Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   ka ვალდებულება

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [სამოცდათორმეტი]

72 [samotsdatormet\'i]

ვალდებულება

[valdebuleba]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
haver de ვ-ლდე-უ-ება ვ__________ ვ-ლ-ე-უ-ე-ა ----------- ვალდებულება 0
v--de-u---a v__________ v-l-e-u-e-a ----------- valdebuleba
Haig d’enviar una carta. წ---ლ- ---ა გ--გზ--ნ-. წ_____ უ___ გ_________ წ-რ-ლ- უ-დ- გ-ვ-ზ-ვ-ო- ---------------------- წერილი უნდა გავგზავნო. 0
t-'---l- ---- g--g-a-no. t_______ u___ g_________ t-'-r-l- u-d- g-v-z-v-o- ------------------------ ts'erili unda gavgzavno.
Haig de pagar l’hotel. ს-----რ- --დ- გად-ვი--დ-. ს_______ უ___ გ__________ ს-ს-უ-რ- უ-დ- გ-დ-ვ-ხ-დ-. ------------------------- სასტუმრო უნდა გადავიხადო. 0
sast'um---u----gadav-khad-. s________ u___ g___________ s-s-'-m-o u-d- g-d-v-k-a-o- --------------------------- sast'umro unda gadavikhado.
T’has de llevar d’hora. ა-რ-----ა-ა-გე. ა___ უ___ ა____ ა-რ- უ-დ- ა-გ-. --------------- ადრე უნდა ადგე. 0
a-re-u------ge. a___ u___ a____ a-r- u-d- a-g-. --------------- adre unda adge.
Has de treballar molt. ბ--რი--ნ---იმ---ო. ბ____ უ___ ი______ ბ-ვ-ი უ-დ- ი-უ-ა-. ------------------ ბევრი უნდა იმუშაო. 0
b---i-un-a ----hao. b____ u___ i_______ b-v-i u-d- i-u-h-o- ------------------- bevri unda imushao.
Has d’arribar a temps. პუნქტ-ა-უ-ი -ნ-ა----. პ__________ უ___ ი___ პ-ნ-ტ-ა-უ-ი უ-დ- ი-ო- --------------------- პუნქტუალური უნდა იყო. 0
p--nkt'ualur--un----qo. p____________ u___ i___ p-u-k-'-a-u-i u-d- i-o- ----------------------- p'unkt'ualuri unda iqo.
(Ell) ha de posar benzina. მან ბენ--ნ- -ნდ- ჩ--სხ-ს. მ__ ბ______ უ___ ჩ_______ მ-ნ ბ-ნ-ი-ი უ-დ- ჩ-ა-ხ-ს- ------------------------- მან ბენზინი უნდა ჩაასხას. 0
m----enz--i-u-d- -haa---as. m__ b______ u___ c_________ m-n b-n-i-i u-d- c-a-s-h-s- --------------------------- man benzini unda chaaskhas.
(Ell) ha de reparar el cotxe. მან----ქანა--ნ-ა შ-აკ-თ-ს. მ__ მ______ უ___ შ________ მ-ნ მ-ნ-ა-ა უ-დ- შ-ა-ე-ო-. -------------------------- მან მანქანა უნდა შეაკეთოს. 0
m-n --nka---un-a-sh--k'----. m__ m______ u___ s__________ m-n m-n-a-a u-d- s-e-k-e-o-. ---------------------------- man mankana unda sheak'etos.
(Ell) ha de rentar el cotxe. მან------ნ- -ნდ--გარ-ცხო-. მ__ მ______ უ___ გ________ მ-ნ მ-ნ-ა-ა უ-დ- გ-რ-ც-ო-. -------------------------- მან მანქანა უნდა გარეცხოს. 0
m-------a---u-d- -a-et-k---. m__ m______ u___ g__________ m-n m-n-a-a u-d- g-r-t-k-o-. ---------------------------- man mankana unda garetskhos.
(Ella) ha de fer compres. ი----ყიდ-ებ-ე -ნდა----ი--ს. ი_ ს_________ უ___ წ_______ ი- ს-ყ-დ-ე-ზ- უ-დ- წ-ვ-დ-ს- --------------------------- ის საყიდლებზე უნდა წავიდეს. 0
i-----idl-bz--und--t-'--ides. i_ s_________ u___ t_________ i- s-q-d-e-z- u-d- t-'-v-d-s- ----------------------------- is saqidlebze unda ts'avides.
