- a-t-b-s- ------------------------- Musíte počkať na autobus. 0
Heu d’esperar el tren. M-síte--očka- n------. M_____ p_____ n_ v____ M-s-t- p-č-a- n- v-a-. ---------------------- Musíte počkať na vlak. 0
Heu d’esperar el taxi. Mu---e--očk-- na --xík. M_____ p_____ n_ t_____ M-s-t- p-č-a- n- t-x-k- ----------------------- Musíte počkať na taxík. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovac (1-100) MP3 eslovac (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...