Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   uk Щось мусити

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [сімдесят два]

72 [simdesyat dva]

Щось мусити

[Shchosʹ musyty]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
haver de Мус--и М_____ М-с-т- ------ Мусити 0
Musyty M_____ M-s-t- ------ Musyty
Haig d’enviar una carta. Я му-у --д-----т---и--. Я м___ в_________ л____ Я м-ш- в-д-р-в-т- л-с-. ----------------------- Я мушу відправити лист. 0
Y- mu---------avy-y-l--t. Y_ m____ v_________ l____ Y- m-s-u v-d-r-v-t- l-s-. ------------------------- YA mushu vidpravyty lyst.
Haig de pagar l’hotel. Я-м----запл---ти-з----тель. Я м___ з________ з_ г______ Я м-ш- з-п-а-и-и з- г-т-л-. --------------------------- Я мушу заплатити за готель. 0
YA m--hu----l--y-y za--ot-l-. Y_ m____ z________ z_ h______ Y- m-s-u z-p-a-y-y z- h-t-l-. ----------------------------- YA mushu zaplatyty za hotelʹ.
T’has de llevar d’hora. Т--м-с-ш--с-ат--р-н-. Т_ м____ в_____ р____ Т- м-с-ш в-т-т- р-н-. --------------------- Ти мусиш встати рано. 0
Ty----y-h v-ta---ran-. T_ m_____ v_____ r____ T- m-s-s- v-t-t- r-n-. ---------------------- Ty musysh vstaty rano.
Has de treballar molt. Ти---сиш --гато -рац-----. Т_ м____ б_____ п_________ Т- м-с-ш б-г-т- п-а-ю-а-и- -------------------------- Ти мусиш багато працювати. 0
Ty-musys- --hat---r-t----a-y. T_ m_____ b_____ p___________ T- m-s-s- b-h-t- p-a-s-u-a-y- ----------------------------- Ty musysh bahato pratsyuvaty.
Has d’arribar a temps. Т- --си--б-ти -унк-у--ьн-м. Т_ м____ б___ п____________ Т- м-с-ш б-т- п-н-т-а-ь-и-. --------------------------- Ти мусиш бути пунктуальним. 0
Ty-m---s----ty --n-tualʹn-m. T_ m_____ b___ p____________ T- m-s-s- b-t- p-n-t-a-ʹ-y-. ---------------------------- Ty musysh buty punktualʹnym.
(Ell) ha de posar benzina. Ві--мус--- ---ра-и---я. В__ м_____ з___________ В-н м-с-т- з-п-а-и-и-я- ----------------------- Він мусить заправитися. 0
V---mu-y-ʹ-za-ra---ysya. V__ m_____ z____________ V-n m-s-t- z-p-a-y-y-y-. ------------------------ Vin musytʹ zapravytysya.
(Ell) ha de reparar el cotxe. В-н-му-и-ь-ре--нту--т- а-том-біль. В__ м_____ р__________ а__________ В-н м-с-т- р-м-н-у-а-и а-т-м-б-л-. ---------------------------------- Він мусить ремонтувати автомобіль. 0
V-n--u-ytʹ r-------a-- a-t-mobi-ʹ. V__ m_____ r__________ a__________ V-n m-s-t- r-m-n-u-a-y a-t-m-b-l-. ---------------------------------- Vin musytʹ remontuvaty avtomobilʹ.
(Ell) ha de rentar el cotxe. Він м-си-ь м--и -в----бі--. В__ м_____ м___ а__________ В-н м-с-т- м-т- а-т-м-б-л-. --------------------------- Він мусить мити автомобіль. 0
V-------------y -vto--bi--. V__ m_____ m___ a__________ V-n m-s-t- m-t- a-t-m-b-l-. --------------------------- Vin musytʹ myty avtomobilʹ.
(Ella) ha de fer compres. В--а м-с-ть ро-и-и-закупи. В___ м_____ р_____ з______ В-н- м-с-т- р-б-т- з-к-п-. -------------------------- Вона мусить робити закупи. 0