(Ella) ha de netejar l’apartament. მან -----უ--ა---ალ--ო-. მ__ ბ___ უ___ დ________ მ-ნ ბ-ნ- უ-დ- დ-ა-ა-ო-. ----------------------- მან ბინა უნდა დაალაგოს. 0
m-n --n- ---a --al---s. m__ b___ u___ d________ m-n b-n- u-d- d-a-a-o-. ----------------------- man bina unda daalagos.
(Ella) ha de rentar la roba. მა- ს-----ი ------რეც---. მ__ ს______ უ__ გ________ მ-ნ ს-რ-ც-ი უ-ა გ-რ-ც-ო-. ------------------------- მან სარეცხი უდა გარეცხოს. 0
m-- sare-s-hi -da-ga--t-k---. m__ s________ u__ g__________ m-n s-r-t-k-i u-a g-r-t-k-o-. ----------------------------- man saretskhi uda garetskhos.
Hem d’anar de seguida a l’escola. ჩვ-ნ ა-ლ- ---ლ--ი---და წ-ვ----. ჩ___ ა___ ს______ უ___ წ_______ ჩ-ე- ა-ლ- ს-ო-ა-ი უ-დ- წ-ვ-დ-თ- ------------------------------- ჩვენ ახლა სკოლაში უნდა წავიდეთ. 0
c---n--kh-a--k'-l-sh--und- -s'---det. c____ a____ s________ u___ t_________ c-v-n a-h-a s-'-l-s-i u-d- t-'-v-d-t- ------------------------------------- chven akhla sk'olashi unda ts'avidet.
Hem d’anar de seguida a treballar. ჩვენ------ს--სა-ურ-ი -ნ-- -ავ-დ-თ. ჩ___ ა___ ს_________ უ___ წ_______ ჩ-ე- ა-ლ- ს-მ-ა-უ-შ- უ-დ- წ-ვ-დ-თ- ---------------------------------- ჩვენ ახლა სამსახურში უნდა წავიდეთ. 0
ch-----k--- s---a-hu--hi und----'-v-d-t. c____ a____ s___________ u___ t_________ c-v-n a-h-a s-m-a-h-r-h- u-d- t-'-v-d-t- ---------------------------------------- chven akhla samsakhurshi unda ts'avidet.
Hem d’anar de seguida al metge. ჩ--ნ -ხ-ა --ი-თ---უნ-- წ-ვ--ეთ. ჩ___ ა___ ე______ უ___ წ_______ ჩ-ე- ა-ლ- ე-ი-თ-ნ უ-დ- წ-ვ-დ-თ- ------------------------------- ჩვენ ახლა ექიმთან უნდა წავიდეთ. 0
c-ve- --hla--ki--an-un-a --'-vi---. c____ a____ e______ u___ t_________ c-v-n a-h-a e-i-t-n u-d- t-'-v-d-t- ----------------------------------- chven akhla ekimtan unda ts'avidet.
Heu d’esperar l’autobús. თქ-ენ----ო------ნ-ა--აუ-ა---. თ____ ა_______ უ___ დ________ თ-ვ-ნ ა-ტ-ბ-ს- უ-დ- დ-უ-ა-ო-. ----------------------------- თქვენ ავტობუსს უნდა დაუცადოთ. 0
tk------t'-b----u-da dau-s-d-t. t____ a________ u___ d_________ t-v-n a-t-o-u-s u-d- d-u-s-d-t- ------------------------------- tkven avt'obuss unda dautsadot.
Heu d’esperar el tren. თქ-ენ ---------ს-უნ-ა დაუ-ადოთ. თ____ მ_________ უ___ დ________ თ-ვ-ნ მ-ტ-რ-ბ-ლ- უ-დ- დ-უ-ა-ო-. ------------------------------- თქვენ მატარებელს უნდა დაუცადოთ. 0
t---- m---a-e--ls u-d- d----ado-. t____ m__________ u___ d_________ t-v-n m-t-a-e-e-s u-d- d-u-s-d-t- --------------------------------- tkven mat'arebels unda dautsadot.
Heu d’esperar el taxi. თქ--ნ-ტა--ს-უ-და---უ--დოთ. თ____ ტ____ უ___ დ________ თ-ვ-ნ ტ-ქ-ს უ-დ- დ-უ-ა-ო-. -------------------------- თქვენ ტაქსს უნდა დაუცადოთ. 0
t---n-----s---nd- -aut---o-. t____ t_____ u___ d_________ t-v-n t-a-s- u-d- d-u-s-d-t- ---------------------------- tkven t'akss unda dautsadot.

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...