Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   sr нешто морати

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [седамдесет и два]

72 [sedamdeset i dva]

нешто морати

[nešto morati]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
haver de мор--и м_____ м-р-т- ------ морати 0
mor-ti m_____ m-r-t- ------ morati
Haig d’enviar una carta. Ја----а----сла-и---с--. Ј_ м____ п______ п_____ Ј- м-р-м п-с-а-и п-с-о- ----------------------- Ја морам послати писмо. 0
J--m-r-m---sla-- pis-o. J_ m____ p______ p_____ J- m-r-m p-s-a-i p-s-o- ----------------------- Ja moram poslati pismo.
Haig de pagar l’hotel. Ја-м---м-п-ати-и х---л. Ј_ м____ п______ х_____ Ј- м-р-м п-а-и-и х-т-л- ----------------------- Ја морам платити хотел. 0
J- -or-m---a--t--hote-. J_ m____ p______ h_____ J- m-r-m p-a-i-i h-t-l- ----------------------- Ja moram platiti hotel.
T’has de llevar d’hora. Т------- -ан- --тат-. Т_ м____ р___ у______ Т- м-р-ш р-н- у-т-т-. --------------------- Ти мораш рано устати. 0
T--m--a---a-o usta--. T_ m____ r___ u______ T- m-r-š r-n- u-t-t-. --------------------- Ti moraš rano ustati.
Has de treballar molt. Т- --р-- -уно--а-ит-. Т_ м____ п___ р______ Т- м-р-ш п-н- р-д-т-. --------------------- Ти мораш пуно радити. 0
Ti-----š-pun- ra-i--. T_ m____ p___ r______ T- m-r-š p-n- r-d-t-. --------------------- Ti moraš puno raditi.
Has d’arribar a temps. Ти-мо--ш бити ----- / ---н-. Т_ м____ б___ т____ / т_____ Т- м-р-ш б-т- т-ч-н / т-ч-a- ---------------------------- Ти мораш бити тачан / тачнa. 0
T--mo-a--b-----ača- / -ač--. T_ m____ b___ t____ / t_____ T- m-r-š b-t- t-č-n / t-č-a- ---------------------------- Ti moraš biti tačan / tačna.
(Ell) ha de posar benzina. Он-м-р---ап-н--и----е-в-а-. О_ м___ н_______ р_________ О- м-р- н-п-н-т- р-з-р-о-р- --------------------------- Он мора напунити резервоар. 0
O----ra -ap---ti ----rvo--. O_ m___ n_______ r_________ O- m-r- n-p-n-t- r-z-r-o-r- --------------------------- On mora napuniti rezervoar.
(Ell) ha de reparar el cotxe. О- м-ра по-р-ви----уто. О_ м___ п________ а____ О- м-р- п-п-а-и-и а-т-. ----------------------- Он мора поправити ауто. 0
O- --ra --pr-v-ti-a-to. O_ m___ p________ a____ O- m-r- p-p-a-i-i a-t-. ----------------------- On mora popraviti auto.
(Ell) ha de rentar el cotxe. Он-мора oп-ати а--о. О_ м___ o_____ а____ О- м-р- o-р-т- а-т-. -------------------- Он мора oпрати ауто. 0
O- m-ra-opr-ti-a--o. O_ m___ o_____ a____ O- m-r- o-r-t- a-t-. -------------------- On mora oprati auto.
(Ella) ha de fer compres. О-а м-р--к---вати. О__ м___ к________ О-а м-р- к-п-в-т-. ------------------ Она мора куповати. 0
O-- m-ra -up--a--. O__ m___ k________ O-a m-r- k-p-v-t-. ------------------ Ona mora kupovati.
(Ella) ha de netejar l’apartament. О-а м-р------и---ста-. О__ м___ ч______ с____ О-а м-р- ч-с-и-и с-а-. ---------------------- Она мора чистити стан. 0
O---m-ra---sti----t-n. O__ m___ č______ s____ O-a m-r- č-s-i-i s-a-. ---------------------- Ona mora čistiti stan.
(Ella) ha de rentar la roba. О-а-мо-- п-ат--в--. О__ м___ п____ в___ О-а м-р- п-а-и в-ш- ------------------- Она мора прати веш. 0
On----ra----ti----. O__ m___ p____ v___ O-a m-r- p-a-i v-š- ------------------- Ona mora prati veš.
Hem d’anar de seguida a l’escola. М- --ра-о--д--- --и у--к--у. М_ м_____ о____ и__ у ш_____ М- м-р-м- о-м-х и-и у ш-о-у- ---------------------------- Ми морамо одмах ићи у школу. 0
Mi mor-m- --m-h-i--i u ----u. M_ m_____ o____ i__ u š_____ M- m-r-m- o-m-h i-́- u š-o-u- ----------------------------- Mi moramo odmah ići u školu.
Hem d’anar de seguida a treballar. М- мо---- од-ах --- -а п-сао. М_ м_____ о____ и__ н_ п_____ М- м-р-м- о-м-х и-и н- п-с-о- ----------------------------- Ми морамо одмах ићи на посао. 0
Mi-moram- ----h i--i-n- p--a-. M_ m_____ o____ i__ n_ p_____ M- m-r-m- o-m-h i-́- n- p-s-o- ------------------------------ Mi moramo odmah ići na posao.
Hem d’anar de seguida al metge. М- м-р--- -дма- и----е--р-. М_ м_____ о____ и__ л______ М- м-р-м- о-м-х и-и л-к-р-. --------------------------- Ми морамо одмах ићи лекару. 0
M- --r--- ----h ic-i--ekar-. M_ m_____ o____ i__ l______ M- m-r-m- o-m-h i-́- l-k-r-. ---------------------------- Mi moramo odmah ići lekaru.
Heu d’esperar l’autobús. Ви -о-а-----к-----ут----. В_ м_____ ч_____ а_______ В- м-р-т- ч-к-т- а-т-б-с- ------------------------- Ви морате чекати аутобус. 0
Vi-mora-e če---i---t-bus. V_ m_____ č_____ a_______ V- m-r-t- č-k-t- a-t-b-s- ------------------------- Vi morate čekati autobus.
Heu d’esperar el tren. В-----ате-че-----воз. В_ м_____ ч_____ в___ В- м-р-т- ч-к-т- в-з- --------------------- Ви морате чекати воз. 0
V- --r-t- če--t- vo-. V_ m_____ č_____ v___ V- m-r-t- č-k-t- v-z- --------------------- Vi morate čekati voz.
Heu d’esperar el taxi. В--м-р--е-ч-ка-и----си. В_ м_____ ч_____ т_____ В- м-р-т- ч-к-т- т-к-и- ----------------------- Ви морате чекати такси. 0
Vi -o-at--č-ka-i ta-si. V_ m_____ č_____ t_____ V- m-r-t- č-k-t- t-k-i- ----------------------- Vi morate čekati taksi.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...