Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   mk нешто мора

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [седумдесет и два]

72 [syedoomdyesyet i dva]

нешто мора

[nyeshto mora]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
haver de мо-а м___ м-р- ---- мора 0
m--a m___ m-r- ---- mora
Haig d’enviar una carta. Мо-а---- ---и---а--- п-с-от-. М____ д_ г_ и_______ п_______ М-р-м д- г- и-п-а-а- п-с-о-о- ----------------------------- Морам да го испратам писмото. 0
M-r-m da-guo-i-p-a-a----s---o. M____ d_ g__ i_______ p_______ M-r-m d- g-o i-p-a-a- p-s-o-o- ------------------------------ Moram da guo ispratam pismoto.
Haig de pagar l’hotel. Мора---а-го--ла-а--х-т--от. М____ д_ г_ п_____ х_______ М-р-м д- г- п-а-а- х-т-л-т- --------------------------- Морам да го платам хотелот. 0
M---- da g-o pl---- k-o-yel-t. M____ d_ g__ p_____ k_________ M-r-m d- g-o p-a-a- k-o-y-l-t- ------------------------------ Moram da guo platam khotyelot.
T’has de llevar d’hora. Мо--- -а стан-ш ран-. М____ д_ с_____ р____ М-р-ш д- с-а-е- р-н-. --------------------- Мораш да станеш рано. 0
M-ras--da -tan---h--a--. M_____ d_ s_______ r____ M-r-s- d- s-a-y-s- r-n-. ------------------------ Morash da stanyesh rano.
Has de treballar molt. Мо-аш -а--а---иш ---гу. М____ д_ р______ м_____ М-р-ш д- р-б-т-ш м-о-у- ----------------------- Мораш да работиш многу. 0
M-ra-h--a-r-b-t--h-m-o-uo-. M_____ d_ r_______ m_______ M-r-s- d- r-b-t-s- m-o-u-o- --------------------------- Morash da rabotish mnoguoo.
Has d’arribar a temps. Мо-а--да---деш --ч--. М____ д_ б____ т_____ М-р-ш д- б-д-ш т-ч-н- --------------------- Мораш да бидеш точен. 0
Mo--s- ----i------toc-yen. M_____ d_ b______ t_______ M-r-s- d- b-d-e-h t-c-y-n- -------------------------- Morash da bidyesh tochyen.
(Ell) ha de posar benzina. То---о-а -а -а---н- б--з--. Т__ м___ д_ н______ б______ Т-ј м-р- д- н-п-л-и б-н-и-. --------------------------- Тој мора да наполни бензин. 0
T-- m-----a -apoln--by-nz-n. T__ m___ d_ n______ b_______ T-ј m-r- d- n-p-l-i b-e-z-n- ---------------------------- Toј mora da napolni byenzin.
(Ell) ha de reparar el cotxe. Тој мо-а ---г- -о-рави ав---оби----- в-зило--. Т__ м___ д_ г_ п______ а__________ / в________ Т-ј м-р- д- г- п-п-а-и а-т-м-б-л-т / в-з-л-т-. ---------------------------------------------- Тој мора да го поправи автомобилот / возилото. 0
Toј mora -a-g-- pop-a-i-a----ob---t / v-zi--to. T__ m___ d_ g__ p______ a__________ / v________ T-ј m-r- d- g-o p-p-a-i a-t-m-b-l-t / v-z-l-t-. ----------------------------------------------- Toј mora da guo popravi avtomobilot / voziloto.
(Ell) ha de rentar el cotxe. Т----о-а-д- г--и-ми- -втом---л-----во-ил-т-. Т__ м___ д_ г_ и____ а__________ / в________ Т-ј м-р- д- г- и-м-е а-т-м-б-л-т / в-з-л-т-. -------------------------------------------- Тој мора да го измие автомобилот / возилото. 0
T-ј-mor--d- g---izm--e -v-om--il-t-- v-z--o-o. T__ m___ d_ g__ i_____ a__________ / v________ T-ј m-r- d- g-o i-m-y- a-t-m-b-l-t / v-z-l-t-. ---------------------------------------------- Toј mora da guo izmiye avtomobilot / voziloto.
(Ella) ha de fer compres. Т-- --ра д- -а---у-а. Т__ м___ д_ п________ Т-а м-р- д- п-з-р-в-. --------------------- Таа мора да пазарува. 0
T-a--o-a ---pa--r----. T__ m___ d_ p_________ T-a m-r- d- p-z-r-o-a- ---------------------- Taa mora da pazaroova.
