Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   fa ‫باید کاری را انجام دادن‬

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

‫72 [هفتادودو]‬

72 [haftâd-o-do]

‫باید کاری را انجام دادن‬

[chizi ke bâyad anjâm girad]

Tria com vols veure la traducció:   
català persa Engegar Més
haver de ‫با-ست-‬ ‫_______ ‫-ا-س-ن- -------- ‫بایستن‬ 0
b-yest-n b_______ b-y-s-a- -------- bâyestan
Haig d’enviar una carta. ‫-- با-د-نا---ر--بف-----‬ ‫__ ب___ ن___ ر_ ب_______ ‫-ن ب-ی- ن-م- ر- ب-ر-ت-.- ------------------------- ‫من باید نامه را بفرستم.‬ 0
m-- -â--d-n--e------fre---m. m__ b____ n___ r_ b_________ m-n b-y-d n-m- r- b-f-e-t-m- ---------------------------- man bâyad nâme râ befrestam.
Haig de pagar l’hotel. ‫-ن-ب-ی- پ-ل هت--را----ا-ت--نم.‬ ‫__ ب___ پ__ ه__ ر_ پ_____ ک____ ‫-ن ب-ی- پ-ل ه-ل ر- پ-د-خ- ک-م-‬ -------------------------------- ‫من باید پول هتل را پرداخت کنم.‬ 0
m-------- poo-e hot-- r- pardâ-h--nam---m. m__ b____ p____ h____ r_ p_______ n_______ m-n b-y-d p-o-e h-t-l r- p-r-â-h- n-m-y-m- ------------------------------------------ man bâyad poole hotel râ pardâkht namâyam.
T’has de llevar d’hora. ‫تو-باید---- ا- خو-ب ب-ن--شوی-‬ ‫__ ب___ ز__ ا_ خ___ ب___ ش____ ‫-و ب-ی- ز-د ا- خ-ا- ب-ن- ش-ی-‬ ------------------------------- ‫تو باید زود از خواب بلند شوی.‬ 0
t- -â-a--so-he z-d--z k--b --l----shav-. t_ b____ s____ z__ a_ k___ b_____ s_____ t- b-y-d s-b-e z-d a- k-â- b-l-n- s-a-i- ---------------------------------------- to bâyad sobhe zud az khâb boland shavi.
Has de treballar molt. ‫------د-خی------ --ی.‬ ‫__ ب___ خ___ ک__ ک____ ‫-و ب-ی- خ-ل- ک-ر ک-ی-‬ ----------------------- ‫تو باید خیلی کار کنی.‬ 0
t--bâ-a---h-li---- k-n-. t_ b____ k____ k__ k____ t- b-y-d k-y-i k-r k-n-. ------------------------ to bâyad khyli kâr koni.
Has d’arribar a temps. ‫تو-باید-و-ت---------ی-‬ ‫__ ب___ و__ ش___ ب_____ ‫-و ب-ی- و-ت ش-ا- ب-ش-.- ------------------------ ‫تو باید وقت شناس باشی.‬ 0
t--b-y-d -agh- s--nâs -âshi. t_ b____ v____ s_____ b_____ t- b-y-d v-g-t s-e-â- b-s-i- ---------------------------- to bâyad vaght shenâs bâshi.
(Ell) ha de posar benzina. ‫-و--اید --زین----د -در باک-ب---- --یز-)-‬ ‫__ ب___ ب____ ب___ (__ ب__ ب____ ب_______ ‫-و ب-ی- ب-ز-ن ب-ن- (-ر ب-ک ب-ز-ن ب-ی-د-.- ------------------------------------------ ‫او باید بنزین بزند (در باک بنزین بریزد).‬ 0
oo b-y-d b--zin---za-ad ---- -â--benzin b--i--d). o_ b____ b_____ b______ (___ b__ b_____ b________ o- b-y-d b-n-i- b-z-n-d (-a- b-k b-n-i- b-r-z-d-. ------------------------------------------------- oo bâyad benzin bezanad (dar bâk benzin berizad).
(Ell) ha de reparar el cotxe. ‫ا----ید--اشی- ر- تع--- کن--‬ ‫__ ب___ م____ ر_ ت____ ک____ ‫-و ب-ی- م-ش-ن ر- ت-م-ر ک-د-‬ ----------------------------- ‫او باید ماشین را تعمیر کند.‬ 0
o- bâ-----â-hin-râ-ta---i- --n-d. o_ b____ m_____ r_ t______ k_____ o- b-y-d m-s-i- r- t---m-r k-n-d- --------------------------------- oo bâyad mâshin râ ta-amir konad.
(Ell) ha de rentar el cotxe. ‫او -ا-د -اش-- ر---شوید.‬ ‫__ ب___ م____ ر_ ب______ ‫-و ب-ی- م-ش-ن ر- ب-و-د-‬ ------------------------- ‫او باید ماشین را بشوید.‬ 0
oo bâyad mâsh-n ----esh---ad. o_ b____ m_____ r_ b_________ o- b-y-d m-s-i- r- b-s-u-y-d- ----------------------------- oo bâyad mâshin râ beshu-yad.
(Ella) ha de fer compres. ‫-و --ون-) بای----ی---ند.‬ ‫__ (_____ ب___ خ___ ک____ ‫-و (-و-ث- ب-ی- خ-ی- ک-د-‬ -------------------------- ‫او (مونث) باید خرید کند.‬ 0
o--(mo--nas)---y-----ar-- ---ad. o_ (________ b____ k_____ k_____ o- (-o-a-a-) b-y-d k-a-i- k-n-d- -------------------------------- oo (mo-anas) bâyad kharid konad.
