Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   kk бірдеңе істеу керек / міндет

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [жетпіс екі]

72 [jetpis eki]

бірдеңе істеу керек / міндет

[birdeñe istew kerek / mindet]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
haver de іс----к--ек---мі----т- б--у і____ к____ / м_______ б___ і-т-у к-р-к / м-н-е-т- б-л- --------------------------- істеу керек / міндетті болу 0
i---w---r-----m--d---i -o-w i____ k____ / m_______ b___ i-t-w k-r-k / m-n-e-t- b-l- --------------------------- istew kerek / mindetti bolw
Haig d’enviar una carta. Ма-ға- ха--ы---бер----рек. М_____ х____ ж_____ к_____ М-а-а- х-т-ы ж-б-р- к-р-к- -------------------------- Мааған хатты жіберу керек. 0
Ma-ğ-n-xatt- --be-w---re-. M_____ x____ j_____ k_____ M-a-a- x-t-ı j-b-r- k-r-k- -------------------------- Maağan xattı jiberw kerek.
Haig de pagar l’hotel. Ма-----она- ү-дің-а-ыс-н ---еу----е-. М____ қ____ ү____ а_____ т____ к_____ М-ғ-н қ-н-қ ү-д-ң а-ы-ы- т-л-у к-р-к- ------------------------------------- Маған қонақ үйдің ақысын төлеу керек. 0
Mağ-- ----------ñ--qı--- -ö--w k--e-. M____ q____ ü____ a_____ t____ k_____ M-ğ-n q-n-q ü-d-ñ a-ı-ı- t-l-w k-r-k- ------------------------------------- Mağan qonaq üydiñ aqısın tölew kerek.
T’has de llevar d’hora. С-ға- ер-е-т-ру керек. С____ е___ т___ к_____ С-ғ-н е-т- т-р- к-р-к- ---------------------- Саған ерте тұру керек. 0
Sa-a-----e------k-rek. S____ e___ t___ k_____ S-ğ-n e-t- t-r- k-r-k- ---------------------- Sağan erte turw kerek.
Has de treballar molt. С--а- -өп-жұ----істе- -е-е-. С____ к__ ж____ і____ к_____ С-ғ-н к-п ж-м-с і-т-у к-р-к- ---------------------------- Саған көп жұмыс істеу керек. 0
Sağa- -öp j---s i---w -er--. S____ k__ j____ i____ k_____ S-ğ-n k-p j-m-s i-t-w k-r-k- ---------------------------- Sağan köp jumıs istew kerek.
Has d’arribar a temps. С--а------т-м-н ж-ру -ер--. С____ у________ ж___ к_____ С-ғ-н у-қ-т-м-н ж-р- к-р-к- --------------------------- Саған уақытымен жүру керек. 0
S-ğ-n-w-qıtım-n-jürw-k-rek. S____ w________ j___ k_____ S-ğ-n w-q-t-m-n j-r- k-r-k- --------------------------- Sağan waqıtımen jürw kerek.
(Ell) ha de posar benzina. Оғ-- --нар-ай-қ-йып-алу ке---. О___ ж_______ қ____ а__ к_____ О-а- ж-н-р-а- қ-й-п а-у к-р-к- ------------------------------ Оған жанармай құйып алу керек. 0
Oğ-n -a-arm-y ------al---e-ek. O___ j_______ q____ a__ k_____ O-a- j-n-r-a- q-y-p a-w k-r-k- ------------------------------ Oğan janarmay quyıp alw kerek.
(Ell) ha de reparar el cotxe. О-а- к-----і-ж--деп ал--к--е-. О___ к______ ж_____ а__ к_____ О-а- к-л-к-і ж-н-е- а-у к-р-к- ------------------------------ Оған көлікті жөндеп алу керек. 0
Oğ-----l--t--j----p -------e-. O___ k______ j_____ a__ k_____ O-a- k-l-k-i j-n-e- a-w k-r-k- ------------------------------ Oğan kölikti jöndep alw kerek.
(Ell) ha de rentar el cotxe. Оға- к-л---і-----к----. О___ к______ ж__ к_____ О-а- к-л-к-і ж-у к-р-к- ----------------------- Оған көлікті жуу керек. 0
