Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   ku Divêtiya tiştina

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [heftê û du]

Divêtiya tiştina

Tria com vols veure la traducció:   
català kurd (Kurmanji) Engegar Més
haver de D-vêtî--n D________ D-v-t-b-n --------- Divêtîbûn 0
Haig d’enviar una carta. Divê----n-meyê -i-î-i-. D___ e_ n_____ b_______ D-v- e- n-m-y- b-ş-n-m- ----------------------- Divê ez nameyê bişînim. 0
Haig de pagar l’hotel. D-----z--eqê --ê-ê---d-m m-. D___ e_ h___ o____ b____ m__ D-v- e- h-q- o-ê-ê b-d-m m-. ---------------------------- Divê ez heqê otêlê bidim me. 0
T’has de llevar d’hora. D--ê-tu -----zû -a-î. D___ t_ s___ z_ r____ D-v- t- s-b- z- r-b-. --------------------- Divê tu sibê zû rabî. 0
Has de treballar molt. D-v---u zêde-bixebitî. D___ t_ z___ b________ D-v- t- z-d- b-x-b-t-. ---------------------- Divê tu zêde bixebitî. 0
Has d’arribar a temps. D----t-------kû----bî. D___ t_ b_ r______ b__ D-v- t- b- r-k-p-k b-. ---------------------- Divê tu bi rêkûpêk bî. 0
(Ell) ha de posar benzina. D-vê-t--b-nzîn -i--rî. D___ t_ b_____ b______ D-v- t- b-n-î- b-k-r-. ---------------------- Divê tu benzîn bikirî. 0
(Ell) ha de reparar el cotxe. D-------t-rim-êlê -e--- b-k-. D___ e_ t________ t____ b____ D-v- e- t-r-m-ê-ê t-m-r b-k-. ----------------------------- Divê ew tirimpêlê temir bike. 0
(Ell) ha de rentar el cotxe. Div--ew -ir--pê-ê --ş-y-. D___ e_ t________ b______ D-v- e- t-r-m-ê-ê b-ş-y-. ------------------------- Divê ew tirimpêlê bişoye. 0
(Ella) ha de fer compres. Di-ê-e- -ik--e. D___ e_ b______ D-v- e- b-k-r-. --------------- Divê ew bikire. 0
(Ella) ha de netejar l’apartament. D--- -w----ê---qi- -i--. D___ e_ m___ p____ b____ D-v- e- m-l- p-q-j b-k-. ------------------------ Divê ew malê paqij bike. 0
(Ella) ha de rentar la roba. D-v--ew fi-ax----i-o--. D___ e_ f______ b______ D-v- e- f-r-x-n b-ş-y-. ----------------------- Divê ew firaxan bişoyê. 0
Hem d’anar de seguida a l’escola. Divê-e- ---ez--iç---d-bi--a--. D___ e_ b____ b____ d_________ D-v- e- b-l-z b-ç-n d-b-s-a-ê- ------------------------------ Divê em bilez biçin dibistanê. 0
Hem d’anar de seguida a treballar. Divê em bil-z-biç-- -ar. D___ e_ b____ b____ k___ D-v- e- b-l-z b-ç-n k-r- ------------------------ Divê em bilez biçin kar. 0
Hem d’anar de seguida al metge. Divê e- -ilez-biç-n--i--şk. D___ e_ b____ b____ b______ D-v- e- b-l-z b-ç-n b-j-ş-. --------------------------- Divê em bilez biçin bijîşk. 0
Heu d’esperar l’autobús. Divê hûn li--en-a---o---- bin. D___ h__ l_ b____ o______ b___ D-v- h-n l- b-n-a o-o-u-ê b-n- ------------------------------ Divê hûn li benda otobusê bin. 0
Heu d’esperar el tren. D----h-n-l--b-nda -r-n--bi-. D___ h__ l_ b____ t____ b___ D-v- h-n l- b-n-a t-ê-ê b-n- ---------------------------- Divê hûn li benda trênê bin. 0
Heu d’esperar el taxi. Di-- hû- li be--a t-xs----b--. D___ h__ l_ b____ t______ b___ D-v- h-n l- b-n-a t-x-i-ê b-n- ------------------------------ Divê hûn li benda texsiyê bin. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 kurd (Kurmanji) (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...