Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   af om iets te moet

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [twee en sewentig]

om iets te moet

Tria com vols veure la traducció:   
català afrikaans Engegar Més
haver de m-et m___ m-e- ---- moet 0
Haig d’enviar una carta. Ek---e----e--rief p--. E_ m___ d__ b____ p___ E- m-e- d-e b-i-f p-s- ---------------------- Ek moet die brief pos. 0
Haig de pagar l’hotel. E- moe----e hote--b-t-a-. E_ m___ d__ h____ b______ E- m-e- d-e h-t-l b-t-a-. ------------------------- Ek moet die hotel betaal. 0
T’has de llevar d’hora. Jy --e------g--pstaa-. J_ m___ v____ o_______ J- m-e- v-o-g o-s-a-n- ---------------------- Jy moet vroeg opstaan. 0
Has de treballar molt. Jy m-et---i- -er-. J_ m___ b___ w____ J- m-e- b-i- w-r-. ------------------ Jy moet baie werk. 0
Has d’arribar a temps. J--m------ipt---- -ees. J_ m___ s________ w____ J- m-e- s-i-t-l-k w-e-. ----------------------- Jy moet stiptelik wees. 0
(Ell) ha de posar benzina. Hy-m-e--b--nd-t-- ---. H_ m___ b________ k___ H- m-e- b-a-d-t-f k-y- ---------------------- Hy moet brandstof kry. 0
(Ell) ha de reparar el cotxe. H- -oe- -ie -o----her-tel. H_ m___ d__ m____ h_______ H- m-e- d-e m-t-r h-r-t-l- -------------------------- Hy moet die motor herstel. 0
(Ell) ha de rentar el cotxe. Hy mo-t d-- m--or w--. H_ m___ d__ m____ w___ H- m-e- d-e m-t-r w-s- ---------------------- Hy moet die motor was. 0
(Ella) ha de fer compres. Sy -o-t-i-kopie--doe-. S_ m___ i_______ d____ S- m-e- i-k-p-e- d-e-. ---------------------- Sy moet inkopies doen. 0
(Ella) ha de netejar l’apartament. S- m-et -i- -oo-s--- s---n----. S_ m___ d__ w_______ s_________ S- m-e- d-e w-o-s-e- s-o-n-a-k- ------------------------------- Sy moet die woonstel skoonmaak. 0
(Ella) ha de rentar la roba. Sy-m-et --e wasgo-d--a-. S_ m___ d__ w______ w___ S- m-e- d-e w-s-o-d w-s- ------------------------ Sy moet die wasgoed was. 0
Hem d’anar de seguida a l’escola. O-s-m----o----del-k-s-----toe -aan. O__ m___ o_________ s____ t__ g____ O-s m-e- o-m-d-e-i- s-o-l t-e g-a-. ----------------------------------- Ons moet onmiddelik skool toe gaan. 0
Hem d’anar de seguida a treballar. O----oet--n-i------ -e-k---e ----. O__ m___ o_________ w___ t__ g____ O-s m-e- o-m-d-e-i- w-r- t-e g-a-. ---------------------------------- Ons moet onmiddelik werk toe gaan. 0
Hem d’anar de seguida al metge. O-s m--- -n-i-delik do-ter-toe-ga--. O__ m___ o_________ d_____ t__ g____ O-s m-e- o-m-d-e-i- d-k-e- t-e g-a-. ------------------------------------ Ons moet onmiddelik dokter toe gaan. 0
Heu d’esperar l’autobús. Jul-e--o---w-----r --- b--. J____ m___ w__ v__ d__ b___ J-l-e m-e- w-g v-r d-e b-s- --------------------------- Julle moet wag vir die bus. 0
Heu d’esperar el tren. Jul----o-t w---v------ t-ein. J____ m___ w__ v__ d__ t_____ J-l-e m-e- w-g v-r d-e t-e-n- ----------------------------- Julle moet wag vir die trein. 0
Heu d’esperar el taxi. J---- -o---wag --r---e-taxi. J____ m___ w__ v__ d__ t____ J-l-e m-e- w-g v-r d-e t-x-. ---------------------------- Julle moet wag vir die taxi. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + afrikaans (1-100) MP3 afrikaans (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...