V-na -usy-ʹ-rob-ty-z--upy. V___ m_____ r_____ z______ V-n- m-s-t- r-b-t- z-k-p-. -------------------------- Vona musytʹ robyty zakupy.
(Ella) ha de netejar l’apartament. В-----ус-ть----бра-и к-а--и--. В___ м_____ п_______ к________ В-н- м-с-т- п-и-р-т- к-а-т-р-. ------------------------------ Вона мусить прибрати квартиру. 0
Vo---mus--ʹ pr-bra---kv--t-ru. V___ m_____ p_______ k________ V-n- m-s-t- p-y-r-t- k-a-t-r-. ------------------------------ Vona musytʹ prybraty kvartyru.
(Ella) ha de rentar la roba. Вон--мус-т- --------л-зн-. В___ м_____ п____ б_______ В-н- м-с-т- п-а-и б-л-з-у- -------------------------- Вона мусить прати білизну. 0
Von- --s-tʹ--raty -----n-. V___ m_____ p____ b_______ V-n- m-s-t- p-a-y b-l-z-u- -------------------------- Vona musytʹ praty bilyznu.
Hem d’anar de seguida a l’escola. М- муси-о негайн- й-и--о-ш-о--. М_ м_____ н______ й__ д_ ш_____ М- м-с-м- н-г-й-о й-и д- ш-о-и- ------------------------------- Ми мусимо негайно йти до школи. 0
M--m-sym-----ay--o y--- -- s-koly. M_ m_____ n______ y̆__ d_ s______ M- m-s-m- n-h-y-n- y-t- d- s-k-l-. ---------------------------------- My musymo nehay̆no y̆ty do shkoly.
Hem d’anar de seguida a treballar. М--му-и-- нег-йно -ти -----б---. М_ м_____ н______ й__ н_ р______ М- м-с-м- н-г-й-о й-и н- р-б-т-. -------------------------------- Ми мусимо негайно йти на роботу. 0
M- m-sym- n---y̆n----t---- rob---. M_ m_____ n______ y̆__ n_ r______ M- m-s-m- n-h-y-n- y-t- n- r-b-t-. ---------------------------------- My musymo nehay̆no y̆ty na robotu.
Hem d’anar de seguida al metge. Ми-----м--не-айно--ти д---і-а-я. М_ м_____ н______ й__ д_ л______ М- м-с-м- н-г-й-о й-и д- л-к-р-. -------------------------------- Ми мусимо негайно йти до лікаря. 0
My-musy---n--ay̆n--y̆t- ---likar--. M_ m_____ n______ y̆__ d_ l_______ M- m-s-m- n-h-y-n- y-t- d- l-k-r-a- ----------------------------------- My musymo nehay̆no y̆ty do likarya.
Heu d’esperar l’autobús. В- -у-и-- ч-к-т--н- -втоб--. В_ м_____ ч_____ н_ а_______ В- м-с-т- ч-к-т- н- а-т-б-с- ---------------------------- Ви мусите чекати на автобус. 0
Vy-m------c--k-t- n--a-t---s. V_ m_____ c______ n_ a_______ V- m-s-t- c-e-a-y n- a-t-b-s- ----------------------------- Vy musyte chekaty na avtobus.
Heu d’esperar el tren. В- м----е -е--ти----п--з-. В_ м_____ ч_____ н_ п_____ В- м-с-т- ч-к-т- н- п-ї-д- -------------------------- Ви мусите чекати на поїзд. 0
V- -u-y-e-c---at- -a--o-̈--. V_ m_____ c______ n_ p_____ V- m-s-t- c-e-a-y n- p-i-z-. ---------------------------- Vy musyte chekaty na poïzd.
Heu d’esperar el taxi. Ви--у-ит-----а-и н--так-і. В_ м_____ ч_____ н_ т_____ В- м-с-т- ч-к-т- н- т-к-і- -------------------------- Ви мусите чекати на таксі. 0
V- --s--- ch---t- n- --k-i. V_ m_____ c______ n_ t_____ V- m-s-t- c-e-a-y n- t-k-i- --------------------------- Vy musyte chekaty na taksi.

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...