Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   hy պետք է

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [յոթանասուներկու]

72 [yot’anasunerku]

պետք է

[petk’ e]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
haver de պե-- է պ___ է պ-տ- է ------ պետք է 0
pe--- e p____ e p-t-’ e ------- petk’ e
Haig d’enviar una carta. Ես-պի-ի -ամակ ո-ղա-կե-: Ե_ պ___ ն____ ո________ Ե- պ-տ- ն-մ-կ ո-ղ-ր-ե-: ----------------------- Ես պիտի նամակ ուղարկեմ: 0
Y-- pi-i --m-k -----kem Y__ p___ n____ u_______ Y-s p-t- n-m-k u-h-r-e- ----------------------- Yes piti namak ugharkem
Haig de pagar l’hotel. Ե--պիտ--հյո--ան-ց- ---ր--: Ե_ պ___ հ_________ վ______ Ե- պ-տ- հ-ո-ր-ն-ց- վ-ա-ե-: -------------------------- Ես պիտի հյուրանոցը վճարեմ: 0
Y-s p--- -yura-ots-- v-ha-em Y__ p___ h__________ v______ Y-s p-t- h-u-a-o-s-y v-h-r-m ---------------------------- Yes piti hyuranots’y vcharem
T’has de llevar d’hora. Դու պե-ք է առա-ո-ը----տ-ար----աս: Դ__ պ___ է ա______ շ___ ա________ Դ-ւ պ-տ- է ա-ա-ո-ը շ-ւ- ա-թ-ա-ա-: --------------------------------- Դու պետք է առավոտը շուտ արթնանաս: 0
D--pe-k’---ar-avot---h-----------s D_ p____ e a_______ s___ a________ D- p-t-’ e a-r-v-t- s-u- a-t-n-n-s ---------------------------------- Du petk’ e arravoty shut art’nanas
Has de treballar molt. Դու-պ-տք-- շա- -շ-ա---: Դ__ պ___ է շ__ ա_______ Դ-ւ պ-տ- է շ-տ ա-խ-տ-ս- ----------------------- Դու պետք է շատ աշխատես: 0
D--pe--’-e-sh-t ash--a--s D_ p____ e s___ a________ D- p-t-’ e s-a- a-h-h-t-s ------------------------- Du petk’ e shat ashkhates
Has d’arribar a temps. Դու -ե---- ճ--ա--հ---նես: Դ__ պ___ է ճ______ լ_____ Դ-ւ պ-տ- է ճ-տ-պ-հ լ-ն-ս- ------------------------- Դու պետք է ճշտապահ լինես: 0
D---etk- e-c--hta--h-li-es D_ p____ e c________ l____ D- p-t-’ e c-s-t-p-h l-n-s -------------------------- Du petk’ e chshtapah lines
(Ell) ha de posar benzina. Ն--պիտ- մեքե--ն -ի---վո--: Ն_ պ___ մ______ լ_________ Ն- պ-տ- մ-ք-ն-ն լ-ց-ա-ո-ի- -------------------------- Նա պիտի մեքենան լիցքավորի: 0
N---iti-m-k’y--an -i-s’--av--i N_ p___ m________ l___________ N- p-t- m-k-y-n-n l-t-’-’-v-r- ------------------------------ Na piti mek’yenan lits’k’avori
(Ell) ha de reparar el cotxe. Ն- --տք է------ան-ն-րոգ-: Ն_ պ___ է մ______ ն______ Ն- պ-տ- է մ-ք-ն-ն ն-ր-գ-: ------------------------- Նա պետք է մեքենան նորոգի: 0
N--pe--- e -------an no--gi N_ p____ e m________ n_____ N- p-t-’ e m-k-y-n-n n-r-g- --------------------------- Na petk’ e mek’yenan norogi
(Ell) ha de rentar el cotxe. Նա-պ-տ----մեքեն---լ-անա: Ն_ պ___ է մ______ լ_____ Ն- պ-տ- է մ-ք-ն-ն լ-ա-ա- ------------------------ Նա պետք է մեքենան լվանա: 0
Na pet-’ - -e-’--nan l--na N_ p____ e m________ l____ N- p-t-’ e m-k-y-n-n l-a-a -------------------------- Na petk’ e mek’yenan lvana
(Ella) ha de fer compres. Ն--պ-տք-է-գն-ւմ-եր կ--ա--: Ն_ պ___ է գ_______ կ______ Ն- պ-տ- է գ-ո-մ-ե- կ-տ-ր-: -------------------------- Նա պետք է գնումներ կատարի: 0