O--- kö-i-t- j---ke---. O___ k______ j__ k_____ O-a- k-l-k-i j-w k-r-k- ----------------------- Oğan kölikti jww kerek.
(Ella) ha de fer compres. О-а-----д- ж-са- к-р-к. О___ с____ ж____ к_____ О-а- с-у-а ж-с-у к-р-к- ----------------------- Оған сауда жасау керек. 0
O--n-s-w-a ja--w-ker--. O___ s____ j____ k_____ O-a- s-w-a j-s-w k-r-k- ----------------------- Oğan sawda jasaw kerek.
(Ella) ha de netejar l’apartament. Оған п----д- жинау-к--ек. О___ п______ ж____ к_____ О-а- п-т-р-і ж-н-у к-р-к- ------------------------- Оған пәтерді жинау керек. 0
O--n -ä---d- jï-aw--erek. O___ p______ j____ k_____ O-a- p-t-r-i j-n-w k-r-k- ------------------------- Oğan päterdi jïnaw kerek.
(Ella) ha de rentar la roba. О-а---ір жу- кере-. О___ к__ ж__ к_____ О-а- к-р ж-у к-р-к- ------------------- Оған кір жуу керек. 0
Oğ-- k---jw---er--. O___ k__ j__ k_____ O-a- k-r j-w k-r-k- ------------------- Oğan kir jww kerek.
Hem d’anar de seguida a l’escola. Б---- --з-р ---т--ке бар--керек. Б____ қ____ м_______ б___ к_____ Б-з-е қ-з-р м-к-е-к- б-р- к-р-к- -------------------------------- Бізге қазір мектепке бару керек. 0
Bi------z-- -------e---rw --r-k. B____ q____ m_______ b___ k_____ B-z-e q-z-r m-k-e-k- b-r- k-r-k- -------------------------------- Bizge qazir mektepke barw kerek.
Hem d’anar de seguida a treballar. Біз-е -азі--ж--ы-қа -ару -е--к. Б____ қ____ ж______ б___ к_____ Б-з-е қ-з-р ж-м-с-а б-р- к-р-к- ------------------------------- Бізге қазір жұмысқа бару керек. 0
B-z-e---zi- -u--sq--b--- --r--. B____ q____ j______ b___ k_____ B-z-e q-z-r j-m-s-a b-r- k-r-k- ------------------------------- Bizge qazir jumısqa barw kerek.
Hem d’anar de seguida al metge. Б--ге--азір ---іг-р-е б-ру кере-. Б____ қ____ д________ б___ к_____ Б-з-е қ-з-р д-р-г-р-е б-р- к-р-к- --------------------------------- Бізге қазір дәрігерге бару керек. 0
Bizg--qazir--ä--g---e--a-w---re-. B____ q____ d________ b___ k_____ B-z-e q-z-r d-r-g-r-e b-r- k-r-k- --------------------------------- Bizge qazir därigerge barw kerek.
Heu d’esperar l’autobús. Се-де--------б--т--күт- --рек. С_______ а________ к___ к_____ С-н-е-г- а-т-б-с-ы к-т- к-р-к- ------------------------------ Сендерге автобусты күту керек. 0
S-----g---vtobws-- küt- k-rek. S_______ a________ k___ k_____ S-n-e-g- a-t-b-s-ı k-t- k-r-k- ------------------------------ Senderge avtobwstı kütw kerek.
Heu d’esperar el tren. С-н---г- --й-----к-ту--е-ек. С_______ п______ к___ к_____ С-н-е-г- п-й-з-ы к-т- к-р-к- ---------------------------- Сендерге пойызды күту керек. 0
S-nd--ge-po---dı --tw-k-re-. S_______ p______ k___ k_____ S-n-e-g- p-y-z-ı k-t- k-r-k- ---------------------------- Senderge poyızdı kütw kerek.
Heu d’esperar el taxi. Се--е----т-кс--і-к-ту керек. С_______ т______ к___ к_____ С-н-е-г- т-к-и-і к-т- к-р-к- ---------------------------- Сендерге таксиді күту керек. 0
S-n-erge-tak-ï-i----- -erek. S_______ t______ k___ k_____ S-n-e-g- t-k-ï-i k-t- k-r-k- ---------------------------- Senderge taksïdi kütw kerek.

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...