(Ella) ha de netejar l’apartament. ‫ا- -مو-----ا-د آ---ت-ان-را-تم-ز --د-‬ ‫__ (_____ ب___ آ_______ ر_ ت___ ک____ ‫-و (-و-ث- ب-ی- آ-ا-ت-ا- ر- ت-ی- ک-د-‬ -------------------------------------- ‫او (مونث) باید آپارتمان را تمیز کند.‬ 0
oo (m---n--- --y-d--hân--r---am----on-d. o_ (________ b____ k____ r_ t____ k_____ o- (-o-a-a-) b-y-d k-â-e r- t-m-z k-n-d- ---------------------------------------- oo (mo-anas) bâyad khâne râ tamiz konad.
(Ella) ha de rentar la roba. ‫ا--(م-نث---ا-د-ل-اسه--را-ب--ید.‬ ‫__ (_____ ب___ ل_____ ر_ ب______ ‫-و (-و-ث- ب-ی- ل-ا-ه- ر- ب-و-د-‬ --------------------------------- ‫او (مونث) باید لباسها را بشوید.‬ 0
o- b-yad--e-â---â--- b---u---d. o_ b____ l_______ r_ b_________ o- b-y-d l-b-s-h- r- b-s-u-y-d- ------------------------------- oo bâyad lebâs-hâ râ beshu-yad.
Hem d’anar de seguida a l’escola. ‫م-----د چند لح-----------ه-م--س---رو--.‬ ‫__ ب___ چ__ ل___ ی د___ ب_ م____ ب______ ‫-ا ب-ی- چ-د ل-ظ- ی د-گ- ب- م-ر-ه ب-و-م-‬ ----------------------------------------- ‫ما باید چند لحظه ی دیگر به مدرسه برویم.‬ 0
m--b-yad c--n----hz---e---g-r-b- mad-es--------m. m_ b____ c____ l_______ d____ b_ m______ b_______ m- b-y-d c-a-d l-h-e-y- d-g-r b- m-d-e-e b-r-v-m- ------------------------------------------------- mâ bâyad chand lahze-ye digar be madrese beravim.
Hem d’anar de seguida a treballar. ‫-- ب-ید --د-لحظه-- دیگ- سر-ک-ر ب-و--.‬ ‫__ ب___ چ__ ل___ ی د___ س_ ک__ ب______ ‫-ا ب-ی- چ-د ل-ظ- ی د-گ- س- ک-ر ب-و-م-‬ --------------------------------------- ‫ما باید چند لحظه ی دیگر سر کار برویم.‬ 0
mâ --y-d ch-----a----y--d-gar sa-e -â- -erav--. m_ b____ c____ l_______ d____ s___ k__ b_______ m- b-y-d c-a-d l-h-e-y- d-g-r s-r- k-r b-r-v-m- ----------------------------------------------- mâ bâyad chand lahze-ye digar sare kâr beravim.
Hem d’anar de seguida al metge. ‫م- ب--د چ---لح-ه ی -یگر -یش----ر-برو-م.‬ ‫__ ب___ چ__ ل___ ی د___ پ__ د___ ب______ ‫-ا ب-ی- چ-د ل-ظ- ی د-گ- پ-ش د-ت- ب-و-م-‬ ----------------------------------------- ‫ما باید چند لحظه ی دیگر پیش دکتر برویم.‬ 0
mâ ----d c--n--la--e--- di--r-p-s----o--or -er----. m_ b____ c____ l_______ d____ p____ d_____ b_______ m- b-y-d c-a-d l-h-e-y- d-g-r p-s-e d-k-o- b-r-v-m- --------------------------------------------------- mâ bâyad chand lahze-ye digar pishe doktor beravim.
Heu d’esperar l’autobús. ‫-م----ی- م--ظ- --وب---باشید.‬ ‫___ ب___ م____ ا_____ ب______ ‫-م- ب-ی- م-ت-ر ا-و-و- ب-ش-د-‬ ------------------------------ ‫شما باید منتظر اتوبوس باشید.‬ 0
sh--- bây-d -on-a--re o-o-----â-hi-. s____ b____ m________ o_____ b______ s-o-â b-y-d m-n-a-e-e o-o-u- b-s-i-. ------------------------------------ shomâ bâyad montazere otobus bâshid.
Heu d’esperar el tren. ‫شما-ب-----ن-ظ--قطار-با-ید.‬ ‫___ ب___ م____ ق___ ب______ ‫-م- ب-ی- م-ت-ر ق-ا- ب-ش-د-‬ ---------------------------- ‫شما باید منتظر قطار باشید.‬ 0
s--mâ -âyad-m--t--er- -----r------d. s____ b____ m________ g_____ b______ s-o-â b-y-d m-n-a-e-e g-a-â- b-s-i-. ------------------------------------ shomâ bâyad montazere ghatâr bâshid.
Heu d’esperar el taxi. ‫ش-- --ید--نت-ر ---سی ---ید-‬ ‫___ ب___ م____ ت____ ب______ ‫-م- ب-ی- م-ت-ر ت-ک-ی ب-ش-د-‬ ----------------------------- ‫شما باید منتظر تاکسی باشید.‬ 0
s-o-----yad --nt-z--- -âx--bâ-h-d. s____ b____ m________ t___ b______ s-o-â b-y-d m-n-a-e-e t-x- b-s-i-. ---------------------------------- shomâ bâyad montazere tâxi bâshid.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + persa (1-100) MP3 persa (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...