Na-p--k’ e gnu---r -a--ri N_ p____ e g______ k_____ N- p-t-’ e g-u-n-r k-t-r- ------------------------- Na petk’ e gnumner katari
(Ella) ha de netejar l’apartament. Ն--պ--- - --ակա------ա-ա--: Ն_ պ___ է բ________ հ______ Ն- պ-տ- է բ-ա-ա-ա-ը հ-վ-ք-: --------------------------- Նա պետք է բնակարանը հավաքի: 0
N- pet-’ --b---arany-h---k-i N_ p____ e b________ h______ N- p-t-’ e b-a-a-a-y h-v-k-i ---------------------------- Na petk’ e bnakarany havak’i
(Ella) ha de rentar la roba. Ն- -ետ--է---ա--- լվանա: Ն_ պ___ է լ_____ լ_____ Ն- պ-տ- է լ-ա-ք- լ-ա-ա- ----------------------- Նա պետք է լվացքը լվանա: 0
N- pet-’ e-l-a--’k’y--va-a N_ p____ e l________ l____ N- p-t-’ e l-a-s-k-y l-a-a -------------------------- Na petk’ e lvats’k’y lvana
Hem d’anar de seguida a l’escola. Մեն--պե-- - շո-տո- -պ----գ---ք: Մ___ պ___ է շ_____ դ____ գ_____ Մ-ն- պ-տ- է շ-ւ-ո- դ-ր-ց գ-ա-ք- ------------------------------- Մենք պետք է շուտով դպրոց գնանք: 0
Men-----tk--e----to--dp----’----nk’ M____ p____ e s_____ d______ g_____ M-n-’ p-t-’ e s-u-o- d-r-t-’ g-a-k- ----------------------------------- Menk’ petk’ e shutov dprots’ gnank’
Hem d’anar de seguida a treballar. Մ--ք-պ--- է--ու-ո- ա-խա--ն-- գ---ք: Մ___ պ___ է շ_____ ա________ գ_____ Մ-ն- պ-տ- է շ-ւ-ո- ա-խ-տ-ն-ի գ-ա-ք- ----------------------------------- Մենք պետք է շուտով աշխատանքի գնանք: 0
M--k’-pet-- -----t-v -----ata-k-i-gna-k’ M____ p____ e s_____ a___________ g_____ M-n-’ p-t-’ e s-u-o- a-h-h-t-n-’- g-a-k- ---------------------------------------- Menk’ petk’ e shutov ashkhatank’i gnank’
Hem d’anar de seguida al metge. Մե-ք պ-տք-- -ո--ո- բժ--ի-գ-ա-ք: Մ___ պ___ է շ_____ բ____ գ_____ Մ-ն- պ-տ- է շ-ւ-ո- բ-շ-ի գ-ա-ք- ------------------------------- Մենք պետք է շուտով բժշկի գնանք: 0
Men-’ ----’-e--h--ov --h-hk- g-ank’ M____ p____ e s_____ b______ g_____ M-n-’ p-t-’ e s-u-o- b-h-h-i g-a-k- ----------------------------------- Menk’ petk’ e shutov bzhshki gnank’
Heu d’esperar l’autobús. Դու- --տք է----ո-ո--ին ս--սե-: Դ___ պ___ է ա_________ ս______ Դ-ւ- պ-տ- է ա-տ-բ-ւ-ի- ս-ա-ե-: ------------------------------ Դուք պետք է ավտոբուսին սպասեք: 0
Du-- p---- --avt--usi- s--s--’ D___ p____ e a________ s______ D-k- p-t-’ e a-t-b-s-n s-a-e-’ ------------------------------ Duk’ petk’ e avtobusin spasek’
Heu d’esperar el tren. Դու--պե-- է---ա-----սպա-եք: Դ___ պ___ է գ______ ս______ Դ-ւ- պ-տ- է գ-ա-ք-ն ս-ա-ե-: --------------------------- Դուք պետք է գնացքին սպասեք: 0
Du-’-p-t---e g--ts’k--n s-----’ D___ p____ e g_________ s______ D-k- p-t-’ e g-a-s-k-i- s-a-e-’ ------------------------------- Duk’ petk’ e gnats’k’in spasek’
Heu d’esperar el taxi. Դ-ւք-պ--ք - -ա-ս-ին ----եք: Դ___ պ___ է տ______ ս______ Դ-ւ- պ-տ- է տ-ք-ի-ն ս-ա-ե-: --------------------------- Դուք պետք է տաքսիին սպասեք: 0
D--- ----’ e --k-s------as-k’ D___ p____ e t_______ s______ D-k- p-t-’ e t-k-s-i- s-a-e-’ ----------------------------- Duk’ petk’ e tak’siin spasek’

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + armeni (1-100) MP3 armeni (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...