Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   nl iets moeten doen

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [tweeënzeventig]

iets moeten doen

Tria com vols veure la traducció:   
català neerlandès Engegar Més
haver de m-e--n m_____ m-e-e- ------ moeten 0
Haig d’enviar una carta. I- moet--e b-i-f-----turen. I_ m___ d_ b____ v_________ I- m-e- d- b-i-f v-r-t-r-n- --------------------------- Ik moet de brief versturen. 0
Haig de pagar l’hotel. I-----t-het -ot-- --ta--n. I_ m___ h__ h____ b_______ I- m-e- h-t h-t-l b-t-l-n- -------------------------- Ik moet het hotel betalen. 0
T’has de llevar d’hora. Je -oe-----eg -psta-n. J_ m___ v____ o_______ J- m-e- v-o-g o-s-a-n- ---------------------- Je moet vroeg opstaan. 0
Has de treballar molt. J- -oe----e--werke-. J_ m___ v___ w______ J- m-e- v-e- w-r-e-. -------------------- Je moet veel werken. 0
Has d’arribar a temps. Je-mo---stip--z-j-. J_ m___ s____ z____ J- m-e- s-i-t z-j-. ------------------- Je moet stipt zijn. 0
(Ell) ha de posar benzina. H-j moet--a--en. H__ m___ t______ H-j m-e- t-n-e-. ---------------- Hij moet tanken. 0
(Ell) ha de reparar el cotxe. Hij---et d---u---re----re-. H__ m___ d_ a___ r_________ H-j m-e- d- a-t- r-p-r-r-n- --------------------------- Hij moet de auto repareren. 0
(Ell) ha de rentar el cotxe. Hij-m-e--d--a--o wass-n. H__ m___ d_ a___ w______ H-j m-e- d- a-t- w-s-e-. ------------------------ Hij moet de auto wassen. 0
(Ella) ha de fer compres. Z-j-m-e- i-k-p-n d--n. Z__ m___ i______ d____ Z-j m-e- i-k-p-n d-e-. ---------------------- Zij moet inkopen doen. 0
(Ella) ha de netejar l’apartament. Zij moet -e---ni-- -choo--a-en. Z__ m___ d_ w_____ s___________ Z-j m-e- d- w-n-n- s-h-o-m-k-n- ------------------------------- Zij moet de woning schoonmaken. 0
(Ella) ha de rentar la roba. Z-j--o-- -e--as -oe-. Z__ m___ d_ w__ d____ Z-j m-e- d- w-s d-e-. --------------------- Zij moet de was doen. 0
Hem d’anar de seguida a l’escola. Wi- m--te- -o m---e--n----sc----. W__ m_____ z_ m_____ n___ s______ W-j m-e-e- z- m-t-e- n-a- s-h-o-. --------------------------------- Wij moeten zo meteen naar school. 0
Hem d’anar de seguida a treballar. W-- moe--- z--me--e--na-r --t-we--. W__ m_____ z_ m_____ n___ h__ w____ W-j m-e-e- z- m-t-e- n-a- h-t w-r-. ----------------------------------- Wij moeten zo meteen naar het werk. 0
Hem d’anar de seguida al metge. Wij--oet-n zo m------n--- -e d--t-r. W__ m_____ z_ m_____ n___ d_ d______ W-j m-e-e- z- m-t-e- n-a- d- d-k-e-. ------------------------------------ Wij moeten zo meteen naar de dokter. 0
Heu d’esperar l’autobús. J--l---m-e--n-o------us w----e-. J_____ m_____ o_ d_ b__ w_______ J-l-i- m-e-e- o- d- b-s w-c-t-n- -------------------------------- Jullie moeten op de bus wachten. 0
Heu d’esperar el tren. Julli-----ten--- -e -r-----a--ten. J_____ m_____ o_ d_ t____ w_______ J-l-i- m-e-e- o- d- t-e-n w-c-t-n- ---------------------------------- Jullie moeten op de trein wachten. 0
Heu d’esperar el taxi. J-l-i---oe-e- op d- ta----------. J_____ m_____ o_ d_ t___ w_______ J-l-i- m-e-e- o- d- t-x- w-c-t-n- --------------------------------- Jullie moeten op de taxi wachten. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + neerlandès (1-100) MP3 neerlandès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...