Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   sl nekaj morati

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [dvainsedemdeset]

nekaj morati

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
haver de m-r-ti m_____ m-r-t- ------ morati 0
Haig d’enviar una carta. M-ram odp----t- -o pi-m-. M____ o________ t_ p_____ M-r-m o-p-s-a-i t- p-s-o- ------------------------- Moram odposlati to pismo. 0
Haig de pagar l’hotel. M-r-m---ačat- h---l. M____ p______ h_____ M-r-m p-a-a-i h-t-l- -------------------- Moram plačati hotel. 0
T’has de llevar d’hora. Mor-- ------ -s-at-. M____ z_____ v______ M-r-š z-o-a- v-t-t-. -------------------- Moraš zgodaj vstati. 0
Has de treballar molt. M---š-vel-k---elat-. M____ v_____ d______ M-r-š v-l-k- d-l-t-. -------------------- Moraš veliko delati. 0
Has d’arribar a temps. M--a-----i ----n-/-t-č--. M____ b___ t____ / t_____ M-r-š b-t- t-č-n / t-č-a- ------------------------- Moraš biti točen / točna. 0
(Ell) ha de posar benzina. O----ra --nka-i. O_ m___ t_______ O- m-r- t-n-a-i- ---------------- On mora tankati. 0
(Ell) ha de reparar el cotxe. On-mora--op--v--- a-t-. O_ m___ p________ a____ O- m-r- p-p-a-i-i a-t-. ----------------------- On mora popraviti avto. 0
(Ell) ha de rentar el cotxe. O--m-r- op---- -v--. O_ m___ o_____ a____ O- m-r- o-r-t- a-t-. -------------------- On mora oprati avto. 0
(Ella) ha de fer compres. O-----ra-n----o-ati. O__ m___ n__________ O-a m-r- n-k-p-v-t-. -------------------- Ona mora nakupovati. 0
(Ella) ha de netejar l’apartament. On---o---čis-i-i st--ovanj-. O__ m___ č______ s__________ O-a m-r- č-s-i-i s-a-o-a-j-. ---------------------------- Ona mora čistiti stanovanje. 0
(Ella) ha de rentar la roba. O-a-mo-- prat--p-r-lo. O__ m___ p____ p______ O-a m-r- p-a-i p-r-l-. ---------------------- Ona mora prati perilo. 0
Hem d’anar de seguida a l’escola. Tak-- mora-o -iti) v----o. T____ m_____ (____ v š____ T-k-j m-r-m- (-t-) v š-l-. -------------------------- Takoj moramo (iti) v šolo. 0
Hem d’anar de seguida a treballar. Tak-j-mor-m--(i-i)-na-d---. T____ m_____ (____ n_ d____ T-k-j m-r-m- (-t-) n- d-l-. --------------------------- Takoj moramo (iti) na delo. 0
Hem d’anar de seguida al metge. T-k-- m---m---i--)---z--av-i--. T____ m_____ (____ k z_________ T-k-j m-r-m- (-t-) k z-r-v-i-u- ------------------------------- Takoj moramo (iti) k zdravniku. 0
Heu d’esperar l’autobús. P-ča-a----o-a----- ---o--s- -Vi-m--at- č--a------a-tobu-.) P_______ m_____ n_ a_______ (__ m_____ č_____ n_ a________ P-č-k-t- m-r-t- n- a-t-b-s- (-i m-r-t- č-k-t- n- a-t-b-s-) ---------------------------------------------------------- Počakati morate na avtobus. (Vi morate čakati na avtobus.) 0
Heu d’esperar el tren. Poč-ka-i -o-ate--a--l-k. P_______ m_____ n_ v____ P-č-k-t- m-r-t- n- v-a-. ------------------------ Počakati morate na vlak. 0
Heu d’esperar el taxi. P-č-kat--m--a-- na--a---. P_______ m_____ n_ t_____ P-č-k-t- m-r-t- n- t-k-i- ------------------------- Počakati morate na taksi. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovè (1-100) MP3 eslovè (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...