(Ella) ha de netejar l’apartament. Т---мо-а -- г--ч-с-и---а---. Т__ м___ д_ г_ ч____ с______ Т-а м-р- д- г- ч-с-и с-а-о-. ---------------------------- Таа мора да го чисти станот. 0
T-a m--- da -uo --i-ti--t-no-. T__ m___ d_ g__ c_____ s______ T-a m-r- d- g-o c-i-t- s-a-o-. ------------------------------ Taa mora da guo chisti stanot.
(Ella) ha de rentar la roba. Т-а мо-а-да--- п--е---и--ат-. Т__ м___ д_ г_ п___ а________ Т-а м-р- д- г- п-р- а-и-т-т-. ----------------------------- Таа мора да ги пере алиштата. 0
T-a--or- d- --- p-e-----li---at-. T__ m___ d_ g__ p_____ a_________ T-a m-r- d- g-i p-e-y- a-i-h-a-a- --------------------------------- Taa mora da gui pyerye alishtata.
Hem d’anar de seguida a l’escola. Ни- мо--ме--е-н-ш--- -диме -а уч--иш--. Н__ м_____ в_____ д_ о____ н_ у________ Н-е м-р-м- в-д-а- д- о-и-е н- у-и-и-т-. --------------------------------------- Ние мораме веднаш да одиме на училиште. 0
N--- -or-my- vye--a-h -a---imye------chilisht--. N___ m______ v_______ d_ o_____ n_ o____________ N-y- m-r-m-e v-e-n-s- d- o-i-y- n- o-c-i-i-h-y-. ------------------------------------------------ Niye moramye vyednash da odimye na oochilishtye.
Hem d’anar de seguida a treballar. Н-- -ора-- -е-----д- одиме ---ра-ота. Н__ м_____ в_____ д_ о____ н_ р______ Н-е м-р-м- в-д-а- д- о-и-е н- р-б-т-. ------------------------------------- Ние мораме веднаш да одиме на работа. 0
N--e ----mye vye---sh--a o-im---na --bo--. N___ m______ v_______ d_ o_____ n_ r______ N-y- m-r-m-e v-e-n-s- d- o-i-y- n- r-b-t-. ------------------------------------------ Niye moramye vyednash da odimye na rabota.
Hem d’anar de seguida al metge. Ние м----- -едн-- -а -ди---на-л-ка-. Н__ м_____ в_____ д_ о____ н_ л_____ Н-е м-р-м- в-д-а- д- о-и-е н- л-к-р- ------------------------------------ Ние мораме веднаш да одиме на лекар. 0
N----mor---e-vyed-as- -a--di--- -- l-e-a-. N___ m______ v_______ d_ o_____ n_ l______ N-y- m-r-m-e v-e-n-s- d- o-i-y- n- l-e-a-. ------------------------------------------ Niye moramye vyednash da odimye na lyekar.
Heu d’esperar l’autobús. В-- ---ате--- г- ч-кате-а-тоб---т. В__ м_____ д_ г_ ч_____ а_________ В-е м-р-т- д- г- ч-к-т- а-т-б-с-т- ---------------------------------- Вие морате да го чекате автобусот. 0
V----m----------gu---h-ek-t-e---tob--sot. V___ m______ d_ g__ c________ a__________ V-y- m-r-t-e d- g-o c-y-k-t-e a-t-b-o-o-. ----------------------------------------- Viye moratye da guo chyekatye avtoboosot.
Heu d’esperar el tren. Ви- -о-а---да -----ка------от. В__ м_____ д_ г_ ч_____ в_____ В-е м-р-т- д- г- ч-к-т- в-з-т- ------------------------------ Вие морате да го чекате возот. 0
Viy- mor--ye d---u--ch---aty--v---t. V___ m______ d_ g__ c________ v_____ V-y- m-r-t-e d- g-o c-y-k-t-e v-z-t- ------------------------------------ Viye moratye da guo chyekatye vozot.
Heu d’esperar el taxi. Вие-мо---- да -о -е--те --ксит-. В__ м_____ д_ г_ ч_____ т_______ В-е м-р-т- д- г- ч-к-т- т-к-и-о- -------------------------------- Вие морате да го чекате таксито. 0
V--e moraty- ----u- --yek-ty- t--sito. V___ m______ d_ g__ c________ t_______ V-y- m-r-t-e d- g-o c-y-k-t-e t-k-i-o- -------------------------------------- Viye moratye da guo chyekatye taksito.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...